(Matarranya / Baix Ebre)
Curs d’aigua dels ports de Beseit, afluent, per la dreta, del Matarranya, que neix al vessant occidental del Caro, dins el terme de Roquetes.
La capçalera, fins al congost de les Gúbies, rep el nom de barranc del Regatxol. Després de passar a llevant de Beseit s’uneix al seu col·lector, dins el terme d’aquesta vila.
(Alfara dels Ports, Baix Ebre)
Caseria i antic terme. al vessant septentrional del Caro, a la capçalera del barranc de la Cunca.
És un indret d’estiueig, en expansió. Hi ha la petita església de Santa Magdalena.
(Catalunya)
Regió del sud-oest del Principat, de transició al País Valencià. Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle sud-oest de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra.
Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental. Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre. La densitat de població és de 35 h/km2, la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva (l’increment des del 1877 és del 11,6%).
És una regió agrícola, amb poques ciutats (Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita). Les indústries amb major ocupació són les de la construcció i la química (Flix). A més del mercat regional de Tortosa, cal esmentar el comarcal de Móra d’Ebre, els subcomarcals de Gandesa, Amposta i Vall-de-roures i l’extracomarcal d’Alcanyís, aragonès.
La regió coincideix aproximadament amb l’antiga vegueria i corregiment i el bisbat actual de Tortosa i amb el dialecte occidental de transició entre lleidatà i valencià. La comarca del Matarranya i la part ponentina de Terra Alta, però, pertangueren al corregiment d’Alcanyís, i avui la major part al partit judicial d’Alcanyís i a l’arquebisbat de Saragossa.
Veure> ports de Beseit (conjunt orogràfic).
(Tortosa, Baix Ebre, 18 maig 1869)
Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall.
Sota unes formes molt historicistes i d’exaltació de les antigues llibertats de la corona catalano-aragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i suposà un intent d’organitzar els elements federals no extremistes d’aquells sectors geogràfics on eren més sòlids, a fi que servissin de base per a l’estructuració estable i duradora d’una Espanya federal.
L’aprovació per les corts d’una constitució monàrquica i diverses mesures autoritàries del govern central provocaren, el setembre de 1869, l’esclat a Catalunya -en nom del pacte de Tortosa- de la Insurrecció Federal, estesa després a d’altres llocs d’Espanya.
Fàcilment reprimida la revolta pel general Prim, la tardor d’aquell any (1870), Amadeu de Savoia fou proclamat rei d’Espanya.
(Catalunya, segle XIV)
Títol atorgat el 1329, pel rei Alfons III, al seu fill l’infant Ferran, a la mort del qual (1363) fou incorporat definitivament a la corona.
La denominació de marquesat li fou donada pel fet d’haver estat en territori de marca i haver pres (1148) el títol de marquès de Tortosa, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona que la conquerí.
(Tortosa, Baix Ebre, 7 febrer 1413 – Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 13 novembre 1414)
Nom donat a les 67 sessions de polèmica doctrinal judeo-cristiana. Se n’han conservat les actes (editades el 1957) i una curta relació de Bonastruc Desmaestre. La llengua emprada a la disputa sembla que fou l’aragonès.
Fou convocada per Benet XIII, i serviren de minuta 24 tesis redactades per Jeroni de Santa Fe. Més de 20 rabins de Catalunya i d’Aragó foren obligats a assistir-hi i a discutir els arguments de Jeroni de Santa Fe per provar que els escrits jueus avalaven la vinguda del Messies al començ de l’era cristiana, i més endavant a perfilar la personalitat i l’obra dels Messies. Les 7 darreres sessions es dedicaren a criticar els “errors” del Talmud.
Des de la seva posició de força, la part cristiana obligà els rabins a confessar per escrit que ells no tenien arguments per a contradir les tesis presentades.
La disputa, a més del descrèdit dels rabins i dels nombrosos baptismes de jueus, accentuà el tòpic de l'”encegament” dels jueus i donà peu a la publicació de la butlla Etsi doctoris gentium, màxim exponent de la repressió jueva medieval.
(Tortosa, Baix Ebre, 30 novembre 1149)
Carta atorgada per Ramon Berenguer IV de Barcelona. Establia el règim jurídic de la població cristiana.
El domini senyorial era repartit entre Guillem Ramon de Montcada, a qui era assignada la tinença de la Suda i un terç de la ciutat; un altre terç era per a la república de Gènova, amb l’illa de l’Ebre formada enfront del nucli urbà, i el terç restant per al mateix comte-rei -que s’anomenà des d’aleshores marquès de Tortosa-, el qual en concedí una cinquena part als templers.
Els genovesos abandonaren, ja el 1153, llur sector de la ciutat, llevat de l’illa de Gènova i el 1181 l’orde del Temple adquirí la resta de la part reservada al comte-rei i passà així a compartir el domini de la ciutat amb la casa de Montcada.
(Baix Camp / Baix Ebre / Montsià)
Entrant principal del litoral meridional de la costa catalana, a la Costa Daurada.
S’obre cap al nord al coll de Balaguer, i és tancat pel delta de l’Ebre, amb el cap de Tortosa i l’illa de Buda a l’extrem meridional.
Deu el seu nom a l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama.
Dades dels Països Catalans 