(Lleida, 1867 – oceà Atlàntic, 1919)
Actriu. Debutà a Barcelona el 1885 i formà part de diverses companyies teatrals catalanes.
Al Teatre Romea de Barcelona, fou primera actriu entre 1897 i 1911.
Arxiu d'etiquetes: actrius
Lizarán i Merlos, Anna
(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 agost 1944 – Barcelona, 11 gener 2013)
Actriu de teatre. Membre fundadora dels Comediants, passà a la companyia fundacional del Teatre Lliure, on ha protagonitzat, entre moltes altres, La Bella Helena (1979), Quartett (1994), Rei Lear (1996), etc.
Premi Nacional d’Interpretació el 1984.
Ha fet també televisió i cinema: El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), La primera noche de mi vida (1998).
Julió i Nonell, Montserrat
Deixa un comentari
(Mataró, Maresme, 20 maig 1929 – Madrid, 26 gener 2017)
Actriu i directora teatral. Exiliada a Xile el 1939, retornà el 1956 i actuà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (Pigmalió, L’anunciació de Maria).
El 1959 es traslladà a Xile i hi dirigí (1959-61) la Sociedad de Arte Dramático de Santiago.
De tornada a Barcelona, es va especialitzar en muntatges teatrals sobre l’obra de Joan Oliver: Alló que tal vegada s’esdevingué (1984) i El roig i el blau (1985).
Juani i Frígola, Antònia
(Barcelona, 1846 – 1903)
Actriu de teatre. Estrenà Tal faràs, tal trobaràs (1865), d’E. Vidal i de Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades, d’Ubach i Vinyeta, el 1870.
Fou primera dama de diverses companyies.
Es casà amb el director i actor Emili Arolas.
Jordi, Elena
(Cercs, Berguedà, 20 novembre 1882 – Barcelona, 5 desembre 1945)
Actriu teatral, el nom real de la qual era Montserrat Casals i Baqué.
Debutà vers el 1900, i aviat es dedicà al gènere vodevilesc, en català; assolí grans èxits al Paral·lel de Barcelona.
En 1914-15 formà companyia pròpia al Teatre Espanyol.
Institut del Teatre
(Barcelona, 1939 – )
Entitat. Nom adoptat per l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, dita també durant la República Institució del Teatre.
Fou dirigit durant tres dècades per Guillem Díaz-Plaja; el 1971 el va succeir Hermann Bonnín, que activà l’entitat amb l’ampliació del professorat, la creació d’un departament d’investigació i de noves seccions, com les dedicades al mim o a les titelles, i n’inaugurà delegacions al Vallès (Terrassa, 1974) i Osona (Vic, 1976).
Els següents directors han continuat aquesta expansió, amb convenis amb la Universitat Autònoma de Barcelona.
El 1988 passà a dependre de la diputació de Barcelona.
Enllaç web: Institut del Teatre
Institució del Teatre
(Barcelona, 9 juny 1931 – 1939)
Entitat. Nom donat per la Diputació de Barcelona a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Fou presidida per Adrià Gual.
En temps de la República un patronat, presidit per Ventura Gassol, la dirigí fins que se’n féu càrrec Joan Alavedra.
A partir del 1939 s’anomenà Institut del Teatre.
Güell i Saumell, Josefina
(Barcelona, 9 abril 1925 – 17 gener 2024)
Actriu. Ha actuat en teatre català, sovint amb companyia pròpia.
Representà amb Joan Capri El senyor Perramon (1960); posteriorment s’ha dedicat al vodevil (Clementina no rellisquis, 1965; etc).
Ha actuat també en cinema.
Guallar i Caballé, Montserrat
(Barcelona, 1960 – )
Actriu. Va fer part dels seus estudis a Itàlia i després va intervenir, entre altres, en l’espectacle Pel davant i pel darrera (1986).
Ha actuat assíduament amb la companyia del Teatre Lliure i també en cinema i en programes de la Televisió de Catalunya.
Gonyalons i Iglésias, Àngels
(Barcelona, 12 novembre 1963 – )
Actriu, cantant i ballarina. De formació autodidacta. El 1988 va aconseguir el seu primer gran èxit protagonitzant la versió musical de Mar i Cel, d’Àngel Guimerà, amb la companyia Dagoll Dagom.
Després s’ha especialitzat en la comèdia musical i ha format companyia pròpia. Un dels seus espectacles ha estat Germans de sang (1995).
Ha protagonitzat també, per a la Televisió de Catalunya, la sèrie Xènia (1993).
Dades dels Països Catalans 