Arxiu d'etiquetes: Barcelona (emp)

Banc de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1920 – 7 juliol 1931)

Entitat bancària. Constituïda com a continuació de la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens.

En deu anys esdevingué el banc català comercial i industrial més important gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens. Arribà a tenir 64 oficines obertes. Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa.

L’activitat industrial del banc fou molt important, especialment els darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera. Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local , de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l’ALENA.

El 1931 va presentar suspensió de pagaments, seguida d’una liquidació desafortunada. Les causes d’aquesta fi foren la topada amb les autoritats de la República, que veien en el banc una empresa molt vinculada a la Dictadura, i un cert distanciament dels principals executius, els quals, dedicats a activitats de gran volum econòmic, oblidaren la pròpia base financera.

La retirada del compte de la CAMPSA, ordenada pel ministre de finances Indalecio Prieto, fou la causa directa de la suspensió.

Banc de Barcelona -1844/1920-

13 Respostes

(Barcelona, 1844 – 27 desembre 1920)

Entitat bancària. L’ànima del banc fou Manuel Girona i Agrafel. En morir ell, l’any 1905, el banc inicià la decadència definitiva, en constituir-se una junta de govern incapaç de dirigir-lo amb una autèntica política econòmica i uns administradors que abandonaren la política econòmica -molt conservadora- seguida fins aleshores i es llançaren a l’especulació de divises i als negocis fàcils, cosa que coincidí amb la crisi capitalista dels anys 1920-21 i que afecta especialment Barcelona.

Presentà suspensió de pagaments el 1920, la qual donà lloc a la seva liquidació i al naixement del Banc Comercial de Barcelona, que intentà, sense aconseguir-ho, de pagar totalment els creditors.

Fou un banc bàsicament comercial. Emeté paper-moneda fins al 1874, que fou instituït el monopoli emissor del Banco de España. Sostingué i promogué la indústria i el comerç catalans seguint el camí marcat per Manuel Girona.

El 1915 absorbí la casa Taberner, Carles Tolrà i Manaut (més coneguda per Caixa Vilumara). El 1920 adquirí la majoria d’accions del Banc de Prèstecs i Descomptes, i també absorbí la Societat de Crèdit Mercantil.

Banc Comercial Transatlàntic

6 Respostes

(Barcelona, 1904 – 1990)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Banc Alemany Transatlàntic, com a filial de la Deutsche Veberseeische Bank. El volum de les seves operacions cresqué ràpidament, no solament dins l’estat espanyol, sinó també a l’Amèrica Llatina.

Acabada la Segona Guerra Mundial, a conseqüència del segrest dels béns alemanys pels aliats, els afers a Espanya passaren al Comitè Aliat de Control, que l’any 1950 vengué tots els seus drets a un grup de capitalistes catalans, que canviaren la denominació per l’actual, i el capital fou fixat en 25 milions de pessetes. Els grans càrrecs directius foren ocupats en gran part per les mateixes persones, moltes d’elles alemanyes.

El 1956, absorbí el Banc Comercial de Terrassa. El Deutsche Bank té un terç del capital i controla la seva gestió.

El 1984 tenia més de 78.000 milions de dipòsits.

Banc Català de Crèdit

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – )

Entitat bancària. Constituïda el 1964 amb el nom de Banc Català de Desenvolupament. Creat amb un capital social de 200 milions de pessetes i finançat pel grup català del Banco de Madrid, que tenia una participació del 25% en el capital.

El 1980, afectat per la crisi bancària de l’època, fou adjudicat juntament amb el Banco de Madrid, al Banco Español de Crédito, que hi tenia una participació accionària.

El 1986 adoptà el nom actual i tenia uns recursos propis de 12.131 milions i 112.852 d’aliens, a més de 104 oficines bancàries, 103 de les quals restaven a Catalunya.

Banc Atlàntic

4 Respostes

(Barcelona, 1901 – 1984)

Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic.

El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l’expropiació d’aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l’Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España.

Balmes, Editorial

1 Resposta

(Barcelona, 1926 – )

Editorial. Vinculada inicialment al Foment de Pietat Catalana, passà a la Fundació de Cultura Religiosa.

Entre les seves publicacions destaquen la dels Evangelis i les col·leccions de la “Biblioteca Balmes”.

Conjuntament amb l’abadia de Montserrat és l’editora dels textos oficials de la litúrgia en català.

Enllaç web:  Editorial Balmes

Aymà, Societat Anònima Editora

8 Respostes

(Barcelona, 1944 – 1983)

Editorial també anomenada Aymà Editor. Fundada per Jaume Aymà i Ayala i el seu fill Jaume Aymà i Mayol.

Publicà principalment llibres d’art i d’història de temes catalans i llibres infantils i de viatge, en català i castellà.

L’any 1962 Aymà pare i fill es retiraren de la societat i continuaren llur activitat editorial.

L’any 1983 l’editorial restringí les seves activitats i cedí a la Fundació Enciclopèdia Catalana, per a la seva continuïtat, les col·leccions “Biblioteca a tot vent”, “Òssa Menor”, “La Mirada” i “Quaderns de Teatre”.

Avenç, Tipografia de L’

11 Respostes

(Barcelona, 1891 – 1915)

Establiment tipogràfic i editorial. Fundada per J. Massó i Torrents i R. Casas.

Convertida poc després també en llibreria, esdevingué un centre de tertúlia intel·lectual. Exercí una gran influència en el món literari del moment i donà a conèixer els principals autors modernistes.

Publicà l’obra pòstuma de Verdaguer i creà la col·lecció de butxaca de la Biblioteca Popular l’Avenç (152 volums).

Auxiliar de la Construcció SA, L’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1917 – )

Empresa fundada per a la fabricació de ciment i altres materials per a la construcció. El 1949 el capità social era de 18 milions de ptes, que per successives ampliacions arribava a 197,5 milions a la fi del 1967.

Té una fàbrica de ciment pòrtland natural, així com pedreres, a Santa Creu d’Olorda (Barcelona).

Té registrades les marques “Sansón” i “Lacsón”, i participa majoritària a Cementos Canarias SA; Portland Iberia SA, Pacadar Catalana SA, etc.

Autopistes Concessionària Espanyola SA

1 Resposta

(Barcelona, 1967 – 2003)

(ACESA)  Societat constituïda per un grup financer en obtenir la concessió per 37 anys de les autopistes de Montgat a Mataró (17 km) i de Barcelona a la Jonquera (146 km). Posteriorment obtingué també la concessió de la de Barcelona a Tarragona (97 km).

El 1984 absorbí Autopistes de Catalunya i Aragó Concessionària Espanyola, que explotava l’autopista que uneix la Mediterrània amb Saragossa, i enllaça amb la seva pròpia autopista.

L’any 2003 formà part d’Abertis.

Enllaç web:  Autopistes