(Barcelona, 15 maig 1935 – 15 gener 2022)
Escriptor, periodista i crític musical. Participà en els moments inicials del moviments per a la no-violència a Catalunya.
Autor de llibres de narracions: Tina a interludis (1956) i Pol·len (premi Víctor Català 1962, publicat el 1963).
Conseller delegat del diari “Avui”, deixà el càrrec en ésser nomenat director general de Cinema, Música i Teatre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1982.
(Palau d’Anglesola, Pla d’Urgell, 1931 – Barcelona, 27 juny 2022)
Historiadora. Es llicencià en història a Barcelona (1953).
Fou col·laboradora d’“Estudios de Historia Moderna”, i el 1958 fou coautora, amb Jaume Vicens i Vives, del volum Industrials i polítics del segle XIX, del qual redactà les notes biogràfiques de la segona part.
(Canet de Mar, Maresme, 26 març 1926 – Barcelona, 22 desembre 2022)
Pintora i gravadora. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
Féu la seva presentació el 1960, també a Barcelona. Ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives.
Ha estat guardonada amb el I Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet (1966-67) i amb altres distincions d’importància.
(Lleida, 27 desembre 1955 – Barcelona, 21 febrer 2022)
Dibuixant. Format a Lleida i a Barcelona, ha publicat il·lustracions i historietes a diverses publicacions de còmics.
Amb J. Mediavila és el creador del personatge Makoki. També ha reinventat altres personatges clau en la història del còmic, com és ara el repòrter.
És considerat un dels principals representants de l’escola catalana de dibuixants d’historietes il·lustrades.
(Girona, 1933 – Barcelona, 8 gener 2022)
Escriptor i psicòleg. És autor dels assaigs Ensayos psicoeconómicos, Promoción directiva (1964), Subscrivim el Tractat de Roma (1967), La Dirección Comercial a su alcance, Caminos psicológicos que conducen al progreso i Panorama de la psicología actual (1969).
(Barcelona, 21 setembre 1941 – 22 juliol 2022)
Actriu i cantant. És va iniciar a l’Orfeó Canigó, on també va actuar com a actriu.
Després passà a treballar amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i amb el Teatre Experimental Català, però a partir del 1964 es va dedicar principalment a la cançó, en que debutà acompanyada pel conjunt Els Quatre Gats.
Des d’aleshores ha actuat amb continuïtat i ha realitzat nombrosos enregistraments discogràfics.
Intèrpret dotada d’una gran ductilitat i professionalitat, a més del jazz ha conreat els boleros i els cuplets, així com també cançons populars catalanes i peces de cinema, on ha treballat en alguna ocasió.
(Vic, Osona, 1934 – Barcelona, 19 setembre 2022)
Pintor, dibuixant i gravador. Es formà a Vic i a Tarragona. Exposà amb regularitat d’ençà de l’any 1970.
Excel·lí com a aquarel·lista, especialment pels temes de paisatge, amb els quals aconsegueix notables efectes de vaporositat. Ha fet també il·lustracions per a llibres.
Acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1983).
També és molt notable la seva tasca d’editor de revistes especialitzades d’abast internacional com és ara “Ars Praestorica” i “Aula Orientalis”.
(Barcelona, 22 desembre 1927 – 20 agost 2022)
Promotor, mecenes i activista cultural. Militant catalanista, participà en els principals actes d’afirmació nacionalista dels anys 1950 i 1960 i posteriorment intervingué en l’Assemblea de Catalunya, la fundació del partit polític Convergència Democràtica de Catalunya, el Congrés de Cultura Catalana, etc.
Ha estat també un dels principals patrocinadors de diverses iniciatives culturals, com Edigsa, Cavall Fort i el diari Avui, etc.
Autor del llibre de memòries Amb “C” de Catalunya. L’any 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Igualada, Anoia, 13 març 1951 – 5 gener 2022)
Polític i escriptor. Llicenciat en dret, ha tingut diversos càrrecs públics, entre els quals regidor municipal, president de la Diputació Provincial de Barcelona, que traslladà del palau de la Generalitat de Catalunya a un nou estatge i on impulsà una gran transformació, i vice-president de Parlament de Catalunya.
Assagista i narrador, ha publicat Pels camins de la història d’Igualada, Materials d’obra, El cor de l’espiral i Capsa de records.
(Barcelona, 18 octubre 1935 – Figueres, Alt Empordà, 2 setembre 2022)
Compositor i pedagog. Fill de Josep Cervelló i Bach. Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Amplià estudis a Milà, Siena i Salzburg.
Entre les seves obres cal esmentar: Allegro burlesco (1963, per a orquestra de corda), Fantasia concertant (1969, per a violí i orquestra), Seqüències sobre una mort (1970, per a orquestra), Anna Franck, un símbol (1971), Extincions (1972, per a conjunt de cambra i solistes), Concerto grosso (1973), Vers l’infinit (1982), etc.
També és autor d’obres de cambra i per a orgue.
Dades dels Països Catalans 