Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Campaner i Sastre de la Geneta, Nicolau

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 20 desembre 1742 – 29 octubre 1831)

Advocat i polític. Fill de Jaume Campaner i Crespí. Es doctorà en dret civil i canònic (1763). S’establí a Madrid (1771, on exercí càrrecs públics. Ingressà a l’Academia de Derecho Público (1772). Posteriorment fou alcalde d’Oriola (1787) i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca.

Es mostrà contrari a la pena de mort. Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca.

Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista. Posseí una de les millors biblioteques mallorquines.

Campaner i Crespí, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1697 – 1765)

Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic.

Fou el pare de Nicolau Campaner i Sastre de la Geneta.

Botella i Asensi, Joan

2 Respostes

(Alcoi, Alcoià, 10 juny 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 juny 1942)

Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista.

Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933).

Fou el pare de Virgili Botella i Pastor.

Birotteau, Joan Bonaventura

1 Resposta

(Perpinyà, 21 octubre 1758 – Bordeus, França, 24 octubre 1793)

Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció (1792).

Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.

Bernat i Baldoví, Josep

4 Respostes

(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)

Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.

Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.

Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.

Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.

Benedito i Calzada, Manuel

2 Respostes

(Vila-real, Plana Baixa, 31 desembre 1813 – València, 26 març 1879)

Advocat i polític. Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876).

Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d’Advocats de València.

Amb afeccions literàries, escriví entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los miliacos urbanos de Valencia.

Bellver i Sanz, Lluís

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 21 setembre 1825 – 13 gener 1877)

Advocat i polític. Era cronista de la seva ciutat natal, de la qual fou també governador interí i diputat.

Destacà com a publicista i per les seves monografies El Desierto de las Palmas i Reseña histórica de Castellón.

Belluga i Tous, Pere

1 Resposta

(València, segle XV – 1468)

Jurista. Estudià dret civil i dret canònic a Bolonya. Tornà a València i fou assessor del justícia criminal (1429). Després d’un exili de quinze mesos a Almansa, causat per una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja (el futur Calixt III), i entrà al servei del rei Alfons IV el Magnànim com a mestre racional (1442) i com a advocat patrimonial (1457) i de Joan II el Sense Fe com a advocat fiscal (1458) i com a advocat patrimonial (1461).

Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum (editat diverses vegades els segle XVI i XVII), dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una defensa personal contra els motius de l’exili decretat per l’aleshores lloctinent de governador i germà del rei Joan de Navarra, un tractat adoctrinador de monarques, una apologia de l’organització política valenciana i la propugnació d’una monarquia limitada per furs i lleis i per via de contracte; però, al mateix temps s’hi troben una sèrie d’idees sorprenentment revolucionàries i antimonàrquiques: nega l’origen diví de la monarquia i afirma que totes es formaren gràcies a la violència i a la usurpació.

Barral i Pastor, Joan

1 Resposta

(Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)

Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista.

Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d’administració de la companyia Trasmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers.

Barberà i Falcó, Josep

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)

Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.

Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.