Arxiu d'etiquetes: artistes

Marlet i Saret, Ricard

(Sabadell, Vallès Occidental, 25 setembre 1896 – Matadepera, Vallès Occidental, 8 juny 1976)

Gravador. Especialitzat en el boix. Un dels més sensibles representants de la placidesa noucentista, col·laborà a “L’Almanac de les Arts” (1924-25).

Il·lustrà goigs, L’aire daurat, de Marià Manent (1928), i un Quixot per a una societat de bibliòfils de Nova York (1933).

El 1937 dissenyà el paper moneda de l’ajuntament de Sabadell.

Ha conreat també la pintura mural, l’escultura, la ceràmica i l’orfebreria.

Marató de l’Espectacle

(Barcelona, 1984 – 2008)

Mostra d’arts escèniques i espectacles que hom celebrà anualment a la ciutat. Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d’espectacles i públic en general.

Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors. El 1996 els seus creadors, J.E. López i Arnau Vilardebó, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona.

L’equip de la Marató també organitzà des del 1992 Dies de dansa, festival orientat a combinar la dansa i l’arquitectura urbana, i des del 1999, Des de la Paraula, festival al voltant de l’oralitat i la narració escènica.

En les darreres edicions hom potencià molt la faceta audiovisual de l’esdeveniment, el cinema, el video-art, els videojocs, les projeccions flash, etc.

Maraia, Nicolau de

(Maraye-en-Othe, França, segle XIV – Catalunya, segle XV)

(o Colí de Moraia)  Vidrier. Actiu a Catalunya, fou autor de quatre vidrieres —perdudes— per a la sala del Consell de Cent de Barcelona (1415) i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt (1411) i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria (1412-14), conservades en part.

El 1426 encara treballava a Cervera.

Maragliano i Navone, Mario

(Gènova, Itàlia, 1864 – Barcelona, 1944)

Mosaïcista. Feia mosaics de tipus romà, venecià i àrab.

Realitzà els conjunts moderns de mosaics de l’Orfeó Català, l’hospital de Sant Pau i la plaça de toros Monumental, així com en diversos edificis modernistes de Domènech i Montaner.

Manifest Groc -1928-

(Catalunya, març 1928)

Manifest literari avantguardista.

Signat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, reproduït en paper de colors groc i que assolí una gran difusió, en el qual denuncien el Noucentisme i defensen els nous corrents artístics associats al progrés i a la tècnica.

Suscità nombroses controvèrsies.

Mainar i Pons, Josep

(Barcelona, 18 març 1899 – 1 maig 1996)

Ebenista, historiador de l’art i folklorista. Decorà les instal·lacions d’alguns departaments de la Generalitat de Catalunya. Assumí la direcció tècnica del Saló de la Llar Moderna, que després es transformà en l’Hogarotel.

Conferenciant i publicista sobre temes de mobiliari i decoració d’interiors, col·laborà a l’obra L’art català.

Com a folklorista, fundà i dirigí la revista “La Sardana” (1921-23), iniciadora dels estudis teòrics dels sardanisme. Fou membre fundador de l’Obra del Ballet Popular (1950), entitat que presidí en el període 1958-64, i dirigí la redacció de l’obra La sardana (3 vols, 1970).

Fou el pare de Montserrat Mainar i Benedicto.

Mainar i Benedicto, Montserrat

(Barcelona, 1928 – 22 febrer 2015)

Pintora i esmaltadora. Filla de Josep Mainar i Pons. Es formà a l’Escola Massana i aviat es convertí en figura important de l’art de l’esmalt.

És autora de l’antependi de l’altar major de Montserrat (1959).

Fou distingida amb el primer premi de l’Esmalt a la III Biennal Hispanoamericana (1955).

Magriñà i Sanromà, Joan

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 desembre 1903 – 11 setembre 1995)

Ballarí i coreògraf. Deixeble de J. Llongueras i de T. Wassilier.

Ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu el 1926, i hi debutà aquest mateix any amb El burgès gentilhome. Amplià els estudis a París i a Londres i actuà en importants teatres d’Europa.

El 1940 fou nomenat primer ballarí, mestre de ball i coreògraf del Liceu, i el 1950 creà la Companyia dels Ballets de Barcelona.

Fou professor de l’Institut del Teatre (1944-74) i tingué la seva pròpia acadèmia.

Magnet i Burch, Cristina

(Barcelona, segle XX – )

Ballarina i coreògrafa. Fundadora de la Companyia de Dansa Magnet i Burch.

Ha presentat els muntatges: Brahams (1990), Vinyes verdes vora el mar (1992), Return, oh God! (1994) i Era el millor dels temps… (1996).

Maeght, galeria

(Barcelona, 1977 – )

Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d’art contemporani, editor i mecenes-, situada a l’antic palau Cervelló del carrer de Montcada.

Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz.

La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l’obra d’artistes espanyols ja coneguts a l’estranger, juntament amb la d’altres artistes més joves, i també la d’artistes estrangers de renom.

El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani.