Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Duran i Reynals, Raimon

5 Respostes

(Barcelona, 12 octubre 1895 – 21 maig 1966)

Arquitecte. Fill de Manuel Duran i Duran, i germà d’Eudald, Estanislau i Francesc. Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1926.

Formà part de la generació d’arquitectes catalans adscrits al noucentisme, moviment en què és distingí per la predilecció a adoptar les formes toscanes renaixentistes.

Realitzà a Barcelona el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional del 1929 (actual Museu Arqueològic), amb Pelai Martínez; el vestíbul de l’estació de França i l’església de Montserrat, amb Nicolau M. Rubió i Tudurí, i restaurà la sala capitular de Poblet i el monestir de Sant Joan de les Abadesses.

Durant el període de la República a la postguerra s’integrà al moviment nacionalista i fou membre del GATCPAC.

Domènech i Roura, Pere

11 Respostes

(Barcelona, 22 gener 1881 – Lleida, 7 maig 1962)

Arquitecte (1907), germà de Fèlix. Col·laborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner a les obres de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Fou professor (des de l’any 1907) i catedràtic (1920-50) de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’Estadi, a la muntanya de Montjuïc, dins un ampul·lós monumentalisme.

Fou el pare de Lluís Domènech i Torres.

Domènech i Mansana, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 15 abril 1885 – 7 octubre 1973)

Arquitecte (1910). Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis Artistics de Barcelona i arquitecte del ministeri d’instrucció pública.

Entre les seves obres figuren, a Barcelona, l’església de Santa Tereseta, els magatzems El Águila i la Caixa Mútua Popular de Barcelona, també acabà el convent dels carmelitans que el seu pare havia començat el 1910; a Sant Celoni, d’on fou arquitecte municipal, l’Ajuntament i l’Ateneu, i diverses escoles en pobles de la província de Barcelona.

Publicà La casa (1923) i La finca urbana (1928).

Domènech i Girbau, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 novembre 1940 – )

Arquitecte. Col·laborador de Roser Amadó i Cercós, ha treballat en les obres de la Vila Olímpica de Barcelona, en el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, en la Fundació Tàpies de Barcelona i en la remodelació del Canyeret de Lleida.

Despuig, Ramon

6 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Arquitecte. Considerat, per la seva tasca a l’església de Santa Maria del Mar, de Barcelona, com un dels arquitectes més importants del segle XIV actius a Catalunya. Contractà aquesta obra el 1328, juntament amb Berenguer de Montagut, l’arquitecte de la seu de Manresa.

Del 1318 al 1333 dirigí la construcció del claustre de la catedral de Vic, obra que fou continuada per Bartomeu Ladernosa i Antoni Valls.

Desmàs, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Arquitecte i escultor. Fou el constructor d’una part de l’antic edifici del monestir de Montserrat.

Prengué part a l’assalt al call jueu de Barcelona (1391), fet que mogué contra ell la persecució de la justícia. L’any següent obtingué el perdó reial per especial intercessió de l’abat de Montserrat, mogut pels mèrits artístics de Desmàs.

Danés i Torras, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1891 – 25 octubre 1955)

Arquitecte. Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts (1915) i el pont romànic de Besalú (1917).

Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular… Notes referents a masies de… Bianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac (1919), Antigüetats de Tona (1932), Els costums d’En Santacília (1936), i plans i mapes de la Garrotxa.

Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura (1929).

Cuspinera i Font, Lluís

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 1942 – )

Arquitecte (1970). Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Fins l’any 1984 treballà associat amb J.M. Botey i A. Bosch, i després amb aquest darrer.

Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD).

Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

És autor de diverses publicacions.

Cuadernos de Arquitectura

7 Respostes

(Barcelona, 1944 – 1970)

Publicació periòdica del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears. Creada per Cèsar Martinell i M. de Solà-Morales.

L’edició s’aturà temporalment el 1970, i en reprendre’s el 1981 adoptà el nom de Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme i la llengua catalana.

Costa i Cases, Pere

10 Respostes

(Vic, Osona, 1693 – Berga, Berguedà, 1761)

Escultor i arquitecte. Fill de Pau Costa. Fou el primer artista català que ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1754).

El 1730 projectà l’acabament del frontis de la catedral de Girona, i, més endavant, la façana de l’església de Sant Agustí de Barcelona, obres que no foren acabades.

Entre els molts retaules que realitzà cal remarcar el major de l’església de Jonqueres, de Barcelona (1721), amb el qual s’introduí a Catalunya un tipus de retaule d’estructura arquitectònica que fou molt repetit.

Si bé arquitectònicament té tendències classicistes -que acusen la influència dels artistes vinguts a Barcelona durant el regnat de l’arxiduc Carles-, les seves escultures són encara barroques.

Entre elles es destaca la Caritat de la façana de l’església de l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona.