Arxiu d'etiquetes: arqueòlegs/gues

Gil-Mascarell i Boscà, Miracle

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 23 setembre 1941 – València, 25 setembre 1994)

Arqueòloga i prehistoriadora. Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, d’on fou professora numerària des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la universitat d’Extremadura i després novament a la de València.

Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià.

Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria (1968, amb Gabriela Martín).

Fundació Bryant

4 Respostes

(Estats Units, 1950 – 1997)

Institució. Fundada per William J. Bryant, que ha promogut recerques arqueològiques als Països Catalans.

Iniciades a l’amfiteatre de Tarragona (1950-55) i continuades a l’illa de Cullera (1955-56) i a Mallorca (ciutat romana de Pollentia i necròpolis fenícia de Son Real). També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi (1968).

Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals Antoni Arribas (ed.), Pollentia. Estudio de los materiales, I (1983), M.L. Palanques Las lucernas de Pollentia (1992), Enric Sanmartí, Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia (1996).

Font i Obrador, Bartomeu

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca, 28 novembre 1932 – 9 octubre 2005)

Arqueòleg i historiador. Doctorat a Barcelona, a la Facultat de Filosofia i Lletres (1968) amb la tesi Contribució mallorquina a la coneixença dels indígenes de Califòrnia. Director de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Ha treballat sobre les cultures talaiòtiques i sobre Llucmajor i ha publicat diversos treballs, sovint en col·laboració amb Josep Mascaró i Pasarius.

Té una especial importància la seva Historia de Llucmajor (primer volum 1972).

Flaquer i Fàbregues, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1877 – Madrid, 1963)

Arqueòleg i numismàtic. Llicenciat en dret, es dedicà especialment a l’arqueologia i a la numismàtica de l’illa de Menorca. Fou membre de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Col·laborà en la “Revista de Menorca” i publicà treballs relatius als temes esmentats, després d’una participació directa en les tasques arqueològiques.

Publicà també una Bibliografía numismática menorquina (1923).

Ferrà i Perelló, Bartomeu

8 Respostes

(Palma de Mallorca, 1843 – 1924)

Mestre d’obres, escriptor i arqueòleg. Fill de Miquel Ferrà i Font, estudià dibuix amb Miquel Salvador i es formà professionalment a l’Escola Especial de Mestres d’Obres de València.

Va desenvolupar una gran activitat com a restaurador, féu obres meditadament neogòtiques, féu algun edifici dins un estil pre-modernista i projectà cases barates, per a treballadors, que tractaven d’adaptar-se als materials disponibles i a les necessitats dels destinataris.

Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lul·liana (1880) i va crear i dirigir el Museu de la Sapiència (1880-1904), i publicà un Álbum artístico de Mallorca (1874).

Fundà i dirigí, conjuntament amb Mateu Obrador, el setmanari “L’Ignorància” (1879), revista satírica de crítica local, i va col·laborar assíduament a la premsa mallorquina i del Principat.

També va publicar alguns volums de poesia, on seguí una línia de costumisme realista (Comèdies i poesies, 1872; Flors i fulles, 1898; Brots d’ortiga, 1900; Glosa i Prosa, 1916; Hores sèries, darrer aplec de glosa i prosa, 1916; Proses i poesies, 1929), i de narracions (Història del rei en Jaume I d’Aragó el Conquistador, 1912; Ciutat ha seixanta anys, 1918, i Coses nostres, 1926).

Fou un dels creadors del teatre mallorquí, i escriví peces teatrals de caràcter costumista en vers, com Es calçons de Mestre Lluc (1871), Un estudiant del dia (1881), Pastorells amb alegria d’en Janet i companyia (1926) i Pastorell de Na Rebeca i Na Susana (1926).

Fou el pare de Miquel Ramon i de Bartomeu Lluís Ferrà i Juan.

Fernández i Gómez-Pantoja, Jordi

Deixa un comentari

(A Guarda, Galícia, 1950 – )

Arqueòleg. Especialitzat en el món fenici púnic i la prehistòria de les Pitiüses, fou conservador-director del Museu Arqueològic d’Eivissa des del 1974.

Entre els seus treballs destaquen Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa (Formentera) (1975, en col·laboració) i Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins (Eivissa) (1992).

Diputació Arqueològica de les Illes Balears

1 Resposta

(Illes Balears, 1844 – 1845)

Institució oficial. Dependent de l’Academia Española y Arqueológica de Madrid.

Tingué com a objectiu la descripció dels monuments arqueològics de les Illes i llur protecció. Nomenà corresponsals a tots els pobles.

No arribà a l’any d’existència.

Claustres, Jordi

1 Resposta

(Cuxac d’Aude, Llenguadoc, 1910 – ? , 1997)

Arqueòleg. Residí al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló.

Ha treballat també sobre Illiberis (l’antiga Elna), sobre Parestortes, i ha reconegut dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers.

Entre els estudis que ha fet es destaquen L’oppidum de Cessero (1943), Les graffiti romains de Payrestortes (1958) i Stratigraphie de Ruscino (1951).

Centre d’Investigacions i Activitats Subaquàtiques de València

Deixa un comentari

(València, 1957 – )

(CIAS)  Entitat esportiva i científica. Fundada com a secció del CIAS espanyol.

Té seccions d’escafandrisme, pesca submarina, investigació i arqueologia.

Ha portat a terme estudis biològics; la secció d’arqueologia ha recuperat, entre d’altres peces, un Efebus grec.

Cabré i Aguiló, Joan

2 Respostes

(Calaceit, Matarranya, 2 agost 1882 – Madrid, 2 agost 1947)

Arqueòleg. Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època.

Estudià les pintures rupestres de Calapatà (1903), barranc dels Gascons de Cretes (1907-08) i Valltorta (1917), i excavà els santuaris ibèrics de Despeñaperros i el poblet i la necròpolis d’Azaila (Aragó).

Escriví El arte rupestre en España (1915) i Cerámica de Azaila (1944).