(Palma de Mallorca, 1697 – 1765)
Advocat. Ocupà càrrecs públics a Girona i a Mallorca. Escriví diverses obres de caràcter jurídic.
Fou el pare de Nicolau Campaner i Sastre de la Geneta.
Campaner i Crespí, Jaume
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: advocats/des
Botella i Asensi, Joan
(Alcoi, Alcoià, 10 juny 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 19 juny 1942)
Advocat i polític. Afiliat al republicanisme radical i de tendències socialistes, fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista.
Fou diputat a les Corts durant la II República i formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas (1933. Ministre de Justícia durant els governs de Lerroux i de Martínez Barrio (1933).
Fou el pare de Virgili Botella i Pastor.
Birotteau, Joan Bonaventura
(Perpinyà, 21 octubre 1758 – Bordeus, França, 24 octubre 1793)
Advocat i polític. Germà de Josep. Administrador del departament dels Pirineus Orientals i cap d’una companyia de milícies durant la Revolució Francesa, fou elegit diputat a la Convenció (1792).
Afiliat a la fracció més moderada dels girondins, lluità contra els excessos de la repressió i el monopoli polític de París. Proscrit i empresonat, assolí d’escapar, però intentà, vanament, d’aixecar el país des de Lió; capturat prop de Bordeus, morí guillotinat.
Bernat i Baldoví, Josep
(Sueca, Ribera Baixa, 19 març 1809 – València, 31 desembre 1864)
Escriptor. Advocat de professió, fou diputat a Corts per Sueca.
Va escriure en castellà El sueco (recull d’articles publicats en periòdics de Madrid, on visqué alguns anys), i en català col·laborà en diverses revistes valencianes (“El Sueco”, “La Donsayna” i “El Tabalet”), sempre dins una línia satírica i popular i en un llenguatge dialectal.
Fou autor dels primers llibrets de Falla (1855) i l’iniciador del teatre modern al País Valencià: El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i cargols, Pasqualó i Vicenteta, L’agüelo Pollastre (paròdia de Don Juan Tenorio), La viuda i l’escolà (paròdia del Sacristán y la viuda), etc. Posseïa una gran facilitat de versificació.
Els seus escrits reflecteixen el malestar econòmic del camp valencià durant la primera meitat del segle XIX i traspuen un irònic escepticisme respecte a les institucions constitucionals i administratives de l’època.
Benedito i Calzada, Manuel
(Vila-real, Plana Baixa, 31 desembre 1813 – València, 26 març 1879)
Advocat i polític. Afiliat al partit d’Unió Liberal, fou diputat a corts pel districte de Sueca (1858 i 1863) i pel de Xàtiva (1865). Posteriorment formà part de la cambra alta com a senador per València (1871) i per Castelló (1876).
Destacà en l’exercici professional fins a arribar a presidir el Col·legi d’Advocats de València.
Amb afeccions literàries, escriví entre altres composicions poètiques, una Oda dedicada a los miliacos urbanos de Valencia.
Bellver i Sanz, Lluís
(Castelló de la Plana, 21 setembre 1825 – 13 gener 1877)
Advocat i polític. Era cronista de la seva ciutat natal, de la qual fou també governador interí i diputat.
Destacà com a publicista i per les seves monografies El Desierto de las Palmas i Reseña histórica de Castellón.
Belluga i Tous, Pere
(València, segle XV – 1468)
Jurista. Estudià dret civil i dret canònic a Bolonya. Tornà a València i fou assessor del justícia criminal (1429). Després d’un exili de quinze mesos a Almansa, causat per una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja (el futur Calixt III), i entrà al servei del rei Alfons IV el Magnànim com a mestre racional (1442) i com a advocat patrimonial (1457) i de Joan II el Sense Fe com a advocat fiscal (1458) i com a advocat patrimonial (1461).
Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum (editat diverses vegades els segle XVI i XVII), dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una defensa personal contra els motius de l’exili decretat per l’aleshores lloctinent de governador i germà del rei Joan de Navarra, un tractat adoctrinador de monarques, una apologia de l’organització política valenciana i la propugnació d’una monarquia limitada per furs i lleis i per via de contracte; però, al mateix temps s’hi troben una sèrie d’idees sorprenentment revolucionàries i antimonàrquiques: nega l’origen diví de la monarquia i afirma que totes es formaren gràcies a la violència i a la usurpació.
Barral i Pastor, Joan
(Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)
Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista.
Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d’administració de la companyia Trasmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers.
Barberà i Falcó, Josep
(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)
Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.
Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.
Ballester i Tormo, Isidre
(Nerpio, Múrcia, 12 agost 1876 – València, 13 agost 1950)
Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana.
Fundà la revista “Archivo de Prehistoria Levantina”, on publicà la majoria dels seus treballs.
Dades dels Països Catalans 