Arxiu d'etiquetes: agrònoms/es

Agenjo i Cecília, Cèsar

(Santander, Cantàbria, 6 abril 1909 – Barcelona, 3 febrer 1998)

Tècnic agrícola i veterinari. Membre de l’Institut de Biologia Animal (Servei de Parasitologia), exercí d’assessor de diverses indústries làcties de Catalunya. Ha estat director del Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya.

Ha publicat diverses obres tècniques; Enciclopedia de la avicultura, Enciclopedia de la leche, Enciclopedia de la inspección veterinaria, Análisis de alimentos, etc, i nombrosos opuscles i articles de divulgació ramadera i de sanitat dels aliments.

Acadèmia d’Agricultura de Lleida

(Lleida, 1763 – 1765)

Institució. Fundada pel corregidor de Lleida, Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president.

Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758. Les iniciatives per artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou massa eficaç.

Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765.

Unió de Pagesos

(Pontons, Alt Penedès, 3 novembre 1974 – )

(UP)  Sindicat agrícola. Pretén d’aplegar tots els pagesos i ramaders (propietaris, arrendataris, parcers i assalariats que treballen directament la terra i a les granges) de Catalunya. Es defineix com a democràtic i independent i agrupa totes les capes socials del camp català, sense cap mena de discriminació per motius ideològics, religiosos o polítics.

Ha dut a terme nombroses accions en defensa dels pagesos a totes les comarques del Principat contra expropiacions, expulsions de masovers, contaminació de l’aigua, frau, defensa contra accions monopolistes, regulació de les diferents produccions agràries i preus remuneradors. Entre totes destaca la mobilització, el mes de març de 1977, de més de 18.000 tractors a Catalunya.

El 1994, en les primeres eleccions democràtiques a les Cambres Agràries, assolí més del 70% dels vots i la majoria absoluta en les quatre circumscripcions electorals.

És membre fundador de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG).

Enllaç web: Unió de Pagesos

Mir i Capella, Marc

(Barcelona, 7 març 1851 – Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 29 desembre 1903)

Tècnic agrònom i viticultor. Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell (Alt Empordà), on es graduà de perit agrònom. Introduí a la seva comarca moltes innovacions en el conreu de la vinya, importades de l’estranger, i contribuí a regenerar els ceps destruïts per la fil·loxera.

Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní (1881-83) i diputat provincial (1890-1903), intentà d’apaivagar les agitacions degudes a les reivindicacions dels rabassaires.

A iniciativa seva es crearen els concursos d’empeltadors, s’establiren els camps d’experimentació i intervingué en l’organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní el 1898, i participà en els successius, celebrats a diferents ciutats catalanes. Contribuí a la divulgació dels coneixements agrícoles entre els pagesos.

Publicà “Resumen de Agricultura”, revista que dirigí i fundà amb altres “Revista de Agricultura” (1888). Col·laborà, a més, a “La Protección Nacional” i, amb escrits de caire literari, a “La Renaixença” i “La Comarca del Noya”.

Ferraté i Pascual, Gabriel

(Reus, Baix Camp, 3 març 1932 – Barcelona, 11 febrer 2024)

Enginyer industrial i perit agrícola. Catedràtic d’automàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, posteriorment en fou director (1969-72). Rector de la Universitat Politècnica (1972-76), fou nomenat després director general d’universitats i investigació i més tard director general de política científica de la Generalitat de Catalunya.

En 1978, 1982, 1986 i 1990 fou elegit com a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, càrrec en el qual romangué fins al 1994.

Professionalment s’ha especialitzat en el camp de l’automàtica i de la informàtica, on ha desenvolupat sistemes de regulació del trànsit.

Membre de diferents organismes internacionals (com la IFAC), director de l’Institut de Cibernètica i entre 1980-89 fou vice-president de la CIRIT. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

(Lleida, 1978 – )

(ETSEA)  Escola. Creada per la fusió de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida (fundada el 1972) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida (creada el 1976). Des de la seva creació fins a l’any 1992, formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya, i a partir d’aquesta data, s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida.

S’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer forestal, enginyer tècnic agrícola, enginyer tècnic forestal i llicenciat en tècnica i tecnologia dels aliments. El seu campus, que s’instal·là a l’antiga granja escola de la diputació de Lleida, constitueix el campus agrari més important de Catalunya i un dels més importants de l’estat.

A banda de centres i instituts universitaris inclou el centre mixt UdL-IRTA, l’Estació Experimental de Lleida i diverses dependències del departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya (Centre de Mecanització Agrària, Secció d’Avaluació de Noves Tecnologies i Servei de Protecció dels Vegetals).

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

(Barcelona, 1911 – )

(ESAB)  Centre universitari. Creat per la diputació com a continuació de l’Escola Provincial d’Agricultura (1898), fou ampliada per la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i per la Generalitat de Catalunya el 1931. Atorgava els títols d’enginyer i tècnic agrícola, i impartia diversos cursos monogràfics i d’especialització i formació del sector agrari.

Molt important de cara a la formació de la pagesia foren els textos d’Ensenyament Postal Agrícola. També cal fer esment de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i la creació del Centre d’Estudis i Experimentació de Caldes de Montbui.

El 1940 li fou canviat el nom pel d’Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Barcelona. Des del 1980 és una escola tècnica universitària adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, i el 1987 la diputació acordà la recuperació del nom fundacional.

Enllaç web: Escola d’Enginyeria Agroalimentària…

Bialet i Massé, Joan

(Mataró, Maresme, 19 desembre 1846 – Buenos Aires, Argentina, 22 abril 1907)

Metge, advocat, agrònom i enginyer. Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873. Fou catedràtic de medicina legal a la universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal (1885).

Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret. També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a Sant Roque, sobre el Río Primero. Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la universitat de Córdoba i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà.

A l’Argentina, una població porta el seu nom.