Arxiu d'etiquetes: artistes

Fundació Joan Miró

14 Respostes

(Barcelona, 1971 – )

(o Centre d’Estudis d’Art Contemporani)  Institució. Fundada per l’artista Joan Miró i vinculada a l’ajuntament de Barcelona. Instal·lada en un edifici a Montjuïc projectat per Josep Lluís Sert i obert al públic al juny de 1975.

La seva finalitat és, d’una banda, l’estudi i la difusió de l’obra de Miró i d’altra, la promoció de l’art contemporani d’avantguarda, per al qual compta amb una exposició permanent i realitza exposicions temporals.

Miró la dotà amb una col·lecció integrada per 175 pintures, 150 escultures, 1.500 peces gràfiques i gairebé 5.000 dibuixos. Disposa també d’una biblioteca i un auditori, i acull sovint representacions, conferències, seminaris o concerts.

Anualment organitza el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. La fundació és regida per un patronat. Ha rebut diversos premis en reconeixement de la seva tasca, entre els quals el premi del Consell d’Europa al millor museu (1978).

Enllaç web: Fundació Joan Miró

Fundació Gala-Salvador Dalí

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 23 desembre 1983 – )

Entitat creada per promoure i protegir l’obra de Salvador Dalí i gestionar-ne el patrimoni.

Està situada a l’edifici del Teatre-Museu Dalí de Figueres i gestiona també els museus de les cases que el pintor va ocupar a Portlligat i a Púbol.

Enllaç web: Fundació Gala-Dalí

Fundació Francesc Gòdia

2 Respostes

(Barcelona, 1999 – abril 2015)

Entitat artística. Formada per familiars i amics de l’empresari, esportista i col·leccionista d’art Francesc Gòdia i Sales. La fundació, situada en un pis de l’Eixample, obrí una exposició permanent inaugurada al novembre de 2000.

Mostra pintura, escultura, ceràmica i altres objectes artístics d’un període que va del segle XII fins a temps recents, amb la voluntat de mantenir l’ambició d’una col·lecció particular. Els continguts de la mostra es modifiquen anualment.

El 2015 anuncià el seu tancament.

Fundació Antoni Tàpies

6 Respostes

(Barcelona, novembre 1984 – )

Institució creada pel pintor Antoni Tàpies per a l’estudi i difusió de l’art contemporani, amb seu al carrer d’Aragó.

Hi ha una exposició permanent amb nombrosa obra de l’artista i també organitza exposicions temporals d’artistes d’avantguarda, sovint poc coneguts.

Destaca també per la biblioteca, especialitzada en art del segle XX i en cultures no occidentals.

Enllaç web: Fundació Antoni Tàpies

Frankel, Herta

Deixa un comentari

(Viena, Àustria, 24 març 1914 – Barcelona, 18 febrer 1996)

Titellaire i ventríloqua. Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya en el 1943, s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Johann i Arthur Kaps.

Amb les seves conegudes marionetes col·laborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971.

Forma -revista-

4 Respostes

(Barcelona, febrer 1904 – desembre 1907)

Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà un total de 25 números. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista “Pèl & Ploma”.

Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.

Fontanet -família-

Deixa un comentari

(Ivorra, Segarra, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona.

Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.

Fiter i Inglès, Josep

3 Respostes

(Barcelona, 25 novembre 1857 – 16 juny 1915)

Escriptor, brodador, puntaire i excursionista. Com a excursionista sortit de la Societat X (1872), cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876), germen del Centre Excursionista de Catalunya (1890).

Destacat tècnic en brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, la qual cosa li donà un renom internacional.

Promotor d’investigacions folklòriques, així com de l’Associació Artístico-Arqueològica i el Centre d’Arts Decoratives (1894), que presidí. fou el primer president de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (1899).

Actiu proteccionista, fou secretari del Foment de la Producció Espanyola, antecessor del Foment del Treball Nacional.

Personatge de la Renaixença, col·laborà en la majoria dels diaris d’aquest moviment i fundà, entre altres revistes, “La Bandera Catalana” (1875), “La Rondalla” (1876) i “L’Escut de Catalunya” (1879) i dirigí “El Arte Decorativo” (1894), així com l’Enciclopèdia moderna catalana (1913), en cinc volums.

Entre les seves publicacions es destaquen La ciencia astrológica en Cataluña (1875), Expulsión de los judios de Barcelona (1876), Monzón (1883) i Mataró i Argentona (1888).

Faidella i Colea, Antoni

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 desembre 1891 – Llucmajor, Mallorca, 25 novembre 1970)

Titellaire. Aprengué l’ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils, es convertí en el paradigma d’empresa familiar de titellaires ambulants.

Dotat d’un potent tòrax, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles. Creà la màquina infernal, un enginyós estri escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l’avern.

Després de la guerra civil s’instal·la a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort.

Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l’illa. Joaquima Faidella rebé un homenatge al Segon Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca (maig 2000).

Faianç Català

9 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – vers 1920)

Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona.

El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d’exposicions de la plana major del noucentisme.

Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com “Picarol” (1912), “Revista Nova” (1914 i 1916) i “Vell i Nou” (1915-19) i hi fou protegida la primera època de “Papitu” (1908-11).

En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d’objectes d’art.