(Barcelona, 29 març 1963 – 27 agost 2015)
Motociclista. El 1988 aconseguí la primera victòria en un gran premi, a Portugal, en la categoria de 250 cc i, aquell mateix any, es classificà subcampió d’aquesta modalitat, darrere de Sito Pons.
Posteriorment, i després de tres victòries en la modalitat de 250 cc passà a pilotar 500 cc, on mantingué un alt nivell (se situà entre els deu primers els anys 1991 i 1992).
Va morir en un accident de moto.
(Sabadell, Vallès Occidental, 26 abril 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 4 febrer 2015)
Poeta. Simbolista i existencial.
Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni… (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).
(Alcoi, Alcoià, 1 febrer 1916 – Barcelona, 24 febrer 2015)
Historiador de la literatura. Va ser professor d’institut a Girona i Barcelona i catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.
És autor d’una Historia de la literatura española (1948), una de les més completes, elaborades i comprensives que es publicaren en el seu temps, i després molt reeditada, i Introducción a la metodología del análisis estructural (1969).
(Barcelona, 1999 – abril 2015)
Entitat artística. Formada per familiars i amics de l’empresari, esportista i col·leccionista d’art Francesc Gòdia i Sales. La fundació, situada en un pis de l’Eixample, obrí una exposició permanent inaugurada al novembre de 2000.
Mostra pintura, escultura, ceràmica i altres objectes artístics d’un període que va del segle XII fins a temps recents, amb la voluntat de mantenir l’ambició d’una col·lecció particular. Els continguts de la mostra es modifiquen anualment.
El 2015 anuncià el seu tancament.
(Cubelles, Garraf, 1975 – juny 2015)
Central elèctrica, engegada al març de 1979. Pertanyia a Tèrmiques del Besós SA.
Funcionà amb gas natural o fuel, o ambdós combustibles simultàniament; el grup turboalternador tenia una potència de 520 MW.
Al juny de 2015 l’empresa anuncià el desmantellament gradual de la central per la poca utilització de la mateixa.
(Reus, Baix Camp, 14 agost 1927 – 2 gener 2015)
Gravador. Es formà amb Modest Gener i, a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. Professor a l’Escola d’Art de la diputació de Tarragona (1967-92), hi creà el Taller de Gravat (1979). Ha fundat i formà part de diversos grups artístics.
Especialment reconegut com a medaller, ha desenvolupat tècniques de gravat originals.
Ha rebut nombrosos premis i fou membre corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1981).
(Terrassa, Vallès Occidental, 2 desembre 1931 – Barcelona, 15 setembre 2015)
Pintor. Deixeble de Manolo Hugué i de Rafael Benet. Ha residit a París, Banyuls de la Marenda i Cotlliure.
Conreà el paisatge i la pintura de natures mortes amb un estil impressionista.
Són notables les panoràmiques que ha pintat de Cadaqués i de Figueres.
(Azul, Buenos Aires, Argentina, 1927 – Barcelona, 26 juliol 2015)
Pintor. Fill d’emigrants catalans. Des del 1975 residí a Barcelona.
La seva pintura és una exploració de les formes i del color, amb resultats propers a l’abstracció, en els quals són sempre presents la lluminositat i el sentit lúdic.
Utilitza sovint el collage.
(Barcelona, 1924 – 1 novembre 2015)
Pianista i musicòloga. Estudià al Conservatori del Liceu. Figura entre els deixebles de mossèn Higini Anglès.
També estudià cant.
(Barcelona, 1 agost 1930 – l’Estany, Moianès, 22 maig 2015)
Escriptor i metge. Fill de Josep Maria Cid i Prat.
Actiu promotor de la poesia, ha publicat els llibres de poemes Sonets del zoo (1963), Veus i remors de la meva ciutat (1965) i Records d’uns aparadors (1967), així com una Història de la medicina a Catalunya (1970).
Dades dels Països Catalans 