Arxiu d'etiquetes: Aragó (morts a)

Constança de Sogorb

2 Respostes

(País Valencià, segle XIII – segle XIV)

Dama. Era única filla de Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran, i de la dama Sança Ferrandis Dias. El 1287 fou lliurada per un temps com a garantia de la concòrdia entre la Unió Aragonesa i el rei Alfons II el Franc.

El 1299 fou compromesa amb el noble aragonès Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc. Passaren així als Luna les possessions de l’efímera baronia de Sogorb, propietat del pare de Constança, així com les viles de Paterna i la Pobla de Farnals.

Company, Llorenç

Deixa un comentari

(el Puig de Santa Maria, Horta, 1414 – Aragó, 1479)

Eclesiàstic. Religiós mercenari. El 1442 anà a Tunis, L’any següent, en un naufragi, caigué en poder dels sarraïns, que el retingueren en captiveri durant tretze anys.

Fou general de l’orde. Gaudí de l’estima d’Alfons IV el Magnànim.

Escriví una obra titulada La cautividad.

Coloma, Joan de

1 Resposta

(Borja, Aragó, 1442 – Saragossa, 13 agost 1517)

Secretari de Joan II el Sense Fe i protonotari de Ferran II el Catòlic. Senyor de diversos dominis a Aragó i, al Regne de València, d’Elda i de Petrer. Lluità a la batalla de Rubinat (1462), al costat de Joan II, aquest el féu secretari (1462-79), càrrec confirmat per Ferran el Catòlic (1479).

Fou empresonat (1479), per unes denúncies, al castell de Xàtiva i li confiscaren els béns, encara que després fou absolt. Redactà i signà en nom del monarca les capitulacions de Santa Fe (1492) amb Cristòfor Colom.

Representà Ferran II a les deliberacions de Narbona (1492), que desembocaren en el retorn del Rosselló a la corona catalano-aragonesa, i prengué possessió de Perpinyà (1493) en nom del rei.

Aportà part del préstec que diversos senyors i mercaders catalans feren (1493-94) a Isabel de Castella.

Cerdà, Pere

Deixa un comentari

(Cotlliure, Rosselló, s XIV – Graus, Aragó, 1422)

Predicador. Ingressà al convent dominicà de Cotlliure influït per Vicent Ferrer, de qui esdevingué deixeble en l’art de predicar.

Morí en fama de santedat i fou enterrat a Santa Maria de la Penya (Graus). El seu culte fou autoritzat a Cotlliure.

Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba, Lluís de

2 Respostes

(Baena, Andalusia, 1582 – Madrid, 1642)

Duc de Sessa i de Somma, baró de Bellpuig, comanador de Sant Jaume.

Es mantingué fidel a Felip IV durant la Guerra dels Segadors (1640).

Fou germà seu Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba i Fernández de Córdoba (Cabra, Andalusia, 1585 – Montalbà, Aragó, 1635)  Primer príncep de Maratea.

Cabrera i Heredia de Miranda, Dolors

Deixa un comentari

(Tamarit de Llitera, Llitera, 15 setembre 1828 – Saragossa, 1 desembre 1899)

Poetessa i novel·lista. Publicà llibres de poesia Las violetas (1850), la novel·la Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca.

Borja i de Castre-Pinós, Tomàs de

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1541 – Saragossa, Aragó, 13 setembre 1610)

Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10). Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia.

Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria (1594-98).

Borja i d’Aragó, Lluïsa de

3 Respostes

(Gandia, Safor, 1520 – Saragossa, Aragó, 1560)

Poetessa (dita la Santa Duquessa). Comtessa de Ribagorça (1547) i duquesa de Vilafermosa (1558) pel seu matrimoni (1541) amb Martí d’Aragó i de Gurrea.

Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat.

Bordoi, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1568 – Saragossa, Aragó, 1627)

Teòleg jesuïta. Ensenyà teologia i moral a Saragossa.

Escriví De bulla cruciatae, inèdita.

Bonastre i Sisteró, Serafina

Deixa un comentari

(València, 29 novembre 1571 – Saragossa, 7 abril 1649)

Escriptora carmelitana. Fundadora del convent de l’orde a Saragossa (1615).

Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals publicats el 1675.