(Figueres, Alt Empordà, 1828 – Barcelona, 1889)
Hisendat i polític. Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1872-75 i 1882-89).
D’idees regionalistes, milità al partit conservador i fou diputat per Barcelona (1856) i per Girona (1876, 1879), i també senador.
L’any 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps.
(Barcelona, 1862 – Catalunya, segle XIX)
Enginyer agrònom. Fill de Domènec Call i Franquesa. Estudià a Madrid i a Lovaina.
Interessat pels problemes dels regadius i els nous conreus de fibres tèxtils, va treballar quatre anys a Veneçuela.
Publicà Memorándum sobre el pasado, el presente y el porvenir de la Sociedad Canal de Urgel (1887), Crisi agrícola: remeis (1888), Des agaves et de la possibilité de leur culture en Espagne (1883) i Bases para los proyectos de colonización y explotación del ramio en Venezuela (1888).
(Solsona, Solsonès, segle XVIII)
Advocat i agrònom. Exercí a Solsona. Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Físico-Experimental de Barcelona.
Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars.
(Lleida, 1899 – Barcelona, 1986)
Enginyer agrícola i advocat. Líder a Acció Catalana a Lleida.
Desplegà una gran activitat cívica: promogué i impulsà institucions (Ateneu Lleidatà, Cambra de Comerç, assemblea General de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos), en creà d’altres (Sindicat d’Advocats, i la biblioteca Pública i l’Hemeroteca lleidatanes), i creà i dirigí publicacions de caire cultural (“Vida Lleidatana”) i polític (“Occident”).
Fou també director artístic de Ràdio Lleida, organitzador de l’Exposició de Maquinària Agrícola (1928), a Lleida, i membre de la ponència de la divisió territorial (1932) i de la comissió jurídico-assessora de la Generalitat (1936).
El 1931 esdevingué cap de la majoria republicana a l’ajuntament de Lleida. Traslladat a Barcelona després del 1943, impulsà les activitats del Centre Comarcal Lleidatà.
Durant el franquisme, fou empresonat (1939) i condemnat a mort el 1940, i, el mateix any, indultat. Quedà en llibertat el 1943.
Té la Creu de Sant Jordi (1982) i la medalla d’or de la ciutat de Lleida (1982).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20 octubre 1752 – 11 febrer 1824)
Advocat i agrònom. Doctorat a la Universitat de Cervera.
Ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència el 1781 i a l’Acadèmia de Ciències i Arts el 1786, on amb Josep Albert Navarro i Marià Oliveres formà un grup agrarista important. Admirador de Campomanes, promogué el conreu de la patata.
Entre els seus escrits destaquen les memòries que llegí a l’Acadèmia de Ciències: Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla 1787) i Observaciones a la memoria de Don Joseph Navarro sobre la plantación y cultivo de la viña (1802).
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 26 novembre 1846 – Madrid, 1910)
Enginyer agronomista. Fou fundador i redactor de la “Revista de Montes” (1877-88).
S’interessà pel problema de les dunes del golf de Roses i n’aconsellà la repoblació de pins el 1898. També treballà per a la millora de l’alzina surera.
Fou membre de nombroses societats i president de la Real Sociedad Española de Historia Natural.
(Catalunya)
Varietat d’olivera, molt conreada a Catalunya (Camp de Tarragona, l’Urgell, les Garrigues), productora d’olis de qualitat excel·lent, que han donat nom a una Denominació d’Origen.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1812 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 setembre 1854)
Economista agrari. Noble terratinent del delta del Llobregat.
Després de viatjar per Anglaterra i els EUA (1833-39), formà part de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona, i fou vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43).
President de la Companyia Agrícola Catalana i membre fundador de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), que li publicà (1852) un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil.
Dirigí la “Revista de Agricultura Práctica” (1853).
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – 1630)
Agrònom. Prior del Temple, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, a Perpinyà.
El 1617 escriví Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, un tractat d’agricultura que va veure vint-i-tres edicions fins al segle XVIII, i que recull les seves observacions sobre el conreu de les terres del priorat, obra importantíssima per a conèixer la vida rural catalana.
A la versió castellana, coneguda popularment com El prior i publicada el 1625, hi afegí una part nova sobre caça i un vocabulari de termes agrícoles en sis idiomes.
Dades dels Països Catalans 