Arxiu d'etiquetes: 2006

Alís i Flores, Romà

(Palma de Mallorca, 24 agost 1931 – Madrid, 29 octubre 2006)

Compositor. Deixeble de Lluís Maria Millet, Joan Pich, G. Camins, Joaquim Zamacois i Eduard Toldrà, estudià al Conservatori Municipal de Barcelona. Professor de composició al Real Conservatorio de Madrid, catedràtic de contrapunt i fuga a Sevilla i assessor, a Madrid, de la Dirección General de Música.

Ha compost música també per a ràdio, cinema i televisió i ha rebut nombrosos premis. De la seva gran producció cal esmentar: Poemas de la Baja Andalucía, Rondó de danses breus, El cant de Lorelei, Simfonia de cambra, Salms còsmics, etc.

La seva estètica, molt eclèctica i personal, es dibuixa dins un pantonalisme lliure i una subtilesa en la continuïtat sonora.

Alduy, Pau

(Lima, Perú, 4 octubre 1914 – Perpinyà, 23 gener 2006)

Polític. El seu pare era diplomàtic. Estudià lletres i dret a Montpeller i a París. Es diplomà en estudis superiors d’economia política. Fou agregat de l’ambaixada francesa a Ankara (1942). En 1943 passà al costat de la França lliure i exercí altres missions diplomàtiques. Militant al partit socialista francès, hi ha tingut un paper de relleu. En 1947 fou elegit conseller de la Unió Francesa. Presidí el grup socialista a l’Assemblea Nacional de França de 1947 a 1956. Ha estat diputat diverses vegades.

Ha estat conseller cantonal a Prats de Molló i Perpinyà. En 1970 ha estat reelegit conseller general del cantó de Perpinyà-est. En 1959 era elegit alcalde de Perpinyà, fou reelegit el 1965. Ha destacat com a defensor de la cultura catalana al Rosselló.

És autor d’un projecte de llei (1969) que atribueix a les llengües minoritàries de França, i en particular al català, un estatut de llengua oficial tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació.

Bonaterra i Matas, Alexandre

(Figueres, Alt Empordà, 9 octubre 1916 – 31 desembre 2006)

Pintor i arquitecte. Fill de Josep Bonaterra i Gras. Com a arquitecte municipal, és autor d’una sèrie notable d’edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal.

Com a pintor ha conreat de preferència l’aquarel·la.

Mitjans i Miró, Francesc

(Barcelona, 15 juliol 1909 – 20 novembre 2006)

Arquitecte i urbanista. Obtingué el seu títol el 1942. Les seves obres es mouen entre l’academicisme i l’arquitectura moderna.

És autor de nombrosos edificis remarcables als barris residencials de Barcelona, moltes cases d’estiu, l’hotel Rei Jaume de Castelldefels i, juntament amb Josep Soteras, del projecte del Camp Nou del F. C. Barcelona.

Rebé el premi FAD Opera Omnia el 1964.

Martínez i Lozano, Josep Maria

(Barcelona, 29 març 1923 – Llançà, Alt Empordà, 7 juny 2006)

Pintor. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.

Exposà per primera vegada a Figueres el 1948. Féu una llarga estada a Venècia el 1951.

Conreà l’aquarel·la i fou paisatgista remarcable.

Martí i Sabé, Josep

(Santa Coloma de Farners, Selva, 4 juliol 1915 – Riudarenes, Selva, 11 juny 2006)

Escultor. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona, fou deixeble d’Enric Monjo.

Assidu dels salons d’Octubre i de Maig de Barcelona -era societari d’aquests darrers-, tingué diversos premis. Ha fet diverses exposicions, individuals i col·lectives.

Conreà, especialment de terracotta, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, caracteritzat per la texturació de les superfícies.

Kucharski i González, Rosa Maria

(Barcelona, 30 octubre 1929 – Madrid, 5 gener 2006)

Pianista. Inicià els seus estudis musicals essent encara ben petita. Als set anys donà el seu primer concert.

Ha actuat a nombrosos països europeus i ha participat als festivals Chopin de Valldemossa. Guanyà el Premi Pere Massaveu el 1951.

També ha efectuat diverses gravacions.

Gutiérrez i Díaz, Antoni

(Premià de Mar, Maresme, 19 gener 1929 – Terrassa, Vallès Occidental, 6 octubre 2006)

“Guti” Polític i metge. Ingressà al PSUC el 1959, i fou empresonat durant els anys 1962-65 i el 1973. Secretari general del partit (1977-81 i 1982-86), impulsà l’orientació eurocomunista.

Fou diputat al congrés de Madrid (1977-78), conseller de la Generalitat presidida per Tarradellas (1977-78), elegit diputat al Parlament català el 1980 i el 1984 i des del 1987 diputat al Parlament europeu.

Dirigent d’Iniciativa per Catalunya, del qual fou des de 1994 vice-president.

Fou una de les principals personalitats de l’Assemblea de Catalunya.

Galí i Duffour, Francesc

(Barcelona, 1918 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 gener 2006)

Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l’Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana “Atzavara” (1951).

La seva poesia –Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme.

Conreà la crítica d’art en diverses publicacions.

Ferrer i Gironès, Francesc

(Girona, 26 juliol 1935 – 17 febrer 2006)

Polític i assagista. S’ha destacat en les seves campanyes i accions per la defensa dels drets nacionals de Catalunya.

Ha publicat, entre altres treballs, La persecució política de la llengua catalana (1985) i, en col·laboració amb F. Cruañas, Els drets lingüístics dels catalans.

A partir del 1977 ha estat repetides vegades senador per Girona en les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya i també diputat al Parlament de Catalunya per ERC.