Partida, a la dreta del Xúquer, al sud de la ciutat.
Era una antiga alqueria islàmica esmentada el 1248.
Materna
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Alzira
Martínez i Salvadores, Jordi
(Alzira, Ribera Alta, 29 agost 1962 – )
“Aspar” Motociclista. Debutà al món de la competició el 1980 i l’any següent es proclamà campió d’Espanya de 50 cm3.
Posteriorment assolí els campionats del món de 80 cm3 (1986 a 1988) i de 125 cm3 (1988).
Després de diverses temporades perjudicat per canvis d’equip, es retirà com a pilot el 1997 i formà una escuderia per competir al mundial.
Martí, Gilabert
(Alzira, Ribera Alta, vers 1450 – València, 1530)
Eclesiàstic. Jerònim del monestir de Santa Maria de la Murta. Era nebot del cardenal Bartomeu Martí.
Fou nomenat bisbe de Sogorb-Albarrasí (1500-30), però la manca d’una entesa amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, el portà a viure quasi sempre a València, on intervingué en la revolta dels agermanats, procurant d’apaivagar els ànims.
Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l’església d’Albarrasí.
Llansol, Francesc
(Alzira, Ribera Alta, 1750 – després 1805)
Metge. Estudià a València medicina i filosofia. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
És autor de diverses obres professionals, escrites amb un cert esperit polèmic.
Igual i Úbeda, Antoni
(València, 24 febrer 1907 – Alzira, Ribera Alta, 11 maig 1983)
Novel·lista i historiador. Dedicat sobretot a estudiar determinats aspectes de la història i l’art de la seva terra.
De la seva extensa producció cal esmentar, entre altres obres, Diccionario biográfico de escultores valencianos del siglo XVIII (1933), Juan de Juanes (1943), El arquitecto y escultor valenciano Manuel Tolsá (1950), La llengua materna (1957), Història de “Lo Rat Penat” (1959), València i els valencians (1967) i Juan Luis Vives (1977).
Ibn -varis bio-
Ibn ad-Dabag (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151) Historiador àrab.
Ibn Affiun al-Gafiqï (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188) Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.
Ibn al-Labbana (Dénia, Marina Alta, segle XI) Historiador àrab.
Ibn ‘Alqama (València, 1036 – 1115) Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.
Ibn al-Zaqqäq (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135) Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.
Ibn ‘Amira (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251) Historiador àrab.
Ibn ‘Ayyad (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206) Historiador àrab.
Ibn Fathun (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125) Historiador àrab.
Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh (Illes Balears, segle XII – 1185) Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.
Ibn Tumlüs, Yüsuf ibn Ahmad
(Alzira, Ribera Alta, vers 1164 – 1223)
Metge i filòsof andalusí. Probablement fou deixeble d’Averrois, el qual ell substituí (1195) com a metge de cort.
És autor d’una introducció a la lògica, Kitäb al-madhal li-sina’at al’mantiq, inspirada en al-Faräbï il’Òrganon aristotèlic, i d’un comentari a l’Urgüza d’Avicenna sobre medicina.
Ibn Hafäga, Abü Ishäq Ibrähïm
(Alzira, Ribera Alta, 1058 – 1139)
Poeta andalusí. D’origen benestant, fou independent dels senyors de l’època i visqué sempre a les possessions familiars valencianes.
Rebé el sobrenom d’al-Yannan (el jardiner) pels seus poemes a la natura, aplegats a la major part de les antologies poètiques del món musulmà. Se’n conserva l’obra completa (Diwan).
Harïrï, al-
(Alzira, Ribera Alta, 1164 – Sevilla, Andalusia, 1248)
Literat andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic titulat Llibre de les perles i de les utilitats sobre les tradicions escollides.
Gozalbes, Josep -varis-
Josep Gozalbes (Alacant, segle XVI) Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas.
Josep Gozalbes (Alzira, Ribera Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII) Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals.
Dades dels Països Catalans 