(Alzira, Ribera Alta, 1903 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 10 febrer 1983)
Compositor i director d’orquestra. Va fer els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Ha realitzat una carrera de director d’obres líriques a Europa, al nord d’Àfrica i en països de l’Extrem Orient.
Autor d’un concert per a piano i orquestra, de sarsueles (Juegos de amor, 1925; Rosa de embajadores, 1934), de música de cambra i de ballets.
(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – 1722)
(o Servera) Filòsof. Es doctorà a la Universitat de València, on donà dos cursos de filosofia. Fou canonge de la catedral de València (1706) i un notable predicador (el 1707 publicà la seva oració d’acció de gràcies per la victòria de Felip V de Borbó llegida a la catedral).
Publicà també altres peces oratòries, llibres hagiogràfics, i dues obres de filosofia dins les noves tendències que es desenvoluparen a València des d’aleshores: Metaphysico-logica, seu Disputationes in Logicam et Metaphysicam iuxta methodum Scholae Valentinae distributae (1693) i Disputationes summulsticae seu Dialecticae institutiones (1697).
Es mostrà eclèctic en les pugnes entre suaristes i tomistes; fou influït per Maignan i per la mentalitat geomètrica cartesiana.
Caseriu, a la vall de la Casella, depressió de direcció sud-est – nord-oest, entre les serres de la Murta i del Cavall Bernat; al nord, i de les Agulles, al sud, drenada pel barranc de la Casella, afluent del Xúquer per la dreta, al qual desemboca prop d’Alzira.
Despoblat, a l’esquerra del riu dels Ullals, prop del terme de Massalavés.
Situat en una zona de conreu arrosser, fou abandonat a causa de les febres entre els segles XVII i XVIII.
(Alzira, Ribera Alta, gener 1986 – )
Editorial. Creada per iniciativa de Josep Antoni Fluixà, Salvador Bataller i Josep Gregori. L’editorial té més de 500 títols publicats, distribuïts en una vintena de col·leccions que abasten des de literatura infantil fins a poesia, teatre, divulgació científica, diccionaris i, darrerament, edicions interactives en format CD-ROM.
Per la seva incidència en la societat valenciana, cal destacar les col·leccions “El Micalet Galàctic” (infantil), “Espurna” (juvenil), i “Els Nostres Autors” (dedicada a obres d’autors representatius i consagrats en llengua catalana).
Cal destacar també la revista literària “L’Illa”, que, a més d’oferir informació sobre les publicacions de l’editorial, té la voluntat de mostrar una visió de l’actualitat cultural de les terres de llengua catalana.
El gener de 2023 el Grup Planeta adquirí un 60% de l’empresa.
Enllaç web: Edicions Bromera
(Alzira, Ribera Alta, 1679 – València, 1740)
Jesuïta. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Fou provincial de l’orde.
(Alzira, Ribera Alta, segle XVII – País Valencià, 1719)
Jurisconsult. Escriví Theatrum jurisprudentiae forensis valentinae (1690, 1742).
(Alzira / Carcaixent, Ribera Alta)
Llogaret, situat a la vall d’Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels dos termes. Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant.
Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d’Aigües Vives (la carta de poblament és del 1796), els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives. L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent.
(Alzira, Ribera Alta, 28 agost 1961 – )
Poeta. És un dels nous poetes de la generació dels vuitanta més interessants i un dels més representatius del País Valencià.
Ha publicat diversos llibres de poemes que li han donat alguns premis, així com els estudis Joan Fuster (1990), La poesia catalana de postguerra al País Valencià (1991) i Cultura i societat a la postguerra (1939-59) (1992), i ha traduït autors italians com C. Pavese, S. Quasimodo i G. Bassani.
(Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1134)
Poeta àrab. Fou nebot i imitador del notable poeta Ibn Hafaga.
Dades dels Països Catalans 