(Barcelona, segle XV)
Veguer de Barcelona (1461-62). Fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller. Serveí el rei en l’armada contra Sicília (1432). Fou imposat com a veguer per Joan II el Sense Fe malgrat l’oposició de la ciutat i de la Generalitat.
Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del General i dels consellers. Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Polític. Ciutadà de Barcelona. Es distingí com a gran afavoridor de la candidatura de Ferran d’Antequera durant l’interregne (1410-12). Aconseguí figurar a les ambaixades de representació del Principat durant les gestions que precediren el compromís de Casp.
El 1413 fou un dels assistents als consells convocats per Ferran I de cara a decidir l’actitud a prendre davant la revolta de Jaume II d’Urgell.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Ciutadà i síndic de Barcelona. Fill de Pere de Santcliment i propietari de la torre Burguesa, a Viladecans.
Vinculat als Gualbes i al governador de Catalunya, Guerau Alemany de Cervelló, ocupà la conselleria en cap durant l’interregne. La seva actuació des del 1410 afavorí objectivament la causa de Ferran d’Antequera, a la coronació del qual (1414) assistí com a representant de la ciutat, junt amb Ferrer de Gualbes.
Aquesta fidelitat a la nova dinastia perdurà com una característica de la família Burguès.
(Barcelona, segle XVII)
Fabricant i tècnic industrial. Originàriament era teixidor de lli. Aprengué a França i a Flandes les noves tècniques en la fabricació de teixits.
Tornat a Barcelona el 1682, sol·licità amb èxit un privilegi perquè li fos subvencionada una mena d’indústria-pilot dedicada a la fabricació de les especialitats que volia fer. El Consell de Cent li cedí locals a la Casa de Misericòrdia, i pagà les instal·lacions i els honoraris de Burgada mentre durà el seu privilegi.
Passat el termini de concessió, durant el qual els individus del gremi tenien dret a instruir-se sota la direcció de Burgada i treballant a la nova factoria, les especialitats restaven d’explotació gremial lliure i Burgada passava a la categoria de mestre de la confraria de Velers.
(Barcelona, segle XV)
Filòsof lul·lista. Professor de l’escola lul·liana que funcionava al Palau Menor de Barcelona i difusor del lul·lisme a Itàlia.
A Pàdua acabà la primera producció original coneguda de l’escola barcelonina, Lectura artis generalis (1433), glossa o comentari de l’art general de Ramon Llull.
(Barcelona, segle XVII)
Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou un dels ambaixadors enviats a Lluís XII de França per la Generalitat (1640), després de la ruptura amb Felip IV de Castella.
Després de l’entrevista amb Richelieu (gener 1641) obtingué la intervenció francesa, inicialment a canvi de la constitució d’una República Catalana independent sota protecció francesa, però després, fou obligat a concertar una aliança amb la submissió de Catalunya a la corona francesa.
(Barcelona, segle XIX)
Dirigent obrerista. Organitzador del Congrés Obrer de Barcelona (1870), fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (1870-71).
Per la seva participació a la vaga obrera barcelonina (abril 1871), fou detingut i empresonat a Montjuïc.
(Barcelona, segle XVII)
Mercader. El 1632 assistí el conseller Jeroni Navel quan aquest s’enfrontà al lloctinent duc de Cardona a propòsit de l’administració de certs drets del blat.
Formà part d’una comissió que s’oposà (1639) a la pretensió del rei que els drets de la generalitat fossin recaptats pels funcionaris reials mentre durés la guerra amb França. El 1640 era representant de Barcelona a la cort de Madrid.
(Barcelona, segle XIII)
Metge pertanyent a la comunitat hebrea barcelonina.
Gaudí de la gran estima de Jaume I el Conqueridor. El serví com a escrivà, intèrpret i home de la major confiança personal, almenys en 1265 i 1266, en ocasió del lliurament dels sarraïns d’Elx i de la conquesta de Múrcia.
En aquesta avinentesa li foren confiades algunes missions discretes i delicades.
(Barcelona, segle XIV)
Diplomàtic i home de gran fortuna. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Fou enviat com a ambaixador a Tunis, en representació del rei Jaume I el Conqueridor, l’any 1293, per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.
Dades dels Països Catalans 