Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Coll i Rodés, Ramon

(Lloret de Mar, Selva, 21 març 1883 – Barcelona, 1948)

Advocat i polític. Secretari de la Federació Escolar Catalana, grup estudiantil de la Lliga Regionalista, s’uní posteriorment a Acció Catalana, i pel febrer de 1933 participà en la formació de la Lliga Catalana.

Fou alcalde de Barcelona en 1935-36. Anteriorment havia estat president de l’Acadèmia de Jurisprudència (1917) i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat de Catalunya.

Catedràtic de dret civil català de la Universitat de Barcelona des del 1932, formà part de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat el 1933.

Autor de La restauració del dret català (1932).

Coll i Pujol, Joan

(Barcelona, 28 novembre 1841 – 8 maig 1910)

Advocat i polític. Germà de Ramon. Catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona (1883), presidí l’Acadèmia de Jurisprudència (1888-89) i la Societat Econòmica d’Amics del País.

Membre del partit conservador, fou diputat (1896), senador (1899-1904) i alcalde de Barcelona en diverses ocasions, càrrec en el qual alternà amb el liberal Josep Collaso i Gil.

Coll i Jover, Francesc Xavier

(Barcelona, 1799 – 5 març 1847)

Advocat i polític. Fill de Josep Coll i Dorca.

Alcalde de Barcelona (1839), diputat a corts i diputat provincial.

Closas i Cendra, Rafael

(Barcelona, 1895 – 1956)

Advocat i polític. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, de la comissió organitzadora de la Conferència Nacional Catalana (1922) i, posteriorment, d’Acció Catalana.

Conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya (1936), el 1939 s’exilià a França, d’on retornà el 1945.

Fou el pare de l’actor Albert Closas i Lluró.

Cirera i Voltà, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1950)

Polític i advocat.

Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i un dels promotors de la campanya contra la llei de Contractes de Conreu.

Milità a la Lliga Catalana i fou un dels fundadors d’Acció Popular Catalana.

Cervino i Ferrero, Joaquim Josep

(Tortosa, Baix Ebre, 18 maig 1817 – la Font de la Figuera, Costera, 21 desembre 1883)

Advocat i escriptor en llengua castellana. Va ésser redactor de la llei del notariat el 1862.

Entre les seves obres literàries cal esmentar la peça dramàtica Judith (1848) i el poema èpic La nueva guerra púnica o España en Marruecos (1860).

Cerdà i de Villarestau, Manuel

(Tarragona, 1811 – València, 1866)

Advocat, taquígraf i numismata. Estudià dret a València. Fou taquígraf de la “Gaceta de Madrid” i del “Diario de la Administración” (1834).

Publicà obres de text, com Repertorio geográfico (1836) i Repertorio histórico (1855) i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España.

Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal

(Gandia, Safor, 9 octubre 1912 – Barcelona, 1 febrer 2003)

Advocat i escriptor. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València.

Fou un dels fundadors de la Federació Universitària Espanyola. Ingressà a les Joventuts Comunistes i amb Josep Renau i altres fundà la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris.

Després de la guerra civil -fou cap d’estat major d’una divisió- fou empresonat.

Col·laborador en diverses revistes, ha publicat els assaigs Viure a Madrid (1973), Dia a Dia des dels Països Catalans (1976), Sumaríssim d’urgència (1979), La clau d’un temps (1982) i els reculls de contes Terra guanyada i altres contes (1986) i València dins la tempesta (1987).

Castellar i Serra, Ernest

(Barcelona, 4 setembre 1855 – 1 juliol 1917)

Advocat i polític. Llicenciat en dret el 1874 i doctorat el 1876.

Membre del partit conservador, fou regidor i primer tinent d’alcalde de la capital, i posteriorment diputat i senador per Tarragona.

Publicà diversos escrits de caràcter jurídic i polític, com La codificación civil con un resumen de las legislaciones forales (1879).

Castell de Pons, Antoni

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1819 – Barcelona, 16 gener 1888)

Tenor, advocat i polític. Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, alhora que adquiria una formació musical.

Debutà al Liceo Artístico de Madrid (1842) i actuà a París (1845) i a Itàlia (1846-48). De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit (1848), i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid.

Fou diputat provincial i diputat a les corts (1876-78) per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç.

El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos.