Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Duran, Macià

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític i advocat. Pertanyia al Consell de Cent i a la categoria de ciutadans honrats de la capital. Per aquesta darrera condició assistí a les sessions del Braç Reial o popular durant la Junta de Braços reunida a Barcelona (1713). En aquesta avinentesa fou un dels més eloqüents a proclamar la necessitat de continuar resistint contra Felip V de Borbó.

Resultà elegit per a les Juntes del govern provisional. Presidí la de Mitjans. Actuà amb gran zel. Li foren concedits en 1714, amb caràcter més aviat honorífic, els graus militars de sergent major (20 juliol) i de coronel (30 juliol). Assistí a les reunions principals del govern, fins a la fi del setge.

Amb Jacint Oliver, i en companyia del coronel Joan Francesc Ferrer, fou l’encarregat de negociar la laboriosa capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick.

Els borbònics li confiscaren els béns, que produïen la renda anual ínfima de 4 lliures.

Domènech i Sastre, Jacint Feliu

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 novembre 1802 – 2 març 1863)

Polític, financer i advocat.

El 1835 fou batlle major de Barcelona, nomenat per la Junta Auxiliar Consultiva, i posteriorment, com a dirigent del partit progressista, fou diputat a corts (1841) i ministre de governació (1843).

El 1853 deixà el progressisme per ésser ministre d’hisenda (setembre 1853-juliol 1854) en el govern del moderat comte de San Luis.

La seva pretensió d’aconseguir l’anticipació en la recaptació fiscal el féu molt impopular, i hagué d’exiliar-se arran de la revolució de juliol de 1854.

Domènech, Isidor

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)

Advocat i polític. D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político. Catecismo de doctrina política… al alcance de la clase trabajadora (1869), Idea práctica de la federación (1870) i alguns manuals de comerç, com Pago de las letras de cambio (1874).

Ocupà diversos càrrecs públics.

Domènec i Sabater, Vicenç

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1841)

Advocat i erudit. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1803), a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català, amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia.

Féu també treballs sobre numismàtica.

Degollada i Guitart, Rafael

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 20 abril 1799 – Barcelona, 13 agost 1880)

Advocat i polític liberal. El 1836 fou deportat a les Canàries, arran del contracop reaccionari que, dirigit pel general Espoz y Mina, destituí la junta liberal de Barcelona.

Tornat a la ciutat, fou regidor de l’ajuntament i afavorí els moviments progressistes (1837). El 1843 era element actiu de les iniciatives que provocaren la caiguda d’Espartero.

Fou president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, dominada finalment pel govern de Madrid després de llançar 13.000 bombes sobre la ciutat.

Daura i Oller, Emili

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 18 febrer 1845 – 21 maig 1904)

Músic i advocat. Exercí l’advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical.

Destacà com a director d’orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona.

Dalmau, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVI – segle XVII)

Advocat del consell municipal de Barcelona, almenys del 1600 al 1620.

És autor de nombrosos dictàmens de tipus econòmic sobre punts diversos demanats pel municipi o pels gremis, importants per a l’estudi de les causes de la crisi industrial i comercial de Barcelona durant la primera part del segle XVII.

Defensà les mesures proteccionistes del consell municipal del 1620 en contra dels comerciants estrangers.

Culí i Verdaguer, Frederic

Deixa un comentari

(Sant Hilari Sacalm, Selva, 1890 – Barcelona, 27 abril 1960)

Advocat i polític. Especialitzat en dret municipal, fou professor a l’escola de funcionaris de la Mancomunitat i ponent al primer congrés municipalista català (1933).

Col·laborà en publicacions catalanistes i fou un dels fundadors de “Catalunya Municipal” (1933). Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Obres principals: Las mancomunidades provinciales (1915) i El municipi modern (1919).

Cruells i Sallarès, Jaume

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1863 – Barcelona, 1920)

Advocat i polític. Milità en el Centre Nacionalista Republicà.

Elegit diputat provincial (1905), fou vice-president de la diputació provincial de Barcelona (1907), que presidia Prat de la Riba, amb el qual col·laborà activament.

El 1909 fou diputat republicà a corts per Sabadell.

Creus i Coromines, Teodor

2 Respostes

(Barcelona, 15 agost 1827 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 28 agost 1921)

Advocat i historiador. S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el “Diario de Villanueva y Geltrú” i presidí l’Ateneu.

Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la fil·loxera i un centre preventiu contra les pedregades.

Publicà estudis històrics, especialment al “Boletín de la Real Academia de la Historia”, de la qual era membre, i a “La Renaixença”, i diverses monografies (Guía del monasterio de Santas Creus, 1884; El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú, 1886; Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña, 1888).

Fou el pare de Manuel Creus i Esther.