(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Banquer. Fundador, amb el seu cosí Gaspar Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823.
Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell.
El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera.
(Milà, Itàlia, segle XVIII – Barcelona, 1808)
Usurer. Establert a Barcelona, on durant l’ocupació napoleònica fou funcionari de l’administració de rendes unides.
Fou detingut i assassinat per agents del cap de policia, Ramon Casanova, amb l’aquiescència del governador Giuseppe Lechi, per tal d’apropiar-se les joies que posseïa.
L’afer Canton fou aprofitat pel mariscal Augereau (1810) per a guanyar-se la població barcelonina fent empresonar Casanova i modificant l’estructura de la policia.
(Catalunya, 28 juliol 1936 – 1939)
Entitat creada per la Generalitat de Catalunya per atendre les necessitats d’empreses catalanes no solucionades per les vies comunes de concessió de crèdits. Els fons procedien del govern català i imposicions del públic.
Els prèstecs concedits, importants al principi, disminuïren en nombre i quantitat a partir del 1937.
(Barcelona, 1926 – 1978)
Institució creditícia. Fundada per la diputació sota l’impuls de Francesc Torras i Villà. Per acord del consell d’economia de la Generalitat de Catalunya augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat. El 1939 tenia 41 milions de pessetes de dipòsits.
Des d’aleshores fou una altra vegada reduïda a la província de Barcelona, bé que treballà també a la de Lleida.
Ha passat de 53 oficines el 1953 a 96 a mitjan 1970. La seva obra social més important és la Clínica Cardiovascular Sant Jordi.
A partir del 1978 adoptà el nom de Caixa d’Estalvis de Catalunya.
(Barcelona, 1844 – 1990)
Institució creditícia. Creada a proposta de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País en la sessió celebrada el 1835, però que a causa dels esdeveniments polítics, en fou ajornada la fundació.
El 1839, l’Ajuntament de Barcelona va nomenar una comissió per gestionar la seva creació, però l’obertura definitiva no tingué lloc fins al 1844, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Província de Barcelona, que fou la primera entitat del seu gènere que es fundà a Catalunya.
El seu caràcter burgès liberal fou substituït, ja al segle XIX, pel de la noblesa catalana, que ocupà, durant anys, la majoria de places del consell.
A partir de l’any 1977 modificà la seva orientació, bàsicament immobiliària, i incrementà la seva presència en el conjunt de l’activitat econòmica amb la creació el 1980 del Grup de Serveis. El 1983 disposava d’una xarxa de 432 oficines.
L’any 1990 es fusionà amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears i es creà la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
(Tarragona, 15 setembre 1949 – 2009)
Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic.
Disposà d’una xarxa d’unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits.
El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa, amb el nom de CatalunyaCaixa.
(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)
Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.
El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.
Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.
L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.
(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)
Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.
El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.
Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.
L’any 2010 s’integrà a Unnim.
(Catalunya, 1937 – 1939)
Caixa creada pels anomenats Decrets de s’Agaró.
Formava part de la tresoreria de la Generalitat, tenia funcions paral·leles a les de la Comissió de Responsabilitats, i estava destinada a recollir els fons procedents de sancions, incautacions i apropiacions, els quals servien per reparar els mals causats per la guerra civil.
(Barcelona, 1904 – 1990)
Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d’assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902.
Enric Prat de la Riba va ésser l’assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d’interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s’hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors.
D’ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes.
Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d’iniciativa, sota el model d’entitat financera. L’any 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 