Arxiu d'etiquetes: Altafulla

Gatell i Folch, Joaquim

1 Resposta

(Altafulla, Tarragonès, 3 gener 1826 – Cadis, Andalusia, 13 maig 1879)

Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona.

Interessat pels països de l’Àfrica, estudià l’àrab. El 1859 anà a Algèria, i l’any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l’islamisme. Va ascendir a cap d’artilleria amb el nom de Caid Ismail.

Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l’Àfrica i va viatjar per l’oest d’Algèria i per Tunis.

L’any 1869 publicà L’Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949.

Va morir quan preparava un tercer viatge.

Comajuncosa i Hortet, Antoni

Deixa un comentari

(Altafulla, Tarragonès, 1749 – Tarija, Bolívia, 1814)

Franciscà. Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al col·legi missional d’Escornalbou.

L’any 1778 anà a Amèrica. Organitzà (1780) el col·legi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos, grup no sotmès al poder colonial.

Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones… del colegio de Tarija (1799) i Manual de misioneros.

Botigues del Mar, les -Altafulla-

1 Resposta

(Altafulla, Tarragonès)

Antic barri de pescadors, situat a la platja, entre la desembocadura del Gaià i el cap Gros, format per edificis d’habitació temporal.

Actualment ha estat absorbit per una urbanització turística.

Altafulla, batalla d’ -1812-

Deixa un comentari

(Altafulla, Tarragonès, 24 gener 1812)

Acció bèl·lica en la guerra del Francès. El primer exèrcit, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat pels francesos, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque.

La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins a començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller.

Martí i Franquès, Antoni de

3 Respostes

(Altafulla, Tarragonès, 14 juny 1750 – Tarragona, 20 agost 1832)

Científic i botànic. Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya. Estudià a Cervera (1762-64). Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació (1786), fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1786), hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire: Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico (1790), on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a Madrid (1795), París (1801), Londres (1801) i Berlín (1805).

Membre de l’Acadèmia Medico-pràctica de Barcelona (1790), hi presentà una famosa comunicació: Sobre los sexos y fecundación de las plantas (1791). Col·laborà amb els científics francesos en el mesurament del meridià de París pels Països Catalans.

El 1798 s’instal·là a Tarragona, on reuní una gran part de la seva biblioteca, una col·lecció mineralògica, un laboratori meteorològic i material d’experimentació de les plantes. En 1800-01 visità les universitats i les acadèmies de París, Londres, l’Haia, Amsterdam i Brussel·les.

El 1811 era a Tarragona, durant el setge napoleònic; fou ferit, i una part dels seus manuscrits foren destruïts. Residí a Barcelona en 1829-30, on sostingué una tertúlia sobre temes científics.

L’Institut d’Estudis Catalans té instituït el Premi Martí i Franquès.

Altafulla (Tarragonès)

16 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 6,95 km2, 52 m alt, 5.034 hab (2016)

0tarragonesSituat a la zona costanera. Cap a l’interior el relleu és abrupte i accidentat, i hi abunden les garrigues i roquerars.

L’agricultura de secà i de regadiu i la indústria química fan de complement al turisme, la més important font de riquesa del municipi, molt concentrada en la zona litoral. fins al promontori dels Muntsaltafulla1. Els càmpings, les urbanitzacions de xalets i els edificis d’apartaments se succeeixen a la vora del mar. Hi són d’interès les restes d’una vil·la romana a la zona dels Munts.

Al poble destaca el castell d’Altafulla, al mig del nucli emmurallat, amb torres i merlets, l’església neoclàssica de Sant Martí, bastida segons sembla sobre les restes d’un temple medieval, i l’antic barri marítim de les Botigues del Mar, amb la Casa de l’Arc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques