(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Advocat i polític. Era doctor en ambdós drets. Tenia el títol de ciutadà honrat.
Pertanyia al Consell de Cent de la capital. S’hi mantingué després de les eleccions municipals de 1713. Formà part de l’organisme de govern provisional català durant el setge de 1713-14.
Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.
(Barcelona, segle XVIII)
Arquitecte. Projectà el campanar de l’església de Sant Feliu de Sabadell (1724-38) i la casa consistorial de Manresa (1737), la construcció de la qual durà fins l’any 1777.
Intervingué en les obres del nou convent de Sant Agustí de Barcelona (1741).
El seu possible fill fou Joan Garrido (Barcelona ?, vers 1724 – segle XVIII) Arquitecte. Fou autor de la casa dels Velers o Col·legi de l’Art Major de la Seda de Barcelona (1758-63). Era arquitecte de l’audiència i professor d’arquitectura a Barcelona.
(Barcelona, segle XIX)
(Manuela Mollà i Garcia) Ballarina. Amb Joan Camprubí formà la companyia titular del Liceu des de la seva inauguració (1847). La companyia estava formada per dotze parelles.
Amb l’esmentat Camprubí actuà amb gran èxit a diversos teatres europeus i del Pròxim Orient. Arribaren fins a Pèrsia.
Posteriorment es reintegraren al Liceu i hi prosseguiren llurs actuacions.
(Barcelona ?, segle XVIII)
Arquitecte fuster. Membre d’una important dinastia de fusters i d’imatgers.
L’any 1731 col·laborà amb l’escultor Pere Costa en la decoració de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona. Suspesa l’obra (1735), reclamà judicialment a l’escultor l’import de la seva feina.
Muntà un retaule (1741) procedent del convent barceloní de Sant Francesc a l’església parroquial de Caldes de Montbui. Intervingué en les obres del palau Sessa i del Col·legi de Cirurgia (1762), a Barcelona, i treballà en un projecte per a l’edifici de Llotja, que no fou acceptat (1764).
Posteriorment col·laborà en les obres d’aquest edifici, dirigides per Joan Soler i Faneca.
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Economista. Era eclesiàstic i, segons Pierre Vilar, possiblement convers.
El Consell de Cent l’envià a Madrid (1611?) per tal de gestionar l’autorització per a devaluar la moneda barcelonina i evitar que s’arruïnés, com la castellana.
El 1615 retornà a Barcelona.
(Barcelona, segle XIX)
Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d’Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura.
Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850).
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
(o Forners) Escultor. L’any 1596 contractà el retaule del Roser de l’església parroquial de Premià de Mar i el 1611 obrà uns capitells de marbre per a l’altar major de la seu de Barcelona.
Col·laborà, entre d’altres, en els treballs d’escultura de les gàrgoles del pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya (1598) i en els de la creu del Portal de Mar (1612).
(Barcelona, segle XIX)
Sindicalista. Fuster d’ofici, adscrit en una línia de sindicalisme apolític, defensà aquesta tesi en el I Congrés Obrer Espanyol (Barcelona, juny 1870).
Fou membre de la junta de l’Ateneu Català de la Classe Obrera (1873) i un dels responsables de la federació local de societats obreres de Barcelona.
Membre del Centre Federatiu, el 1877 intentà la reorganització del moviment obrer català al marge de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, que restava en la clandestinitat.
(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Advocat. En 1704-05 actuà com a confident del virrei borbònic Velasco. Definit com a botifler, fugí de la capital amb el virrei (1705). Passà la guerra de Successió al bàndol borbònic.
El 1714 fou nomenat membre de la junta d’administradors que governà el municipi de Barcelona després de l’ocupació.
El 1718, en formar-se el primer nou ajuntament definitiu de la capital, en fou un dels regidors.
(Barcelona, segle XVII)
Argenter i gravador. Documentat des del 1668, és el més destacat d’una família d’argenters.
Autor d’un retrat d’Alexandre de Bournonville, capità general de Catalunya (1680), obrà una imatge de la Puríssima per a la seu de Girona (1680), la llàntia de plata de la capella de la Concepció de la seu de Tarragona (1685) i les joies d’aquesta mateixa capella (1688).
El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní.
Dades dels Països Catalans 