(Horta de Sant Joan ?, Terra Alta, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
(o d’Alguaire) Arquitecte actiu a Tortosa. En 1346-66 inicià i dirigí les obres de la seu tortosina, segons el projecte d’Antoni Guasc (1345), modificat per Benet Basques, de Montblanc.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)
Arquitecte. Treballà a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona. Amb Antoni Papiol féu l’interessant portal que dóna al carrer de l’Hospital (1518).
Arnau de Cors (Illes Balears, segle XV) Escriptor. Era ciutadà de Mallorca. Figura entre els concursants al certamen poètic celebrat a València, el 1486, a honor de la Concepció de Maria.
Francesc Cors (Catalunya, segle XVIII) Eclesiàstic i escriptor. Examinador sinodal de Girona i Vic, on publicà Luz Seráfica que guía a los terciarios…. Convencè Jaume Aixelà perquè escrivís en català la seva obra Vida i miracles de sant Benet de Palermo (Girona, 1767) en una carta inserida després com a pròleg del llibre i en la qual defensà l’ús del català en la catequesi i la predicació.
Guillem de Cors (Catalunya, segle XIV) Escultor i arquitecte. Dirigí les obres de l’absis de la catedral de Girona (1330). És un dels artistes als quals ha estat atribuïda l’estàtua anomenada popularment Sant Carlemany, avui al museu de la seu gironina.
Andreu Copons (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l’església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
Berenguer de Copons (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Elisenda de Copons (Catalunya, segle XIV – Vallbona, Urgell, 1348) Abadessa de la comunitat de Vallbona de les Monges (1341-48). Era germana de Ponç de Copons, l’abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir.
Emerenciana de Copons (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Toledo, Castella, 1650) Religiosa caputxina. Professà en 1602 a mans de la fundadora de l’orde Àngela Margarida Prat. Fundà els convents de València, Alzira, Madrid, Granada i Toledo. Gaudí de gran fama per les seves virtuts.
Jaume de Copons (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví com a veguer el rei Jaume II el Just. El 1308, arran de la supressió de l’orde del Temple, i en compliment de la disposició reial, anà a emparar-se del castell templer de Puig-reig. Hagué de retre’l amb amenaça de força, després d’una negativa inicial del seu defensor, fra Galceran de Biure.
Joan de Copons (Catalunya, segle XV) Diplomàtic. El seu empresonament per ordre de la reina Joana Enríquez fou un dels detonants de la definitiva ruptura entre la Generalitat i la corona (1462). Un cop alliberat, el Consell del Principat li encomanà diverses missions diplomàtiques prop d’Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra.
Pere Romeu de Copons (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV) Cavaller. Serví a Sardenya. El 1408 era capità del castell de Longosardo.
Ramon de Copons (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1331 havia d’anar a la frustrada croada contra Granada que organitzava Alfons III el Benigne. Fou lloctinent o portantveus del procurador de Catalunya durant part del regnat de Pere III el Cerimoniós. El 1343 intentà, davant els murs de Perpinyà, la rendició de Jaume III de Mallorca. Participà també, com a membre del consell reial, a la segona campanya del Rosselló (1344).
Veure> Josep de la Concepció “El Tracista” (arquitecte i religiós català, 1626-90).
(Girona, segle XV – València, 1506)
Arquitecte. Participà en la construcció de la catedral de València. La seva obra més notable fou l’edifici de la Llotja d’aquella ciutat (1482-98), inspirat en el de Palma de Mallorca.
L’any 1498 va començar l’edifici del Consolat de Mar de València.
(Catalunya, segle XIV)
Arquitecte. El 1331 s’encarregà de començar les obres del temple parroquial de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Mestre de cases. L’any 1518 féu, juntament amb Antoni Papiol, diverses obres d’engrandiment i millora a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Hom destaca el portal que dóna a l’actual carrer de l’Hospital, unió d’elements decoratius gòtics i platerescs.
Nom castellà de Xoriguera, família d’arquitectes catalans establerts a Madrid.
Dades dels Països Catalans 