Arxiu d'etiquetes: Baix Camp

Territori de Tarragona, el

8 Respostes

(Baix Camp / Tarragonès)

Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, la Canonja, Vila-seca de Solcina, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.

Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle. Agafava una extensió d’uns 7 km d’est a oest, i fins a 4 km, en alguns punts, de nord a sud. Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, la Canonja i Vila-seca.

En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus.

Entre les partides de terra que hi corresponien, Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada.

Teixeta, coll de la

1 Resposta

(Duesaigües, Baix Camp / Pradell de la Teixeta, Priorat)

Depressió (546 m alt) de la serralada que separa el Camp de Tarragona del Priorat, entre el puig Cerver i la serra de Pradell, per on passa la carretera de Tarragona i Reus a Falset i Gandesa.

Sugranyes, jaciment de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp)

(o bòbila de Sugranyes)  Jaciment a l’aire lliure, on s’han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, al costat de l’autovia de Tarragona. Força prop, a la Bòbila dels Cavallets, s’han trobat també estris de pedra.

Els dos jaciments tenen expectatives però encara no han estat explorats adequadament.

Somatent, Lo -Reus, 1886/1903-

7 Respostes

(Reus, Baix Camp, 15 agost 1886 – 16 juliol 1903)

Diari regionalista en català. Fou fundat per Pau Font i de Rubinat, que formà part de la redacció ensems amb altres reusencs. El 1901 s’incorporaren joves de la Lliga Catalanista.

Entre el 25 de març i el 17 d’abril de 1897 publicà un suplement diari escrit pels redactors de “La Renaixença”, que aleshores havia estat suspesa.

Siurana, riu de

30 Respostes

(Baix Camp / Priorat)

Curs d’aigua de la comarca, afluent esquerrà de l’Ebre.

Neix als vessants meridionals de les muntanyes de Prades, dins el terme de la Febró (Baix Camp); entra al Priorat pel de Cornudella, on s’encaixa sota la cinglera de Siurana, que li dóna nom, i on rep per la dreta la riera d’Argentera; en aquest indret ha estat bastit modernament el pantà de Siurana.

Travessa els termes de la Morera de Montsant, Poboleda, Torroja i Gratallops, sempre encaixat en les llicorelles paleozoiques, rep per l’esquerra el riu de Cortiella, fa de partió entre Gratallops i Falset i Bellmunt de Siurana i rep per la dreta el seu afluent més important, el riu de Montsant (que neix també a les muntanyes de Prades i corre en gran part paral·lelament a banda i banda del massís de Montsant).

Fa de termenal entre el Molar i el Masroig i entra al terme de Garcia, on rep per l’esquerra la riera dels Guiamets, procedent de les muntanyes de l’Argentera i de Llaberia, al baix Priorat, i on desemboca al seu col·lector després de recórrer uns 50 km.

Santa Marina

1 Resposta

(Pratdip, Baix Camp)

Santuari i caseria, al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (520 m alt), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.

Sant Joan dels Arcs

3 Respostes

(Vinyols i els Arcs, Baix Camp)

(o els Arcs)  Poble, al sud del terme, vora el nucli de Cambrils.

El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc per a repoblar. La senyoria fou comprada el 1243 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat.

Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes.

Sant Jordi, golf de

8 Respostes

(Baix Camp / Baix Ebre / Montsià)

Entrant principal del litoral meridional de la costa catalana, a la Costa Daurada.

S’obre cap al nord al coll de Balaguer, i és tancat pel delta de l’Ebre, amb el cap de Tortosa i l’illa de Buda a l’extrem meridional.

Deu el seu nom a l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama.

Samà, parc

1 Resposta

(Cambrils, Baix Camp)

Gran parc, al nord del terme, al límit amb el terme de Mont-roig del Camp.

Fou construït el 1882 per Josep Fontseré i Mestre, per a residència de Salvador de Samà i de Torrents, marquès de Marianao.

Ocupa 20 hectàrees, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici. En destaquen el mobiliari colonial i la col·lecció de pintura. La biblioteca conté 4.000 volums.

Roser, el -Baix Camp-

1 Resposta

(Reus, Baix Camp)

Santuari (la Mare de Déu del Roser), situat damunt la carretera de Montblanc, molt pròxim a la ciutat.

Inicialment fou una capella de Sant Roc, construïda el 1523, per a recloure els empestats.

La façana central és del 1753. Actualment és la biblioteca de l’institut Gabriel Ferrater.