Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Balmas, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 22 juliol 1840)

Advocat. Conegut per les seves idees reaccionàries.

Fou un dels dirigents, el 21 de juliol de 1840, de l’anomenat motí de les levites, en el qual els escassos absolutistes barcelonins es concentraren per manifestar llur adhesió a Isabel II de Borbó i a la reina governadora Maria Cristina. Els manifestants arribaren a xocs violents amb elements liberals.

L’endemà, Balmas fou reconegut pel carrer, apostrofat i empaitat per un grup d’oponents. Balmas, armat, tirà contra un dels qui l’encalçaven i el matà. Mogut gran aldarull, es refugià a casa seva.

El domicili fou assaltat i els seus trets causaren encara tres morts i set ferits. Tocat ell també, la casa fou envaïda. Els assaltants el mataren i llançaren pel balcó el cadàver, que fou arrossegat pels carrers.

Balle i Milans del Bosc, Joan de

1 Resposta

(Tarragona, 1780 – Barcelona, 1845)

Advocat i home públic, establert a Barcelona. Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli.

Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president (1814), només hi actuà a les darreres sessions contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya; fou el que plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya. Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots.

Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol; publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 novembre 1820, i votà per la disminució dels delmes.

Depassat pels esdeveniments, el 1837 escriví contra l’eliminació dels delmes per Mendizábal, però no ho féu públic fins el 1842.

Ballbé i Prunés, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 abril 1920 – 25 juliol 1961)

Advocat i jurista. Catedràtic de dret administratiu a les universitats de Múrcia (1945) i de Saragossa (1953) i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.

Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol.

Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo (1947), La esencia del proceso (1947), Derecho administrativo (1949) i Actos administrativos (1950).

La seva intervenció fou decisiva en l’elaboració de les lleis administratives més importants, les quals constituïren un avanç legislatiu notori.

Aymat i Mareca, Antoni

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1895 – Barcelona, 1972)

Militar, advocat i inventor. Actuà com a defensor del general Manuel Goded en el judici que el condemnà a mort.

Després de la guerra civil fou jutjat, empresonat i expulsat de l’exèrcit, que el rehabilità, amb el grau de coronel, l’any 1961.

Inventà un sistema de direcció automàtica de tir i realitzà importants estudis de cartografia lunar.

Aragó i Masó, Narcís Jordi

1 Resposta

(Girona, 29 juny 1932 – 22 agost 2016)

Periodista i advocat. Un dels fundadors de “Presència”, en fou director del 1968 al 1980.

Col·laborador en diverses publicacions i corresponsal del diari “Tele/eXprés”, durant deu anys, director del Centre d’Informació de la Cambra de Comerç i Indústria, president de l’Associació de la Premsa i membre de la Comissió Jurídico Assessora de la Generalitat.

Ha publicat La Devesa, paradís perdut (1980), Protagonistes de la història econòmica gironina (1981), Girona ara i sempre (1982) i, juntament amb J.M. Casero, Girona grisa i negra (1972).

Ametller i Pescio, Oleguer d’

3 Respostes

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. Fill de Francesc d’Ametller i Perer. Exercí diversos càrrecs durant els primers anys de l’administració borbònica a Catalunya.

El mariscal duc de Berwick, i el capità general de Catalunya, príncep Pio, l’elegiren com a assessor del tribunal de la vegueria del darrer veguer de Barcelona Josep Viladomat (27 gener 1716).

Abans de l’establiment del règim corregimental a Catalunya sol·licitava la tinència de corregidor de Barcelona, i poc temps després (1718) li era atorgada una regidoria del primer ajuntament de Barcelona.

El 26 de setembre de 1718 el primer corregidor, José Carrillo de Albornoz, el nomenava alcalde major de la jurisdicció criminal de Barcelona, i quatre anys després Ametller presentava la dimissió del seu càrrec de regidor.

Amengual i Andreu, Bartomeu

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 1866 – Barcelona, 30 setembre 1961)

Periodista i advocat. Escriví a “La Vanguardia” i al “Diario de Barcelona” i col·laborà en nombroses publicacions de caire econòmic.

Secretari de la Cambra de Comerç i Navegació (1902-57), fomentà la reforma de les Cambres i fundà la Societat d’Atracció de Forasters, de Barcelona (1907).

Aliaga Bayod i Salas Guasquí, Manuel d’

Deixa un comentari

(Xerta, Baix Ebre, 1749 – Reus, Baix Camp, segle XVIII)

Teòric musical. Estudià a Valladolid, a València i a Osca.

Era advocat i va escriure diversos tractats legals.

Residí la major part de la seva vida a Reus, on hi publicà, el 1792, un tractat de cant.

Aleu, Antoni de P.

2 Respostes

(Barcelona, 1847 – oceà Atlàntic, 1926)

Periodista i advocat. Emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires, on estudià la carrera de dret. Posteriorment hi fundà el Centre Català, del qual fou president.

Dirigí el “Diario Español” i fundà (1876) “L’Aureneta”, primera revista en català que apareixia a l’Amèrica del Sud. Ocupà diversos càrrecs públics a l’Argentina, on fundà la Creu Roja.

Integrat a l’ideari regionalista, fou el que lliurà a la Mancomunitat de Catalunya la bandera regalada pels catalans d’Amèrica. Publicà escrits apart dels periodístics.

Morí a bord del transatlàntic Washington, tornant d’una estada a Catalunya.

Alcover i Guitart, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, 1804 – Santa Coloma de Farners, Selva, 1832)

Escriptor i advocat. Estudià dret a les universitats de Barcelona, Osca i Cervera, on es doctorà el 1828.

Publicà una Teoría del hexámetro i escrits jurídics i botànics.

Com a poeta líric assolí una certa celebritat a Cervera, on li publicaren un Himno (1828) patriòtic. Antoni Elias i de Molins li edità alguns poemes, però resten inèdits La Colonia i Méjico rendida, èpics, i la tragèdia Viriato, o La Lusitania recobrando su libertad.

Traduí en vers, entre altres autors, Gessner i Milton.