Arxiu d'etiquetes: actrius

Fremont i Verdier, Elvira

(Barcelona, 29 agost 1881 – 19 novembre 1956)

Actriu. Dedicada des de molt jove al teatre català, es consagrà l’any 1897 amb el paper de Nuri de Terra Baixa d’Àngel Guimerà.

Va treballar, com a dama jove, al teatre Romea, al Novetats (1909), a Eldorado (1912), on estrenà Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias, i a l’Espanyol (1912-14). Del 1917 al 1931 formà part de la companyia del Teatre Català (Romea).

L’any 1946 participà en la represa del teatre català en El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra.

Fornés i Rabascall, Josepa

(Barcelona, 24 novembre 1894 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 24 maig 1977)

Actriu, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés. L’any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català.

Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l’obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres.

Altres obres que interpretà són La llar apagada, d’I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.

Fontova i Planes, Conrad Abelard

(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)

Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.

Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.

També fou germana seva Caterina Fontova i Planes  (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924)  Actriu.

Ferrer, Concepció

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Actriu. Era casada amb l’actor V. Daroqui.

Al costat d’Enric Borràs estrenà el 1894, al teatre Novetats de Barcelona, l’obra d’Àngel Guimerà Maria Rosa.

Es dedicà de preferència al teatre català, per bé que en féu també en castellà, amb Calvo.

Ferrándiz i Castells, Francesca

(Barcelona, 5 maig 1921 – 31 gener 1996)

Actriu coneguda amb el nom de Paquita Ferràndiz.

Debutà a set anys amb La glòria, de Ramon Garriga, i el 1931 va formar part de la companyia Vila-Daví.

Ha realitzat una llarga i profitosa carrera en l’escena catalana amb obres d’Àngel Guimerà, Josep M. de Sagarra i altres. Ha treballat també a televisió.

El 1981 va rebre el premi Ciutat de Barcelona.

Feliu i Mestres, Núria

(Barcelona, 21 setembre 1941 – 22 juliol 2022)

Actriu i cantant. És va iniciar a l’Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu.

Després passà a treballar amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó, en que debutà acompanyada pel conjunt Els Quatre Gats.

Des d’aleshores ha actuat amb continuïtat i ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics.

Intèrpret dotada d’una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz ha conreat els boleros i els cuplets, així com també cançons populars catalanes i peces de cinema, on ha treballat en alguna ocasió.

Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual

(Barcelona, 1960 – 1975)

(EADAG)  Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l’objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives.

A partir de l’estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional.

Duran i Vila, Dolors

(Sabadell, Vallès Occidental, 1897 – Catalunya, segle XX)

Actriu. Coneguda com a Lola Duran. Debutà com a cançonetista al Teatre Arnau de Barcelona (1913).

Fou la primera que cantà cuplets en català; una de les seves millors creacions fou Les caramelles. El 1928 passà al teatre.

Amb el seu marit, Lluís Orduna, fou una de les primeres persones que feren doblatges per al cinema.

El 1936 treballà amb la companyia Vila-Daví.

Domus i Pérez, Clotilde

(Barcelona, 2 juliol 1882 – València, 20 novembre 1969)

Actriu dramàtica. De molt jove es presentà amb la companyia de Teatre Català, al Romea. Actuà algun temps a Madrid.

Es retirà arran del seu matrimoni, el 1908.

Delhom i de Mena, Dolors

(Barcelona, 13 agost 1867 – 13 maig 1912)

Actriu. Filla i deixebla de l’actriu Carlota de Mena. Debutà al teatre català de molt jove.

Es casà, la segona vegada, amb Enric Borràs i treballà com a primera actriu en la companyia d’aquest; hi estrenà, entre d’altres, les obres: La pecadora, Aigua que corre, El camí del sol i Mossèn Janot (1898), d’Àngel Guimerà; Els primers freds, La mare eterna i Els vells (1903), d’Ignasi Iglésias; i L’heroi i El místic (1903), de Santiago Rusiñol.

Es retirà del teatre en passar-se definitivament el seu marit al teatre castellà.

Fou germà seu Carles Delhom i de Mena  (Barcelona, 1872 – 1941)  Actor. Treballà en la majoria de teatres de Barcelona i en les companyies d’Enric Borràs, Margarida Xirgu, Josep Santpere, etc, i assolí una gran popularitat. Conreà, també, la poesia.