Arxiu d'etiquetes: Alella

Ferrer i Guàrdia, Francesc

11 Respostes

(Alella, Maresme, 10 gener 1859 – Barcelona, 13 octubre 1909)

Pedagog i pensador. Fill d’una família de petits propietaris pagesos, ingressà al Partit Republicà Federal i a la francmaçoneria. Fou enllaç de Ruiz Zorrilla en la seva activitat conspiradora. Va prendre part en el pronunciament republicà de Santa Coloma de Farners (1886) i es va exiliar després a França. Durant els anys d’exili s’allunyà de l’activitat política per dedicar-se de ple a l’ensenyament i a l’estudi de la pedagogia.

El 1894 començà a donar classes de castellà a Ernestine Meunié, la qual en morir (1901) li deixà un milió de francs. Aleshores retornà a Barcelona i amb aquest diners va fundar l’Escola Moderna (1901), que prosseguia la tradició de les escoles laiques fundades pels republicans i per les societats obreres. Un dels seus professors, Mateu Morral, va atemptar contra Alfons XIII de Borbó (1906) i Ferrer va ésser acusat de complicitat, declarat innocent (juny 1907) va ser posat en llibertat.

Es traslladà a França i a Bèlgica, i fundà la Lliga Internacional per a l’Educació Racional de la Infantesa, el qual presidí. Pel juny de 1909 retornà a Barcelona i es reintegrà a la seva Escola. Denunciat com a instigador dels esdeveniments de la Setmana Tràgica (juliol 1909), va ésser condemnat a mort (9 octubre) per un consell militar i afusellat als fossats del castell de Montjuïc. El fet va provocar protestes a Espanya i a l’estranger, i la caiguda del govern de Maura.

Enllaç web:  Fundació Ferrer i Guàrdia

Canelles i Carreres, Agustí

2 Respostes

(Alpens, Osona, 22 juny 1765 – Alella, Maresme, 9 abril 1818)

Matemàtic, astrònom i religiós. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i el 1806 ocupà la càtedra de nàutica a l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Joan Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805).

Durant la invasió francesa formà part de l’exèrcit espanyol i s’hi distingí pels treballs de topografia i obres de campanya; aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema per tal d’aprofitar les aigües del Llobregat per al reg del pla de Barcelona i zones del Vallès.

Inventà un instrument per a les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà: Elementos de astronomía náutica (1814).

Alella, vi d’

3 Respostes

(Alella, Maresme)

Vi fi amb denominació d’origen controlada. La producció és molt restringida (només uns 15.000 hl anuals a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes als pobles del Maresme que limiten amb Alella).

És elaborat principalment a la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya, fundat el 1906, que aviat assolí merescuda fama amb els seus vins embotellats (Marfil Blanc, Marfil Negre, Marfil Sec, Super Marfil i Violeta). Els seus socis el 1956 eren 69; d’aleshores ençà, però, han anat augmentant, de manera que resten ja molt pocs vinyaters fora de la cooperativa.

Enllaç web:  D.O. Alella

Alella (Maresme)

36 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 9,58 km2, 90 m alt, 9.632 hab (2016)

0maresmeSituat a les faldes granítiques de la serralada Litoral i solcat per les rieres de la coma Clara i coma Fosca, que s’uneixen i formen la riera d’Alella.

El conreu de la vinya, juntament amb l’elaboració vinícola (vi d’Alella), la indústria de perfums i, sobretot, les activitats turístiques i comercials són la base econòmica del municipi. La proximitat i les bones comunicacions amb Barcelona han convertit el municipi en una zona residencial. Hi ha també una cooperativa vinícola.

Al poble destaca l‘església parroquial de Sant Feliu que té elements romànics al peu del campanar, es troben també cases d’interès històric com la Casa Alella i la de les Quatre Torres, a més de nombroses masies dels segles XIV al XVI i edificis d’estils modernista i noucentista.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques