Arxiu d'etiquetes: Alella

Carrer del Canonge, el

Deixa un comentari

(Alella, Maresme)

Veïnat, al sud del poble, a la dreta de la riera d’Alella.

Ballester i Vilaseca, Antoni

Deixa un comentari

(València, 18 agost 1910 – Alella, Maresme, 8 març 2001)

Escultor. Fou professor a l’Institut Blasco Ibáñez i a l’Escola de Treball de València. Durant la guerra civil participà en manifestacions artístiques republicanes, amb cartells, murals i dibuixos, i després de la guerra es dedicà a esculpir imatges religioses.

Marxà a Mèxic (1946) i a Los Ángeles (1960), on realitzà imatges religioses per a esglésies i figures de cera d’actors per al Movieland Wax Museum.

Galceran, turó d’en -Maresme / Vallès Oriental-

Deixa un comentari

(Alella, Tiana, Maresme / Santa Maria de Martorelles, Vallès Oriental)

Cim (477 m alt) de la Serralada Litoral Catalana, entre els tres municipis.

Fontdecera, coll de

Deixa un comentari

(Alella, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)

Depressió (265 m alt) de la Serralada Litoral, al límit dels dos termes, on passa la carretera del Masnou a Granollers.

Garriga i Roca, Miquel

1 Resposta

(Alella, Maresme, 16 gener 1808 – Barcelona, 14 octubre 1888)

Arquitecte i urbanista. Competí amb Ildefons Cerdà en el projecte de l’eixample de Barcelona, ja que presentà un projecte pel qual la ciutat s’unia amb la vila de Gràcia (1857). En col·laboració amb Josep Oriol Mestres, dirigí les obres del Gran Teatre del Liceu.

Publicà uns quants escrits sobre monuments artístics de Barcelona, entre els quals cal remarcar Monografía del Monasterio de Santa María de Jonqueres de Barcelona (1854).

Desplà

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XIV – Barcelona, segle XVI)

Llinatge. A Barcelona els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del segle XIV.

Tingueren repetidament -fins al primer terç del segle XVI- els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes.

Uns Desplà (tal vegada els mateixos d’Alella) foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles. Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà, doctor en lleis.

Els segles XVI i XVII una branca dels Erill es cognomenà Desplà per raons de vinculació i ostentà les baronies de l’Albi i Cervià i les senyories d’Altet i de Lluçà.

Company, Pere

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cap remença. Destacat al darrer alçament de 1483-84. Fou nomenat síndic remença per a assistir a la Sentència de Guadalupe (1486), ratificada per ell i els seus col·legues.

Tot seguit, Ferran II el Catòlic el condemnà a mort, com féu amb altres síndics, adduint la seva participació en fets anteriors.

La indignació que desvetllaren les condemnes decidiren el monarca a suspendre-les gairebé totes, entre elles la de Company. Més tard fou alliberat.

Calderó, Miquel de

Deixa un comentari

(Alella, Maresme, segle XVII – 1705)

Jurista i eclesiàstic. Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial. Regent de l’audiència, s’oposà (1695) a la inquisició per raons de jurisdicció; els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà.

Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V de Borbó i fou obligat a presentar-se a Madrid; però en tornà triomfant. Més tard, partidari del rei-arxiduc Carles III, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó.

Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns.

Publicà Sacri regii criminalis concilii Cathaloniae decisiones, en tres volums (1686, 1687 i 1701).

Barnadas i Mestres, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 abril 1867 – Alella, Maresme, 5 octubre 1939)

Escultor i cooperativista. Autor de dos misteris del Rosari de Montserrat i d’un monument a Crist Rei, fet en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Com a cooperativista, fou un dels fundadors dels cellers Alella Vinícola; membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyataires de Catalunya i intervingué en els congressos de la Federació Agrícola Catalano-Balear (Manacor, 1907; Tarragona, 1909; i Igualada, 1913).

Ferrer i Guàrdia, Francesc

10 Respostes

(Alella, Maresme, 10 gener 1859 – Barcelona, 13 octubre 1909)

Pedagog i pensador. Fill d’una família de petits propietaris pagesos, ingressà al Partit Republicà Federal i a la francmaçoneria. Fou enllaç de Ruiz Zorrilla en la seva activitat conspiradora. Va prendre part en el pronunciament republicà de Santa Coloma de Farners (1886) i es va exiliar després a França. Durant els anys d’exili s’allunyà de l’activitat política per dedicar-se de ple a l’ensenyament i a l’estudi de la pedagogia.

El 1894 començà a donar classes de castellà a Ernestine Meunié, la qual en morir (1901) li deixà un milió de francs. Aleshores retornà a Barcelona i amb aquest diners va fundar l’Escola Moderna (1901), que prosseguia la tradició de les escoles laiques fundades pels republicans i per les societats obreres. Un dels seus professors, Mateu Morral, va atemptar contra Alfons XIII de Borbó (1906) i Ferrer va ésser acusat de complicitat, declarat innocent (juny 1907) va ser posat en llibertat.

Es traslladà a França i a Bèlgica, i fundà la Lliga Internacional per a l’Educació Racional de la Infantesa, el qual presidí. Pel juny de 1909 retornà a Barcelona i es reintegrà a la seva Escola. Denunciat com a instigador dels esdeveniments de la Setmana Tràgica (juliol 1909), va ésser condemnat a mort (9 octubre) per un consell militar i afusellat als fossats del castell de Montjuïc. El fet va provocar protestes a Espanya i a l’estranger, i la caiguda del govern de Maura.

Enllaç web:  Fundació Ferrer i Guàrdia