(Barcelona, segle XX – )
Ballarina i coreògrafa. Fundadora de la Companyia de Dansa Magnet i Burch.
Ha presentat els muntatges: Brahams (1990), Vinyes verdes vora el mar (1992), Return, oh God! (1994) i Era el millor dels temps… (1996).
(Barcelona, segle XX – )
Ballarina i coreògrafa. Fundadora de la Companyia de Dansa Magnet i Burch.
Ha presentat els muntatges: Brahams (1990), Vinyes verdes vora el mar (1992), Return, oh God! (1994) i Era el millor dels temps… (1996).
(Barcelona, 1977 – )
Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.
Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.
La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.
El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.
(Lleida, 1936 – 1939)
Grup artístic d’avantguarda. Fou presentat per l’ADLAN al públic de Barcelona.
Els seus components foren: Artur Carbonell, Leandre Cristòfol, Àngel Ferrant, E. Francès, A. Gamboa-Rothwoss, J. Ismael, Antoni G. Lamolla, Ramon Marinel·lo, Joan Massanet, M. Mallo, A. Planell, J. Sans, N. Sokalova i Remei Varo.
Volien unir l’estètica surrealista amb una mena d’espiritualisme.
(Alemanya, segle XV – Barcelona, 1490)
(o Miquel Lluch, o Loquer) Escultor i tallista gòtic. Establert a Barcelona a partir del 1483.
Se li atribueix el retaule de Tots Sants i el relleu del timpà de la porta de la Pietat, a la seu de Barcelona.
Realitzà el retaule de Sant Pere de Premià de Dalt, malmès el 1936, i els pinacles de la carreuada alta del cor de la seu de Barcelona, que deixà inacabats; aquesta obra, com també el retaule de Sant Antoni de la confraria dels paraires del monestir de Sant Agustí, fou continuada per Joan Frederic de Cassel.
El seu estil, d’una tècnica excel·lent, manifesta en les obres figuratives un caràcter dramàtic i expressionista.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 24 maig 1936 – Barcelona, 29 maig 2023)
Perruquer. Obrí la seva primera perruqueria a Barcelona el 1957, i des d’aleshores ha obert nombrosos establiments a tot Espanya, així com a París, Ginebra, Lisboa i Tòquio, entre d’altres ciutats d’arreu del món.
Ha publicat diversos llibres, on exposa una visió artística i creativa de la seva professió, com ara El método Llongueras (1979).
També és dedica a l’escultura i a la fotografia, i ha publicat el llibre de poesia El vell matís de l’imprevist (1992).
(Barcelona, 1942 – )
Artista plàstic. Els seus inicis (1962-64) es caracteritzen per un treball pictòric, però a partir del 1965 començà la seva etapa conceptual, amb pintures amb pólvores de talc, treballs amb ombres, catifes i escultures de paper, escultures dissecades, etc, fins l’any 1969.
Al final dels anys 1970 descobrí el paper d’embalar, que estripava i enganxava, i que articulava en composicions progressivament més complexes, a partir del treball amb papers.
A mitjan anys 1980 augmentà les zones foradades i introduí dos elements nous: el paper vegetal i la pintura, primer daurada i després de colors.
Ha exposat diverses vegades a la Galeria Joan Prats de Barcelona. L’any 1997 presentà els seus darrers treballs a Edicions T Galeria d’Art de Barcelona.
(Catalunya, 1790 – 1870)
Mestre ferrer i fonedor. Fill de Francesc Lacambra i Terradelles.
Continua la foneria de campanes i canons del seu pare.
Creà la farga d’aram coneguda per la Farga d’Ordeig, i posteriorment per Colònia Lacambra.
(Viena, Àustria, 29 febrer 1912 – Barcelona, 23 gener 1974)
Artista de varietats. Va arribar a Espanya el 1942 amb la companyia vienesa de revista i opereta dels Vienesos.
Arran de l’èxit aconseguit als teatres del Paral·lel de Barcelona amb espectacles com Luces de Viena o Carrusel vienés, en què intervenia com a compositor i lletrista, va decidir establir-se a Barcelona i el 1949, amb el seu company Franz Johann, es nacionalitzà espanyol.
Posteriorment, va treballar a TVE a Catalunya com a realitzador de programes i va dirigir la sala d’espectacles Scala de Barcelona.
Il·lusionista i prestidigitador català, més conegut pel seu nom artístic d’Hausson (1955- ).
(Lleida, 1940 – Girona, 18 octubre 2023)
Artista plàstic. Pertangué al “Grup Cogul”.
Ha destacat com a informalista, amb notables collages d’un estil ben personal, féu uns gravats publicats al llibre Petit homenatge a la flor de paret (1967).
Més tard s’ha inclinat cap a les noves formes de l’art conceptual i ha explorat noves tècniques artístiques: fotomuntatge, environament, etc.
Ha participat també, com a actor, en diverses pel·lícules: Bilbao (1978), de Bigas Luna, Barcelona Sud (1981), de Jordi Cadena, etc.