Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Belluga i Tous, Pere

1 Resposta

(València, segle XV – 1468)

Jurista. Estudià dret civil i dret canònic a Bolonya. Tornà a València i fou assessor del justícia criminal (1429). Després d’un exili de quinze mesos a Almansa, causat per una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja (el futur Calixt III), i entrà al servei del rei Alfons IV el Magnànim com a mestre racional (1442) i com a advocat patrimonial (1457) i de Joan II el Sense Fe com a advocat fiscal (1458) i com a advocat patrimonial (1461).

Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum (editat diverses vegades els segle XVI i XVII), dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una defensa personal contra els motius de l’exili decretat per l’aleshores lloctinent de governador i germà del rei Joan de Navarra, un tractat adoctrinador de monarques, una apologia de l’organització política valenciana i la propugnació d’una monarquia limitada per furs i lleis i per via de contracte; però, al mateix temps s’hi troben una sèrie d’idees sorprenentment revolucionàries i antimonàrquiques: nega l’origen diví de la monarquia i afirma que totes es formaren gràcies a la violència i a la usurpació.

Barral i Pastor, Joan

1 Resposta

(Pego, Marina Alta, 1871 – València, 1954)

Advocat i polític. Milità a les files republicanes, aconseguí d’ésser un dels homes significatius del blasquisme moderat i defensà les tendències d’Azzati, que propugnava per al seu grup una actitud “autonomista” respecte al partit radical lerrouxista.

Fou diputat provincial, diputat a les corts i alcalde de València (1914). Fou també president del consell d’administració de la companyia Trasmediterrània, president de la Unió Naval del Llevant, de la Cambra Agrícola i de la Federació Nacional d’Agricultors Arrossers.

Barberà i Falcó, Josep

Deixa un comentari

(Cocentaina, Comtat, 1843 – Manises, Horta, 2 novembre 1922)

Advocat. Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València.

Presidí en distintes ocasions el Col·legi d’Advocats de València.

Ballester i Tormo, Isidre

5 Respostes

(Nerpio, Múrcia, 12 agost 1876 – València, 13 agost 1950)

Arqueòleg i advocat. Diputat provincial de València, creà el Servei d’Investigacions Prehistòriques de València (1927), i en fou director. També dirigí el Centre de Cultura Valenciana.

Fundà la revista “Archivo de Prehistoria Levantina”, on publicà la majoria dels seus treballs.

Ballester i Puchalt, Antoni Maria

Deixa un comentari

(València, 1830 – Xixona, Alacantí, 1891)

Escriptor i advocat. Destacà en l’exercici de la seva carrera.

En 1860 fou un dels fundadors de la revista “El foro valenciano”. L’any següent fundà l’Orfeó Valencià i s’encarregà d’una de les seves classes. Més tard dotà l’entitat d’una càtedra de declamació.

El 1873 establí una càtedra de taquigrafia a la Societat Econòmica d’Amics del País i el 1875 fou secretari de l’ajuntament de València.

Escriví en català algunes peces de teatre popular.

Ballester i Pons, Pere

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 13 maig 1856 – 4 octubre 1946)

Advocat i sociòleg. Col·laborador a “La Voz de Menorca” i a la “Revista de Menorca”. Va ésser dirigent del partit republicà de Menorca.

Entre les seves obres cal assenyalar Sa qüestió d’es treball a Menorca (1920) i els llibres de folklore menorquí Lletres a una mare maonesa, i De re cibaria (1923).

Bal·lero de Càndia, Antoni

2 Respostes

(l’Alguer, 29 maig 1927 – 6 febrer 2009)

Poeta i advocat. Poeta molt acostat al llenguatge literari del Principat.

Ha publicat Música de serenades (1951), Vida (1957) i Alghero, cara de roses (1961).

Attard i Alonso, Emili

Deixa un comentari

(València, 8 abril 1915 – Rocafort, Horta, 16 desembre 1997)

Advocat i polític. Estudià dret a València i fou secretari (1956) i degà (1962) del Col·legi d’Advocats de València. President del Consell d’Administració del Banc de l’Exportació.

D’ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s’integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático, d’ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vice-president del Congrés dels Diputats, en les legislatures de 1977 i 1979-83.

Atard i Llobell, Eduard

Deixa un comentari

(València, 1828 – 1905)

Advocat i polític. Fundador de la revista jurídica “El Foro Valenciano”.

Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València (1880-81) i diputat a corts per València (1891).

Seguidor de Silvela, presidia a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900.

Arolas i Arís, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(València, 1818 – 1850)

Escriptor i advocat. És autor de treballs històrics i de quadres de costums valencians, a més d’abundants col·laboracions periodístiques.