Arxiu d'etiquetes: Aragó (morts a)

Foz i Burgués, Brauli

Deixa un comentari

(Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1791 – Borja, Aragó, 20 abril 1865)

Escriptor. Fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, passà força temps a França, on estudià.

El 1823 fou nomenat catedràtic de grec a Saragossa, però, liberal com era, aquell mateix any hagué d’anar-se’n a França. En tornà el 1834, i tornà a ocupar la càtedra (1835-62). Fundà a Saragossa el periòdic “El Eco de Aragón” i el dirigí (1837-42).

Publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història i la novel·la Vida de Pedro Saputo (1844), i deixà inèdites nombroses peces teatrals en castellà.

Fabián y Fuero, Francisco

1 Resposta

(Terzaga, Castella, 7 agost 1719 – Torrehermosa, Aragó, 3 agost 1801)

Eclesiàstic. D’orientació regalista, fou nomenat bisbe a Mèxic, on defensà Carles III de Borbó, quan decidí l’expulsió dels jesuïtes.

Nomenat arquebisbe de València (1773), protegí la Societat d’Amics del País i fomentà els avanços agrícoles i industrials.

La decisió de substituir les monges d’un convent per un grup d’ursulines franceses emigrades (1794) provocà un avalot popular anti francés, amb el suport del capità general duc de la Roca. Aquest aconseguí d’expulsar-lo de València i fer-lo renunciar a la seu arquebisbal.

Fou autor d’una Exhortación sobre los peligros de la Convención francesa (1793).

Esteller, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Catalunya, s XVIII – Saragossa, Aragó, 6 març 1838)

Militar. Prengué part a la Primera Guerra Carlina. Fou nomenat governador militar de Saragossa.

Ocupava aquest càrrec el 1838, quan fou víctima d’una sorpresa dels rebels, contra la qual es defensà, a judici de molts, sense el zel que calia. Acusat de negligència en el servei, li fou obert un sumari.

El poble de Saragossa l’acusà públicament de traïdor i exterioritzà un fort recel davant els procediments legals. Enmig d’un ambient carregat de passió popular, el general Esteller fou afusellat a la plaça de la Constitució de Saragossa.

Estela i Ponç, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1666 – Jaca, Osca, Aragó, 1721)

Eclesiàstic i escriptor. Religiós mínim. Filipista, fou confinat a Campos (Mallorca) pel govern de Carles III.

Després del triomf de Felip V de Borbó ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde (1716). Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721.

Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino… (1702), a més d’altres obres en llatí.

Esmir, Esteve

Deixa un comentari

(Graus, Ribagorça, s XVI – Osca, Aragó, 1654)

Eclesiàstic. Consultor de la inquisició d’Aragó, catedràtic de cànons de la universitat de Lleida, de la qual fou rector més tard, i bisbe de Castoria (1639-41) i d’Osca (1641-54).

Publicà escrits jurídics.

Elpidi -bisbe Osca-

2 Respostes

(València, segle V – Osca ?, Aragó, segle VI)

Prelat. Era germà de sant Just, bisbe d’Urgell, de sant Justinià, bisbe de València, i de Nebridi, bisbe d’Egara.

Fou consagrat bisbe d’Osca en data insegura, entre 516 i 527. Hom no en té cap altra notícia.

Dordal, Josep

Deixa un comentari

(València, 1780 – Saragossa, Aragó, 1808)

Gravador. Entre les seves obres cal esmentar el retrat de l’aragonès Ramon de Pignatelli, així com la major part de les làmines i els plans del llibre Descripción de los Canales Imperial de Aragón y Real de Tauste, estampat a Saragossa per Francisco Magallón.

Domènech i Valls, Rigobert

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 15 novembre 1870 – Saragossa, Aragó, 30 maig 1955)

Prelat. S’ordenà el 1894. Fou professor de filosofia i teologia al seminari de València de 1896 a 1916. Des del 1903 era canonge a la seu valentina.

El 1916 fou nomenat bisbe de Menorca. El 1924 fou preconitzat arquebisbe de Saragossa.

Costurer i Garriga, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1657 – Calataiud, Aragó, 1715)

Jesuïta erudit. Especialitzat en Ramon Llull, en defensà el culte i l’ortodòxia. Partidari de Felip V de Borbó, fou expulsat de Mallorca.

Els seus estudis tingueren una ressonància internacional, especialment entre els lul·listes alemanys. Es relacionà sobretot amb l’erudit Jean Battiste Sollier.

Cortilles, Berenguer de

Deixa un comentari

(Saragossa ?, Aragó, segle XIV – Aragó, segle XIV)

Tresorer i després procurador general de la reina Violant de Bar des del 1393.

Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I el Caçador, llevat de les de Mallorca (1388), la col·lecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 (aquesta darrera en societat amb Luchino en l’alineació i després en la recuperació del patrimoni reial tant en època de Joan I com de Martí I l’Humà).

Fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, el 1396.