(Igualada, Anoia, 21 setembre 1936 – Barcelona, 23 juliol 2024)
Actriu. Es va introduir en el món de la comunicació com a model publicitària (1960), d’on va passar al cinema.
Actuà en films de l’anomenada escola de Barcelona com Fata Morgana (1965), als quals seguiren Una historia de amor (1966), La cena (1968), Las crueles (1968), El extraño caso del doctor Fausto (1969), El espíritu de la colmena (1973), La ocasión (1978), La guerra de papá (1978) i Victòria! (1981-82).
(Barcelona, 23 gener 1969 – )
Actriu de cinema i de teatre. És va donar a conèixer amb Amo tu cama rica (1991) d’E. Martínez Lázaro, i l’any següent va guanyar el Goya a la millor actriu per Belle Époque (1992), de F. Trueba.
Entre els seus treballs posteriors destaquen Los peores años de nuestra vida (1993), Antártida (1994), Malena tiene nombre de tango (1996) o Lágrimas negras (1999).
En teatre ha fet La gavina (1997), muntatge de Josep M. Flotats sobre l’obra d’A. Txekhov.
(Barcelona, 29 agost 1881 – 19 novembre 1956)
Actriu. Dedicada des de molt jove al teatre català, es consagrà l’any 1897 amb el paper de Nuri de Terra Baixa d’Àngel Guimerà.
Va treballar, com a dama jove, al teatre Romea, al Novetats (1909), a Eldorado (1912), on estrenà Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias, i a l’Espanyol (1912-14). Del 1917 al 1931 formà part de la companyia del Teatre Català (Romea).
L’any 1946 participà en la represa del teatre català en El prestigi dels morts, de Josep M. de Sagarra.
(Barcelona, 24 novembre 1894 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 24 maig 1977)
Actriu, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés. L’any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català.
Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l’obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres.
Altres obres que interpretà són La llar apagada, d’I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.
(Barcelona, 1865 – Buenos Aires, Argentina, 1923)
Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Lleó. Estudià amb Carles Gumersind Vidiella i Felip Pedrell.
Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l’Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.
També fou germana seva Caterina Fontova i Planes (Barcelona, 1866 – Buenos Aires, Argentina, 1924) Actriu.
(Catalunya, segle XIX – segle XX)
Actriu. Era casada amb l’actor V. Daroqui.
Al costat d’Enric Borràs estrenà el 1894, al teatre Novetats de Barcelona, l’obra d’Àngel Guimerà Maria Rosa.
Es dedicà de preferència al teatre català, per bé que en féu també en castellà, amb Calvo.
(Barcelona, 5 maig 1921 – 31 gener 1996)
Actriu coneguda amb el nom de Paquita Ferràndiz.
Debutà a set anys amb La glòria, de Ramon Garriga, i el 1931 va formar part de la companyia Vila-Daví.
Ha realitzat una llarga i profitosa carrera en l’escena catalana amb obres d’Àngel Guimerà, Josep M. de Sagarra i altres. Ha treballat també a televisió.
El 1981 va rebre el premi Ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 21 setembre 1941 – 22 juliol 2022)
Actriu i cantant. És va iniciar a l’Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu.
Després passà a treballar amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó, en que debutà acompanyada pel conjunt Els Quatre Gats.
Des d’aleshores ha actuat amb continuïtat i ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics.
Intèrpret dotada d’una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz ha conreat els boleros i els cuplets, així com també cançons populars catalanes i peces de cinema, on ha treballat en alguna ocasió.
(Barcelona, 1960 – 1975)
(EADAG) Escola de teatre. Fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany, amb l’objectiu de difondre el teatre, especialment els avantguardismes europeus, fou adscrita al Foment de les Arts Decoratives.
A partir de l’estrena de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu (1965), en sorgí la Companyia Adrià Gual, de caràcter professional.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1897 – Catalunya, segle XX)
Actriu. Coneguda com a Lola Duran. Debutà com a cançonetista al Teatre Arnau de Barcelona (1913).
Fou la primera que cantà cuplets en català; una de les seves millors creacions fou Les caramelles. El 1928 passà al teatre.
Amb el seu marit, Lluís Orduna, fou una de les primeres persones que feren doblatges per al cinema.
El 1936 treballà amb la companyia Vila-Daví.
Dades dels Països Catalans 