Arxiu d'etiquetes: arquitectes

Ferrater i Lambarri, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1944 – )

Arquitecte. Doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (1987), de la qual és professor, té estudi propi des de 1971.

Fou president de l’ADI-FAD (1985-92) i des del 1992 organitzador de la Biennal de Saragossa.

Ha treballat sobretot a Espanya i ha rebut nombrosos premis d’arquitectura i disseny (premi FAD d’interiorisme, 1985 i 1992; premi Nacional Construmat d’Arquitectura, 1987 i 1993, entre d’altres.

Ha dissenyat el nou jardí botànic de Barcelona, així com blocs d’edificis per a les vil·les olímpiques de Banyoles i Barcelona.

Faveran, Jaume de

3 Respostes

(Occitània ?, segle XIII – Girona ?, segle XIV)

Mestre d’obres i escultor. Treballà a Girona i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.

Mestre major de les seus de Narbona i Girona (1321-30), on possiblement acabà l’absis que el seu germà Enric havia iniciat el 1312.

L’any 1322 realitzà el sepulcre del bisbe gironí Guillem de Vilamarí, li són atribuïts també els sepulcres de Bernat de Vilamarí (1291-1312) i de Pere de Rocabertí (1318-24), tots tres a la catedral de Girona.

Fou germà seu Enric de Faveran  (Occitània ?, segle XIII – Girona ?, segle XIV)  Arquitecte. Treballà a les catedrals de Narbona i de Girona. En aquesta dirigí les obres fins al 1321, data en que fou succeït al càrrec pel seu germà Jaume, amb el qual col·laborà.

Fargas i Falp, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 5 març 1926 – 16 abril 2011)

Arquitecte (1952). Amb Enric Tous decorà les dependències del deganat i de la junta de govern del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona (1958-60); tots dos han orientat la seva arquitectura cap a una actitud de recerques tecnològiques complexes.

Entre llurs obres més significatives hi ha la casa Ballvé, a Pedralbes (Barcelona, 1960-61), la Fàbrica Dallan (Sant Feliu de Llobregat, 1963), la central de la Banca Catalana (Barcelona, 1965-68) i l’edifici del Banc Industrial de Catalunya (Barcelona, 1980).

Ha estat degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Falqués i Urpí, Pere

3 Respostes

(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 – Barcelona, 22 agost 1916)

Arquitecte (1873). Inicià la seva carrera dins l’entusiasme del romanticisme català per l’art dels períodes medieval i renaixentista. Més tard evolucionà vers un modernisme grandiloqüent i monumentalista, d’accentuats valors expressionistes.

En són exemples alguns edificis importants per a l’Exposició Universal del 1888, pot ésser considerat un dels representants del modernisme municipal barceloní: monuments a Rius i Taulet (1897-1901), a Pitarra (1906), fanals del passeig de Gràcia, ampliació de l’edifici de l’antic Arsenal, al parc de la Ciutadella (1915), amb finalitats museístiques, etc.

Fou l’arquitecte oficial de l’ajuntament de Barcelona des del 1889, i president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1899-1900).

Falguera i Sivilla, Antoni de

2 Respostes

(Barcelona, 28 gener 1876 – 12 abril 1947)

Arquitecte (1900) i historiador de l’art. Adscrit al moviment modernista, en representà una vessant esteticista, bé que fou influït per Puig i Cadafalch.

Construí a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs d’on fou arquitecte municipal, però les seves obres més representatives estan a Barcelona (Casa de la Lactància, 1910, Casa Chico, 1912, i l’Escola Municipal de Música, 1928).

Publicà una monografia sobre Sant Pere de Roda (1910), prologada per Josep Puig i Cadafalch, amb el qual col·laborà en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18).

Fàbregas i Vehil, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 1901 – l’Havana, Cuba, 19 març 1983)

Arquitecte i urbanista. Graduat el 1925, fou membre fundador del GATCPAC. Formà part de la generació d’arquitectes catalans que representaren l’aportació més seriosa del racionalisme internacional al nostre país.

La seva obra més important fou la direcció del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances (1919-34), situada a les platges de Gavà i Castelldefels, esquema ideal d’urbanisme extensiu i col·lectivitzat.

El 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya.

És autor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana (1937).

Acabada la guerra civil espanyola, s’exilià a Santo Domingo i després a Cuba, on ha ocupat càrrecs a la universitat de l’Havana.

Fabre, Jaume

4 Respostes

(Illes Balears ?, segle XIII – segle XIV)

Mestre d’obres. Treballà en el convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca i fou mestre d’obres de la catedral de Barcelona (1317), on realitzà la porta de Sant Iu i construí la cripta de Santa Eulàlia (1338) i diverses capelles.

Hom creu que participà en la construcció de les esglésies barcelonines de Santa Maria del Mar i del Pi.

Escuder, Andreu

3 Respostes

(Catalunya, segle XV – 1463)

Arquitecte. Des de l’any 1442 dirigí les obres de la catedral de Barcelona, que al seu temps restà pràcticament complerta en el seu cos antic. Hi acabà el claustre, la sala capitular i la capella del Santíssim.

El 1459 fou un dels mestres que construïren la nova rosassa de Santa Maria del Mar, substituint la que havia desaparegut amb el terratrèmol de 1425.

Eimeric, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XV)

(o Aimeric) Mestre d’obres i escultor. Autor d’una imatge de la Mare de Déu (1421, Museu de Sabadell) i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents (1432).

Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses.

Duran i Ventosa, Claudi

5 Respostes

(Barcelona, 1864 – 27 novembre 1925)

Arquitecte, obtingué el títol el 1888. Fill de Manuel Duran i Bas i germà de Raimon, Manuel i Lluís.

És autor de l’església parroquial d’Artés (Bages) i d’altres temples. Fou arquitecte titular de la diócesi de Solsona.

Construí també algunes colònies industrials d’importància, com la Sedó, d’Esparreguera, i la Palà, de Súria.