(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou.
El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria.
(Barcelona, segle XV)
Filòsof hebreu. Fou un dels homes de més prestigi de la comunitat de la ciutat pel seu talent i el seu saber.
(Barcelona, segle XV)
Fuster i tallista. Treballà als cors de Santa Maria del Mar de Barcelona, de Santa Maria de Manresa i de la seu de Vic; féu el cor inferior de la catedral de Barcelona (1456).
(Barcelona, segle XVII)
Eclesiàstic.
Fou canonge de la seu de Barcelona i, posteriorment, inquisidor de València, on fundà un convent de caputxines, i de Múrcia, on publicà Aforismos místicos sacados de las obras de Santa Teresa (1647).
Fou germà seu Lluís de Boixadors i Llull (Catalunya, segle XVII) Senyor de Sant Miquel de Pontons (Alt Penedès). Protector del braç militar de Catalunya. Pare de Josep de Boixadors i Casademunt (Catalunya, segle XVIII) Per raons de vinculació es digué Josep de Casademunt i fou regent de la cancelleria de Catalunya.
(Barcelona, segle XVI)
Argenter. Fou cònsol del seu gremi a Barcelona.
El 1565 li fou encarregada per a Granollers una custòdia, a semblança de la de l’església dels sants Just i Pastor de Barcelona, les efígies dels quals havien de ser substituïdes, a l’obra de Bohigues, per la de sant Esteve i la de sant Joan Evangelista.
(Barcelona, segle XIV – segle XV)
Jurista. Germà de Pere. Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume II d’Urgell (1413) i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial (1416-19).
Amb Narcís de Santdionis revisà la redacció definitiva dels Usatges, feta per Jaume Callís i Bonanat de Pere.
Fou conseller de Ferran I de Catalunya juntament amb el seu germà.
(Barcelona, segle XIX – segle XX)
Família de metges, iniciada per Josep Antoni Barraquer i Roviralta.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Advocat i escriptor. En 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.
És autor de memòries de caràcter històric i jurídic.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Artista. Era daguer de professió. Tingué gran fama com a pessebrista.
Presentava els seus conjunts en forma de diorames, els quals eren objecte de comentaris molt favorables.
