Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Llaurador i de Saserra, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i notari. Fou alferes de la Coronela el 1706, quan es produí el frustrat setge de Barcelona per Felip V de Borbó.

El 30 de novembre de 1713, durant el segon setge borbònic, fou elegit conseller cinquè de la ciutat, i s’esmerçà a les seves tasques de govern. Assistí a les reunions del govern en ple, com la del 4 de setembre de 1714, en què fou rebutjada l’oferiment de capitulació.

L’11 de setembre era a la casa de la ciutat organitzant els serveis d’intendència urgent per als diversos punts de la batalla, i a la tarda, a les voltes de Sant Antoni, era present a la darrera reunió on es decidí la capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Llaris, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Destacà com a partidari de Carles d’Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d’Àustria.

En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V de Borbó. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona.

Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

Lladó i Vallès, Joan

(Barcelona ?, segle XIX – segle XX)

Advocat i publicista. Nebot de Josep M. Vallès i Ribot.

Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona (1909-13).

En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí “El Intransigente”.

Licini Segon, Luci

(Barcino ?, segle I – segle II)

(llat: Lucius Licinius Secundae)  Llibert de Luci Licini Sura.

Fou, a Barcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions (cas excepcional), datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Barcino i les d’Ausa (Vic) i Iammo (Ciutadella).

Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l’arc de Berà, i sèvir augustal de Tarraco i de Barcino.

Julià, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà. L’1 de novembre de 1463, amb Francesc Ramis, sortí de Barcelona com a ambaixador extraordinari, amb dues galeres de la ciutat.

La seva missió fou oferir la corona al conestable Pere de Portugal, que l’acceptaria i continuaria la guerra contra Joan II.

Jordana i Elias, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)

Fabricant d’aiguardents. El 1801 començà a treballar en la realització d’un nou model d’alambí. La Junta de Comerç el subvencionà amb 5.000 rals anuals.

El 1814 instal·là el model, ja experimentat i perfeccionat, en una firma de Sant Sadurní d’Anoia, on l’alambí demostrà la seva gran capacitat de destil·lació. El model es difongué ràpidament amb excel·lents resultats.

No seria superat fins a un quart de segle més tard, quan Pau Boada assolí amb un nou alambí els 35 graus Bartier.

Jordana, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVI)

Filòsof. Catedràtic de la universitat de Barcelona. Deixeble de Joan Lluís Vileta.

Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica, d’Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i il·lustrà amb nombrosos exemples (1570).

Jorba, Dionís Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Humanista. Estudià a Barcelona, a València i a Osca, i es graduà en teologia i en dret. Des de jove regentà les càtedres d’humanitats i de lleis de l’Estudi General de Barcelona.

Tots els fets biogràfics consten a l’obra Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona (1589), posada en llatí per ell mateix i traduïda i publicada per Miquel Rosers en castellà.

Compta també com a autor de tractats jurídics i filosòfics, com Institutionum oratoriarum sive rhetoricarum libri (1582), Commentaria in easdem institutiones (1588) i Epitome omnium capitum operum Aristotelis (1584).

Janer, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – 1431)

Mestre fuster. Els seus treballs de fusteria artística foren molt sol·licitats.

Treballà per a la seu de Manresa i diversos temples de Barcelona.

Quan morí treballava amb Llorenç Reixac al cadiram de Santa Maria del Mar, que ambdós artistes continuaven des del 1424.

Istrell, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Notari. Exercia des del 1707. Tingué una actuació política estimable.

En 1713-14 pertanyia al Consell de Cent de la ciutat, durant el gran setge borbònic. Fou designat per a formar part de les Juntes de govern provisional.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.