Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Noguer i Comet, Ramon

(Figueres, Alt Empordà, juliol 1886 – Barcelona, 12 setembre 1969)

Advocat, periodista i polític. Fill de Ramon Noguer i Bosch.

Des del 1908 exercí el secretariat de la Joventut del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona i fou secretari general (1918-31) del Partit Republicà Català fins que aquesta formació es va integrar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Diputat provincial (1921), va ésser secretari i conseller de l’Assemblea de la Mancomunitat (1921-23). En temps de la República fou governador civil de Tarragona.

Redactor del diari “El Poble Català” (1903-13), col·laborà també en altres publicacions catalanes.

Negre i Pastell, Pelagí

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1895 – Girona, 15 abril 1984)

Advocat, polític i historiador. Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presidí el Sindicat Centre Agrícola i Social de Castelló d’Empúries.

Es doctorà en dret amb el treball Evolución del régimen de propiedad en Cataluña, singularmente en la diócesis de Gerona (1921). S’ha dedicat a la investigació en el camp de la genealogia i l’estudi dels principals casals nobiliaris de Girona.

Dels seus treballs cal destacar El linaje de Requesens (1955), Divisiones territoriales y jerarquia nobiliaria en las comarcas gerundenses en la época medieval (1955) i Els primers vescomtes de Rocabertí (1968-69).

Musté i Sandoval, Agustí

(Tarragona, 1850 – 2 març 1909)

Escriptor i advocat.

A la seva mort era degà del Col·legi d’Advocats tarragoní.

Col·laborà a la revista de l’Ateneu de Tarragona i publicà escrits com l’estudi Yxart i ses obres (1897).

Muns i Serinyà, Ramon

(Barcelona, 15 juliol 1793 – 1 agost 1856)

Escriptor i advocat. Fou secretari de les diputacions de Barcelona (1820), Girona (1822) i de l’ajuntament barceloní (1835).

Pertanyia a la Societat Filosòfica fundada el 1815, a l’Acadèmia de Bones Lletres, així com a la de Ciències, de Barcelona.

La seva producció literària oscil·la entre el romanticisme i el classicisme. Fou un dels principals fundadors d’“El Europeo”.

Traduí el René de Chateaubriand i publicà La muerte de Safo, La gratitud (1841), Las ruinas de Montserrat (1815) i Memoria sobre las diversas causas de los terremotos (1817).

Muns i Albuixech, Joaquim

(Barcelona, 25 juny 1935 – 2 novembre 2015)

Economista i advocat. Estudià a la Universitat de Barcelona i a la London School of Economist.

Economista del Fons Monetari Internacional (1965-68), del 1978 al 1980 en fou director executiu. Del 1980 al 1982 fou director executiu del Banc Mundial.

Ha estat professor d’economia (1968-73) i catedràtic d’organització econòmica internacional (1973-78) a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’any 1987 fou elegit diputat al Parlament europeu.

És autor de diversos llibres i articles, sobretot d’economia internacional.

Morera i Valls, Francesc

(Tarragona, 1826 – 1886)

Escriptor i advocat. Fou jurista i president de la Diputació de Tarragona i dirigí el “Diario de Tarragona”.

Fou notori el seu pseudònim Lo cantor del Francolí i figurà a les cèlebres antologies de la Renaixença Los trobadors nous i Los trobadors moderns.

Escriví una bona part de la seva obra, d’un acolorit romanticisme, en castellà: Ni el rey ni la reina, Fueros y desafueros i El Ateneo Tarraconense de la clase obrera.

Moragas i de Tavern, Josep de

(Valls, Alt Camp, 14 juliol 1823 – Barcelona, 9 febrer 1876)

Advocat i escriptor. Exercí la seva carrera a Valls.

És autor de llibres jurídics remarcables, obres de teatre i traduccions.

Fou el pare de l’historiador Fidel de Moragas i Rodes.

Moragas i Barret, Francesc

(Barcelona, 13 desembre 1868 – 27 març 1935)

Advocat i economista. Fill d’Arístides Moragas i Barret. S’especialitzà en els problemes de previsió i d’estalvi.

Fou secretari del Foment del Treball Nacional, conseller de l’Institut Nacional de Previsió, des de la seva fundació, i de la Mancomunitat de Catalunya.

Dirigí la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis (que va constituir-se segons un projecte seu del 1902) des de la data de fundació (1904) fins que morí.

Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil (1914) i Jerarquía de las instituciones de previsión social (1912).

Montoliu i de Togores, Cebrià de

(Palma de Mallorca, 23 agost 1873 – Alburquerque, EUA, 27 agost 1923)

Urbanista i advocat. Fill de Plàcid-Maria de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel. De família aristocràtica tarragonina, residí a Barcelona, on divulgà les idees dels urbanistes sociològics.

Fundà la Societat Cívica La Ciutat-Jardí (1912), inspirada en la teoria del mateix nom d’Ebenezer Howart. Féu estades a Anglaterra, fins que es traslladà a EUA com a professor universitari.

De formació modernista, publicà John Ruskin (1901), La ciudad jardín (1912), La cooperación en el movimiento de las ciudades-jardín (1914), L’home i sa tasca (1914) i El sistema de Taylor y su crítica (1916), a més de versions, generalment en català, de Shakespeare -un intent d’obres completes-, Emerson i Whitman.

Preconitzava la descentralització de Barcelona, la protecció del paisatge i la integració del treball de l’home en la natura.

Montoliu i de Sarriera, Plàcid-Maria de

(Tarragona, 18 novembre 1828 – el Morell, Tarragonès, 29 octubre 1899)

Polític i advocat.

El 1872 publicà ¿D. Alfonso o D. Carlos? Estudio histórico-legal… (editat en francès el 1873 i ampliat el 1876) en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII. En accedit aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu.

Fou diputat a corts (1876-78) i senador (1884-85) per Tarragona.

El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona.

Fou el pare de Cebrià i de Manuel de Montoliu i de Togores.