Muns i Serinyà, Ramon

(Barcelona, 15 juliol 1793 – 1 agost 1856)

Escriptor i advocat. Fou secretari de les diputacions de Barcelona (1820), Girona (1822) i de l’ajuntament barceloní (1835).

Pertanyia a la Societat Filosòfica fundada el 1815, a l’Acadèmia de Bones Lletres, així com a la de Ciències, de Barcelona.

La seva producció literària oscil·la entre el romanticisme i el classicisme. Fou un dels principals fundadors d’“El Europeo”.

Traduí el René de Chateaubriand i publicà La muerte de Safo, La gratitud (1841), Las ruinas de Montserrat (1815) i Memoria sobre las diversas causas de los terremotos (1817).