(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)
Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.
Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.
Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.
(Ciutadella, Menorca, 2 agost 1756 – Sevilla, Andalusia, 6 setembre 1815)
Advocat. Estudià a Marsella. Fou assessor de la sala del crim de la governació de Menorca i oïdor de l’audiència de Sevilla.
Membre de la Societat Maonesa de Cultura, per encàrrec de la qual traduí al català part de l’obra de Young.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 18 maig 1967 – )
Política. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona (1990), exercí l’advocacia fins l’any 1999.
Fou senadora per Eivissa i Formentera (1996-99) per la candidatura de l’agrupació d’electors Eivissa i Formentera al Senat. Fou cap de llista del Pacte Progressista d’Eivissa en les eleccions al Parlament Balear del juny de 1999, i fou elegida presidenta del Consell d’Eivissa i Formentera. Des de llavors a ocupat diversos càrrecs al Govern Balear.
Membre del Grup de Teatre Arts i Oficis.
(Palma de Mallorca, 1742 – Marratxí, Mallorca, 1811)
Advocat. Es doctorà en dret a la Estudi General Lul·lià (1771). Autor dels estatuts del col·legi d’advocats de Palma de Mallorca (1779) i membre fundador de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778), que li degué, en bona part, l’esperit renovador.
Escriví diverses memòries sobre temes econòmics, algunes de les quals foren publicades per la societat.
També fou membre (1808) de la Junta Suprema de Govern de Mallorca.
(Catalunya, segle XVIII)
Advocat. Pertanyia a l’Audiència del Principat.
És autor de diversos escrits jurídics.
(València, 1759 – )
Corporació professional de llicenciats en dret. Fou creat per Josep Berni i Català, i aprovat pel govern de Carles III de Borbó, el 1761.
Actualment té el local social al Palau de Justícia de València; l’any 1972 tenia 1.933 col·legiats. Posseeix una biblioteca important.
Té com a annex una Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació.
(Oriola, Baix Segura, 9 setembre 1844 – 14 febrer 1905)
Escriptor i advocat. Fundà i edità “La Lectura Popular” i “La Noticia Diaria”. Escriví molts articles d’apologia catòlica.
És autor d’uns Apuntes sobre los amojonamientos de la redonda de las salinas de Torrevieja (1892) i d’un vast recull titulat Lecturas populares. Colección de cuentos, artículos y diálogos de buen humor (1885). Aquest recull seria reeditat a Madrid el 1886 i 1891 i pòstumament a Oriola, en sis volums, el 1906.
(Xàtiva, Costera, 11 desembre 1848 – València, 27 octubre 1890)
Advocat i periodista. Llicenciat en dret a València (1868), s’establí a Madrid, on col·laborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris. Menà una campanya en pro de la restauració borbònica; a l’adveniment d’Alfons XII de Borbó,
Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps. Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”.
(Torralba de Calatrava, Ciutat Real, Castella, 1889 – Guadarrama, Madrid, 13 gener 1934)
Advocat i polític. Era tradicionalista i seguidor polític de Vázquez de Mella.
Fundà el “Diario de Castellón”, “La Gaceta de Levante” i actuà intensament en la creació de sindicats catòlics a la comarca de Castelló de la Plana.
Fou elegit diputat carlí per Nules durant diverses legislatures i treballà per aconseguir la construcció del port de Borriana.
(Xàtiva, Costera, 1532 – Mislata, Horta, 28 setembre 1614)
Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S’establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l’Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí.
Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d’elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d’algunes d’elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho.
Dades dels Països Catalans 