Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Cuatrecases i Arumí, Joan

(Camprodon, Ripollès, 31 agost 1899 – Buenos Aires, Argentina, 1990)

Metge. Doctor en medicina i farmàcia. Germà de Josep.

Professor a les universitats de Barcelona i Sevilla (1934) i del Litoral (Argentina) i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona. Presidí la Societat de Metges Històlegs de Catalunya.

Fundà i dirigí la “Revista Médica”. Ha publicat Reumatismo cardiovascular (1933), Psicobiología general de los instintos (1944), Psicobiología del lenguaje (1940), Psicología de la percepción visual (1981) i Manual de hidrología médica argentina (1985), entre molts d’altres.

Cruxent i Roura, Josep Maria

(Sarrià, Barcelona, 16 gener 1911 – Coro, Veneçuela, 23 febrer 2005)

Antropòleg i arqueòleg. Estudià a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Veneçuela, on es naturalitzà.

Ha fet expedicions científiques al Senegal, al Congo i a diferents llocs d’Amèrica, on ha descobert l’antiga ciutat de Nueva Cádiz i els jaciments neolítics de Jobo (Zulia).

Fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central de Venezuela, dirigí el Museo de Ciencias Naturales de Caracas (1944-63) i el departament d’antropologia de l’Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas.

Ha publicat nombrosos treballs en revistes especialitzades, veneçolanes, mexicanes i nord-americanes, i Arqueología de Venezuela (Caracas 1966).

Costa i Jou, Ramon

(Llagunes, Soriguera, Pallars Sobirà, 4 maig 1911 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 13 octubre 1987)

Pedagog. Estudià a la Normal de Barcelona i a la de la Generalitat.

El 1935 impartí un curs pràctic Freinet a l’Escola d’Estiu. Fou secretari d’organització de la Federació Catalana de Treballadors d’Ensenyament.

A l’exili fou també un propagador de les tècniques Freinet.

Cap del sector pedagògic del Centro de Orientación Psicopedagógico de Mèxic, cap del departament de pedagogia de la universitat de l’Havana (1961-67), posteriorment fou assessor pedagògic de l’escola “Emilio Abreu Gómez”, de la ciutat de Mèxic.

És autor de La enseñanza a través de los textos libres (1959), Educación moral de la juventud, A proposito de la escuela activa (1974), etc.

Costa-Amic, Bartomeu

(Centelles, Osona, agost 1911 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 16 gener 2002)

Editor i polític. Fou remarcable la seva cooperació a moltes iniciatives sorgides entre les comunitats catalanes a Amèrica.

Financia a Mèxic, on fundà una empresa editorial, la publicació d’un nombre important de llibres en català.

Corma i Centellas, Ernestina

(Barcelona, 1896 – Buenos Aires, Argentina, 1960) Pianista. Fundà a Buenos Aires (1943) una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica i ha estat continuada pels seus fills Carles i Giocasta Kussrov Corma.

Corma, Giocasta Kussrov

(Barcelona, 4 febrer 1923 – Mendoza, Argentina, 11 setembre 1977)

Pianista. Filla d’Ernestina Corma i Centellas i germana de Carles.

Destacà per la seva precocitat. Actuà amb el seu germà i obtingué amb ell un gran èxit el 1930, a l’Associació Obrera de Concerts, sota la direcció de Pau Casals.

Constançó, Miquel

(Barcelona, agost 1741 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 setembre 1814)

Cosmògraf i cartògraf. Serví a Amèrica.

El 1769 fou una figura destacada de l’expedició a Califòrnia dirigida per Gaspar de Portolà i fra Juniper Serra. Era l’encarregat de marcar els nous ports i de traçar els límits de la nova província de Monterrey.

És autor d’un diari personal d’interès, on exposa les observacions realitzades.

Comas i Calvet, Pere

(Berga, Berguedà, 23 juliol 1892 – Panamà, 4 abril 1969)

Advocat i polític. Fou un dels components del grup de “L’Opinió”, membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i, en 1933-36, del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra.

Ocupà la conselleria de Justícia i Dret del govern de la Generalitat (desembre 1931-gener 1933 i maig-juliol 1936).

Comajuncosa i Hortet, Antoni

(Altafulla, Tarragonès, 1749 – Tarija, Bolívia, 1814)

Franciscà. Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al col·legi missional d’Escornalbou.

L’any 1778 anà a Amèrica. Organitzà (1780) el col·legi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos, grup no sotmès al poder colonial.

Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones… del colegio de Tarija (1799) i Manual de misioneros.

Codina i Mont, Pere

(Lloret de Mar, Selva, 31 octubre 1880 – Buenos Aires, Argentina, 25 març 1952)

Actor dramàtic. Debutà al Teatre Català el 1904 i assolí popularitat sobretot amb les representacions d’Àngel Guimerà (Terra Baixa, Mar i Cel, etc).

Amb la companyia de Maria Guerrero es traslladà a Amèrica; en retornà el 1911 i dirigí el teatre Romea. La temporada 1911-12 formà part de la companyia del Teatro Español, de Madrid (dirigida per Enric Borràs), amb la qual tornà a Amèrica.

En 1936-37 actuà al Teatre Català de la Comèdia.