(Barcelona, segle XV)
Protofísic del rei i professor de cirurgia i canceller de l’estudi de medicina de Barcelona.
És autor d’una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o col·lectori de cirurgia (Barcelona 1492), en col·laboració amb Jeroni Mas.
(Barcelona, segle XV)
(o Casalfages) Teòleg dominicà. L’any 1463 anà a Roma per defensar la condemna de l’inquisidor de Catalunya, Nicolau Rossell, contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist.
És autor d’algunes obres religioses en llatí, quatre de les quals esmenta Torres Amat en les seves Memorias.
(Barcelona, segle XVII)
Eclesiàstic i gramàtic.
Publicà Cartas de San Francisco de Paula (1647) i una interessant Grammatica magna (Barcelona 1649) en llatí, però en comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII.
(Barcelona, segle XIX)
Poeta i periodista. Figurà com a element actiu de les primeres organitzacions anarquistes del país.
(Barcelona, segle XIV)
Pintor. El 1372 treballava per a l’ajuntament de Barcelona, fent l’enteixinat de la Casa de la Ciutat.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Escriptor i eclesiàstic. Pertanyia a les Acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Escriví una història del port de la capital.
(Barcelona, segle XIX)
Brodador. Assolí una fama extraordinària per la perfecció del seus treballs.
(Barcelona ?, segle XV – segle XVI)
Frare agustinià.
L’any 1507 va publicar, a Barcelona, l’adaptació catalana del vocabulari castellà-llatí de Nebrija, sota el títol de Vocabularius Aelii Antonii Nebrissensis. El pròleg de l’obra va seguit d’una composició poètica en honor de Nebrija feta per Martí Ivarra.
(Barcelona, segle XV)
Ciutadà, fill de Francesc Burguès. Fou gran partidari de Joan II de Catalunya.
Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.
(Barcelona, segle XIX)
Metge que gaudí de gran prestigi. El 1853 obtingué el premi Salvà de l’Acadèmia de Medicina per una notable Topografía higiénica de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 