(Aragó, vers 1384 – 1454/58)

Sisè senyor de la baronia d’Híxar. Nét de Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó. Traí la causa de Jaume II d’Urgell (parlament d’Alcanyís, 1411) i el combaté a Balaguer (1413), motiu pel qual fou recompensat.

Alfons IV el Magnànim el nomenà virrei de Nàpols, on pacificà la Calàbria (1421). Assistí a les corts de Terol (1428) i es beneficià de la confiscació dels béns del rebel comte de Luna (1430-33).

Actuà de mitjancer entre Joan II el Sense Fe i Carles de Viana (1452) i engrandí el seu patrimoni amb els senyorius de Lécera, Vinaceite i Belchite. El seu fill i successor fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera.