Arxiu d'etiquetes: Anys 501 al 1000

Salomó -bisbe Elna, s. IX-

(Rosselló, segle VIII – 834)

Prelat. Entre els anys 832 i 834 fou bisbe d’Elna.

Atanagild -visigot, s. VIII-

(País Valencià, segle VIII – 779 ?)

Noble visigot. A la mort (743) del famós duc Teodomir, la població autòctona elegí aleshores Atanagild com a nou senyor de l’estat de Tudmir, que tenia per capital Oriola i s’estenia de més enllà de Llorca (Múrcia) fins una mica al nord d’Alacant i Villena.

Als començos de la seva governació, el califa Hixam ratificà el caràcter autonòmic del petit estat cristià. Aquest patí aviat les vicissituds de la lluita entre berebers i sirians. Molts dels darrers s’instal·laren al territori i en prepararen la islamització. Atanagild prengué partit pels abbassides contra els omeies (777).

Aquests darrers envaïren l’estat en 779 i venceren totalment Atanagild, del qual manquen notícies des d’aquesta data. La seva desfeta marcà el final de l’existència autonòmica del Tudmir, que pocs anys després apareixia totalment incorporat a l’administració sarraïna.

Arnau I de Ribagorça

(Catalunya, segle X – vers 990)

Comte de Ribagorça (vers 979-vers 990). Fill de Ramon III i de Garsenda de Fesensac, succeí al seu germà Unifred II.

Arnau I de Comenges

(França, segle X – vers 957)

Comte de Comenges (942-957). Pel seu matrimoni amb Arsenda I comtessa de Carcassona i de Rasès (934-957), uní aquests extensos comtats i permeté que llur néta, la comtessa Ermessenda de Carcassona, en traspassés els drets al casal barceloní.

Aivan ben Muhamurad ben Malic ben Joia

(Tortosa, Baix Ebre, 934 – Ispahan, Pèrsia, 970)

Savi àrab.

Abd Alläh -varis bio-

Abd Alläh  (Illes Balears, segle X – 1036)  Valí de les Balears (1021-36). Primer a ocupar aquest càrrec, que el seu oncle, l’emir Mugähid de Dénia, creà per a ell.

Abd Alläh al-Balansï  (País Valencià ?, segle VIII – València, 823)  Governador de València (800?-823). Fill d’Abd al-Rahman I. Es rebel·là contra el seu germà petit, l’emir Hisäm I, i després contra el successor d’aquest, al-Hakam I, que el sotmeté i li atorgà el governament de gran part del Llevant, des d’Osca i Barcelona fins a Oriola. Poc abans de morir es revoltà de nou, aquesta vegada contra l’emir Abd al-Rahman II.

Abd Alläh al-Murtadä  (Illes Balears, segle XI – 1095)  Governador d’Ifrïqiya. Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i annexionat (1076) per al-Muqtadir de Saragossa. Cap al 1087 es declarà independent.

Abd Alläh ibn Abï al-Hafs ibn al-Mu’min  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Penúltim representant del poder musulmà a les Illes. Fou destituït el 1208.

Abd Alläh ibn ‘Isäm al-Hawlänï  (Illes Balears, segle X – la Meca, Aràbia, segle X)  Noble. Fou nomenat pel poble, i el califa Abd al-Rahman III confirmà el nomenament. El 962 renuncià al càrrec i se n’anà en peregrinació a la Meca, on morí.

Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya  (Illes Balears, segle XII – 1203)  Emir de les Balears (1187-1203). Expulsà de les Balears els partidaris dels almohades i s’apoderà de Mallorca i de Menorca, però no d’Eivissa, ocupada per Abu-l-Abbas al-Siquilli. Protegí les accions piràtiques de la seva gent i establí relacions amb Gènova i Pisa. Els almohades el derrotaren i l’executaren.

Abd Alläh ibn ‘Iyäd  (al-Andalus, segle XII – Conca, Castella, 1147)  Militar. Lloctinent d’al-Sarqiyya, en nom del qual s’apoderà d’Oriola i de Múrcia durant la rebel·lió contra els almoràvits que presidí la invasió almohade. A la mort del seu cap, Ibn Iyad es declarà independent a València (1146). Morí l’any següent en combat contra els cristians.

Abd Alläh ibn Muhammad ibn Gänïya  (Illes Balears, segle XII – 1151/55)  Polític. Governador de Granada (vers 1145) i de València. Fill del governador almoràvit de Mallorca Muhammad ibn Ganiya, en ésser nomenat pel seu pare hereu del govern de Mallorca, fou mort pel seu germà Ishaq ibn Ganiya.

Abd Alläh ibn Müsà ibn Nusayr  (al-Andalus, segle VII – 714)  Polític. Governador d’Ifriqiya. El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya. Se n’endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca. Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulayman.

Abd Alläh ibn Tä’Alläh al-Kumí  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Primer valí almohade de les Balears després de la conquesta als almoràvits (1203); al cap de poc temps, esdevingué almirall de l’estol almohade.

Abd al-Aziz

(al-Andalus, segle VII – 716)

Valí. El 713 sotmeté el got Teodomir a Oriola.

Es casà amb Egilona, vídua de Roderic.

Borrell d’Osona

(Catalunya, segle VIII – 820)

Comte d’Urgell, Cerdanya i possiblement d’Osona-Bages.

Al servei del rei franc Lluís el Pietós va participar en les campanyes d’aquest per Catalunya (801) fins a Tortosa.

Fou nomenat comte d’Urgell i Cerdanya per Carlemany (813).

Borrell I de Pallars

(Catalunya, segle X – 995)

Comte de Pallars (963-995). Fill dels comtes Llop i Goldregot, governà juntament amb els seus germans Ramon III i Sunyer I.

Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills, si bé sols el fill gran, Ermengol I de Pallars, heretà les funcions comtals.

Bernat I de Carcassona

(Occitània, vers 980 – 1038)

Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans.

Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona.