(Barcelona, 14 abril 1853 – 27 gener 1918)
Advocat i notari. Fill de Francesc Permanyer i Tuyets i germà de Joan Josep.
Fou notari de la capital. Figurà entre els fundadors i promotors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.
Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya”. És autor d’obres de caràcter jurídic.
Fou el pare del poeta simbolista Ricard Permanyer i Loucart.
(Barcelona, 1877 – 1946)
Advocat, arxiver i historiador. Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer. Féu estudis a Cuba i a Barcelona.
Molt conegut com a advocat, fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Institut Internacional de Bibliografia de Brussel·les. El 1926 fou nomenat degà del Col·legi d’Advocats per via governativa.
Fou col·laborador del “Diario de Barcelona” i de les revistes “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica” i d'”Ortodoxon Biblion”. Creà l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern (1900-28), del qual fou director.
Publicà una breu guia històrico-descritiva de les principals biblioteques del món (1911-17), Monografia històrico-descriptiva del poble i monestir de Sant Cugat del Vallès (1910), Bibliografía jurídica hispánica (1912-19), Sant Cugat del Vallès: Su descripción y su historia (1913), Jerusalén, Roma, Ravena i diverses monografies.
(Begur, Baix Empordà, 1884 – Barcelona, juliol 1972)
Advocat. Fill de Josep Pella i Forgas.
És autor de Cuestiones procesales en la propiedad industrial (1909) i Tratado teórico-práctico de las marcas de fábrica y de comercio de España (1911).
(Barcelona, 1907 – 10 juny 2002)
Advocat i escriptor. Fill de Joan Pelegrí i Nicolau, i germà de Joan.
Ha estat adaptador o traductor al català d’òperes o oratoris de Cornelius, Haendel i Bach.
Com a advocat s’ha especialitzat en el dret còsmic, tema que ha estudiat a fons en treballs científics.
Poeta menor, ha publicat -amb el pseudònim de Santserni– Garlanda d’agapants (1949) i Transfiguració (1963).
(Barcelona, 1880 – 15 gener 1941)
Advocat. Treballà a la diputació de Barcelona, de la qual era secretari en morir, i fou professor, des del 1919, de l’Escola d’Administració Local.
Entre les seves obres hi ha: Las sociedades de responsabilidad limitada (1917), El crèdit i els municipis (1919), La Deuda Público-local en Europa y en la América del Norte (1925) i Curs elemental de la Legislació Financera (1934).
Fou el pare d’Antoni i Joan Pelegrí i Partegàs.
(Reus, Baix Camp, 10 febrer 1910 – Madrid, 17 octubre 1992)
Advocat i jurista. S’establí a Madrid, on s’especialitzà en dret mercantil.
Degà del Col·legi d’Advocats de Madrid (des del 1973) i president del Consell General de l’Advocacia (des del 1974), es va distingir per la defensa de la professió i dels drets democràtics.
Els anys 1977-78 fou senador per designació reial.
(Barcelona, 1847 – 1911)
Advocat. Fill tercer de Sebastià Antoni Pascual i Inglada (Barcelona, 1807 – Banheras de Luchon, França, 1872) Advocat i col·leccionista d’art. Doctor en dret.
Es doctorà en dret civil i canònic (1869), i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats.
Membre de diverses juntes d’actuació catòlica, fomentà obres religioses. Com a president de la junta d’obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d’impedir que l’església fos enderrocada (1873).
El papa Pius X li concedí (1905) el marquesat de Pascual, fet extensiu a la seva filla:
Maria Soledat Pascual i de Llanza (Barcelona, segle XIX – 1958) Marquesa de Pascual, i a la qual el papa Benet XV li concedí (1917) el marquesat de Pascual-Bofill.
(Barcelona, 1903 – 9 maig 1980)
Empresari teatral i advocat. L’any 1947 fou un dels fundadors de l’empresa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Durant la seva gestió, promogué la formació d’una orquestra (1958) i d’un cos de ball (1966) estables. Amplià la durada i el repertori de les temporades de ballet i d’òpera, per a les quals contractà solistes i companyies de categoria internacional.
Publicà articles sobre temes musicals. El 1955 aconseguí que el Festival de Bayreuth visités Barcelona.
El 1959 li fou concedit el Premio Nacional de Teatro.
(Barcelona, 1848 – 1913)
Advocat i escriptor. Fou auxiliar a la facultat de dret de Barcelona.
Dirigí la revista “Dogma y Razón” i presidí la Joventut Catòlica de Barcelona. Fundà la biblioteca “Verdadera Ciencia Española”.
És autor de diverses obres apologètiques i traduccions.
(Lleida, 18 agost 1888 – 2 juliol 1933)
Polític i advocat. S’inicià en política afiliant-se a la Joventut Republicana.
Fou alcalde de Lleida, però dimití en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera. Participà en les conspiracions contra la monarquia.
Proclamada la República, fou diputat a corts (1931) i al Parlament de Catalunya (1932), i formà part de la diputació provisional de la Generalitat.
Fou membre del comitè executiu d’Esquerra Republicana.
Dades dels Països Catalans 