Arxiu d'etiquetes: Amèrica (morts a)

Casanovas i Guardiola, Francesc de Paula

(Badalona, Barcelonès, 1868 – Mèxic, 1938)

Pintor. Fou deixeble de Ramon Martí i Alsina. Vivia a Mèxic des del 1910.

Conreà el paisatge i els temes florals.

Capdevila, Josep Anton

(Catalunya, segle XVIII – Buenos Aires, Argentina, segle XIX)

Polític. Emigrà a l’Argentina. Fou regidor de Buenos Aires.

Durant les invasions angleses a l’Argentina de 1806-07 tingué un actuació destacada vetllant per la ciutat i col·laborant a l’expulsió dels atacants.

Cabré i Maclié, Baldomer

(Tarragona, 1874 – Amèrica, 1919)

Escultor. Morí al cap de poc temps d’haver emigrat.

És notable el seu Noi nu al Museu d’Art Modern de Barcelona.

Buen y del Cos, Odón de

(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)

Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.

Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.

Bosch i Tubau, Florenci

(Barcelona, 20 octubre 1899 – Montevideo, Uruguai, 19 juliol 1954)

Pintor autodidacte. De jove treballà com a tipògraf.

Celebrà la primera exposició individual el 1924. Ha destacat com a paisatgista.

El març de 1952 emigrà cap a l’Uruguai.

Bonal, Agustí

(Figueres, Alt Empordà, 1879 – Buenos Aires, Argentina, segle XX)

Director d’orquestra i professor de violí.

Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical.

Boira i Castells, Francesc

(Roda de Ter, Osona, 1928 – Puerto Rico, ? )

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Barcelona. Ha obtingut diversos premis.

Blanca, Lluís

(Catalunya, segle XIX – oceà Atlàntic, 1919)

Actor. Formà part de la companyia de Concepció Llorente.

Morí en el naufragi del vaixell Valbanera, quan anava a Amèrica.

Barcelona, Oleguer de

(Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)

Frare caputxí. En produir-se l’exclaustració de 1835 passà a Itàlia.

Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.

Balcells i d’Otto, Marià

(Tarragona, 1863 – Boston, EUA, segle XX)

Enginyer i jesuïta. Abandonà la carrera d’enginyer militar, que exercia ja amb el grau de capità, per entrar en religió.

És autor de les obres de l’Observatori de l’Ebre.