Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Correa i Ruiz, Frederic de

4 Respostes

(Barcelona, 7 abril 1924 – 19 octubre 2020)

Arquitecte. Treballa formant equip amb Alfons Milà.

La seva obra està dominada per una gran sensibilitat formal i per la idea de confort.

Se’n destaquen les reformes interiors d’habitatges i locals comercials, com el projecte ESADE (Barcelona, 1962), l’empresa Olivetti (1968-69), xalets i cases particulars a Cadaqués i Esplugues de Llobregat, la fàbrica Montesa (1963), la porteria de la fàbrica Godó i Trias (l’Hospitalet de Llobregat), la casa Sala a la Diagonal de Barcelona (1971; premi FAD d’arquitectura), l’edifici la Talaia de Barcelona (1972), el disseny de la nova Diputació de Barcelona (1984-87) i el 1989 rebé de nou el premi FAD per la seva participació en la rehabilitació de l’estadi Olímpic, juntament amb altres arquitectes.

Fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1959-66), des d’on exercí una gran influència sobre les noves generacions d’arquitectes, i president de l’ADI-FAD (des de 1976).

Conill i Montobbio, Bonaventura

Deixa un comentari

(Barcelona, 30 agost 1876 – 1946)

Arquitecte (1893) i dibuixant.

Seguidor de Gaudí, sobresurten entre les seves obres la capella del Santíssim de l’església parroquial de Lloret de Mar (Selva), destruïda en 1936-39, uns panteons modernistes al cementiri d’aquesta mateixa població i la façana de la casa de la vila d’Hostalric. Posteriorment el seu estil esdevingué convencional.

Com a dibuixant col·laborà activament a les pàgines de la revista humorística i política “Cu-cut!”.

Congressos d’Arquitectes de Llengua Catalana

2 Respostes

(Barcelona, juliol 1932 – Tarragona, octubre 1935)

Reunions organitzades per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya els anys 1930.

Al primer congrés (1932), presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació; hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí (Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional), de Ricard Giralt i Casadesús (sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats) i de Ramon Puig i Gairalt (sobre barriades obreres).

El segon congrés (1935), presidit per Amadeu Llopart i que aplegà 150 congressistes, amb assistència de diverses institucions artístiques i culturals catalanes, tingué un caire menys programàtic i polític, però seguí la mateixa temàtica; hi destacà la ponència de Puig i Gairalt (Possibles solucions de la crisi del ram de la construcció).

Clotet i Ballús, Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 31 juliol 1941 – )

Arquitecte i dissenyador. Membre de l’Estudi Per, ha format equip amb Òscar Tusquets.

Autor d’una arquitectura racionalista amb tocs imaginatius, entre les seves obres destaquen la botiga Sonor de Barcelona (1965), el xalet de G. Rognoni a Sant Cugat del Vallès, el restaurant La Balsa de Barcelona (1975), totes premis FAD, i la remodelació del Palau de la Música Catalana (1982).

Associat des del 1983 amb I. Paricio, ha realitzat la seu del Banc d’Espanya a Girona (1981-89) i un conjunt d’habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona (1989-92).

S’ha dedicat igualment a la creació d’objectes de disseny.

Claret i Rubira, Josep Maria

Deixa un comentari

(Girona, 19 agost 1908 – 1988)

Arquitecte i tractadista d’art. Titulat a Barcelona el 1933, fou company de Josep Lluís Sert i s’especialitzà en estudis sobre decoració i mobiliari.

Ha estat arquitecte municipal de Maó i de Girona.

Ha publicat Muebles de estilo inglés. Desde los Tudor hasta la reina Victoria, con los grupos colonial y menorquín (1948), Muebles de estilo francés (1950), Muebles de estilo español (1954).

Ciutat i la Casa, La

4 Respostes

(Barcelona, 1925 – 1928)

Revista. Creada per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya i dirigida per Rafael Benet.

Representava una línia noucentista, paral·lela a la de “Les Arts i els Artistes”, amb nombroses il·lustracions i una representació tipogràfica molt acurada.

El 1928 es fusionà amb “La Gaseta de les Arts”.

Cirici i Alomar, Cristian

2 Respostes

(Barcelona, 26 setembre 1941 – )

Arquitecte. Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on fou professor (1976-78). També ho fou d’algunes universitats americanes i de l’Escola Eina.

Cofundador del Studio Per (1964), col·laborà assíduament amb Jordi Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona (1982).

Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración (1980).

Churruca y Dotres, Ricardo de

1 Resposta

(Manila, Filipines, 1900 – Barcelona, 1963)

Arquitecte. Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva.

La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’Enric Granados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en col·laboració amb Germà Rodríguez i Arias.

Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via (1930), la casa del carrer d’Iradier (1935) i el projecte d’una casa unifamiliar a Gavà (1932).

Després de la guerra civil tingué, dins una línia regressiva, una escassa activitat professional, que, finalment, abandonà del tot.

Cervera i Flotats, Benet

Deixa un comentari

(Barcelona, 1943 – Girona, 10 octubre 2005)

Arquitecte. Treballà en col·laboració amb M. Assumpció Alonso.

Ha dut a terme diverses obres d’intervenció en el patrimoni arquitectònic, com ara el claustre de Sant Domènec de Peralada i la canònica de Santa Maria de Vilabertran.

Ha estudiat la història de l’arquitectura de Figueres, especialment la figura de l’arquitecte J. Roca i Bros.

Cellers i Azcona, Antoni

2 Respostes

(Lleida, 1775 – Barcelona, 23 desembre 1835)

Arquitecte. Estudia pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid (1790), de la qual fou després membre, i a Roma (1803-14) per estudiar-hi l’art monumental.

L’any 1817 inaugurà les lliçons gratuïtes d’arquitectura organitzades per la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars.

Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou (vers el 1818) de Barcelona, intervingué en la restauració de Montserrat. Estudià, amb el seu deixeble Josep Oriol Mestres, les restes del temple romà de Barcelona: deduí que les columnes i els arquitraus del carrer de Paradís eren de l’antic temple d’Hèrcules, en una interessant memòria, inèdita.

Publicà un opuscle sobre la utilització de les roques volcàniques de la comarca d’Olot (1829).