Arxiu d'etiquetes: 2006

Brufau i Estrada, Magí

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1921 – 28 octubre 2006)

Veterinari. Pioner d’avicultura científica a l’estat espanyol. Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus (1948-75), a la qual donà un gran impuls.

Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties infeccioses de les aus.

D’ençà de la seva fundació (1962), fou vice-president de la branca espanyola de la World’s Poultry Science Association i membre del Consell de l’Associació Mundial de la Ciència Avícola.

Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d’Animals, de Tarragona (1980), president de la Federació de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (1981) i, d’ençà del 1982, cap de servei del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de Tarragona.

Borràs i Feliu, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1924 – 21 novembre 2006)

Historiador. Jesuïta. Llicenciat en història, filosofia, teologia i història eclesiàstica.

Professor d’aquesta darrera matèria i d’art sagrat a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès, director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Recasens.

Ha escrit, entre d’altres obres, Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña (1953), El bandeig dels moriscs i el col·legi de Sant Sebastià de Gandia (1967), El Col·legi de Cordelles i la Companyia de Jesús (1965), La història de l’art religiós (1967), Luis de Requesens. Cataluña y Lepanto. Nuevos documentos (1971), Escriptors i jesuïtes de Catalunya (1979, en col·laboració), Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I (1981), El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el segle XVIII (1983).

Boada i Vilallonga, Claudi

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 juny 1920 – Palma de Mallorca, 22 agost 2006)

Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946. Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els EUA.

Ha estat president i vice-president de diverses importants empreses i entitats financeres.

Vayreda i Trullol, Montserrat

3 Respostes

(Lladó, Alt Empordà, 28 agost 1924 – Figueres, Alt Empordà, 8 novembre 2006)

Escriptora. Germana de Lluís i Maria dels Àngels.

Ha publicat poesia: Entre el temps i l’eternitat (1955), Ofrena de Nadal (1965), Un color per cada amic (1977), Amb el sol a la mà, Les quatre estacions (1978), Afirmo l’esperança (1982) i Els pobles de l’Empordà (1984).

És autora de les biografies Joan Sibecas, biografia d’un pintor d’Olot (1979) i Joaquim Vayreda (1982), i dels volums de prosa poètica L’Empordà màgic (1988) i Els pobles de l’Alt Empordà (1978-88).

Sarsanedas i Vives, Jordi

6 Respostes

(Barcelona, 3 setembre 1924 – 16 novembre 2006)

Escriptor i activista cultural. Fill del lacador Ramon Sarsanedas i Oriol. Pertanyent a la generació de poetes de postguerra.

Debutà amb la publicació del llibre A trenc de sorra (1948). Aquesta obra i les composicions aplegades més tard sota el títol Vuit poetes (1952) seguien un nou corrent de poesia que, a través d’algunes reminiscències avantguardistes, trencaven els models post-simbolistes conreats a Catalunya fins a la dècada de 1950.

De la seva obra narrativa cal esmentar els reculls de contes, d’arrel surrealista, però amb un component autobiogràfic. Ha conreat també la novel·la i el conte infantil.

President del Pen Club Català des del 1983 i degà de la Institució de les Lletres Catalanes des del 1988, fou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1994.

Mata i Garriga, Marta

3 Respostes

(Barcelona, 22 juny 1926 – 27 juny 2006)

Pedagoga. Cursà estudis primaris al grup escolar Pere Vila i començà el batxillerat a l’Institut Escola. Es llicencià en pedagogia el 1957, a la Universitat de Barcelona.

Durant el període 1956-65 treballà a la biblioteca de l’escola Talitha, i al poble de Saifores en qüestions de temps i lleure. Els seus veritables mestres, a través de la seva mare, Àngels Garriga, foren Alexandre Galí i Artur Martorell. L’any 1965 s’incorporà a la Institució Pedagògica Rosa Sensat, de la qual ha estat l’ànima des de la fundació de l’entitat.

De la seva obra escrita cal assenyalar Chiribit (llibre de lectura en castellà, 1963). El país de les cent paraules (1967), Quadres de fonologia catalana per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura (1974), en col·laboració amb Josep M. Cormand, Tris tras (1979), Lletra per lletra (1984) i la sèrie Papalletres (als anys 90).

Membre del PSC-PSOE, fou elegida diputada al Congrés (1977) i al Parlament de Catalunya (1980 i 1984).

Capdevila i Massana, Manuel

3 Respostes

(Barcelona, 28 desembre 1910 – 18 abril 2006)

Pintor i orfebre. Inicià els estudis (1924) amb Francesc d’Assís Galí i entrà (1925) al taller patern de la joieria. Féu estades de formació a París (1926 i 1934) fins al 1943, en que s’instal·là a Barcelona.

El 1950 fou seleccionat per a l’Exposició Internacional Carnegie de Pittsburgh, el 1966 rebé la medalla d’or de l’estat de Baviera i el 1967 li fou concedit el primer premi a l’Exposició Internacional d’Art en l’Esport. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim.

Si amb la pintura donà vida a un lirisme personalíssim, l’orfebreria i la joieria són el vessant un condueix la seva creativitat abstracta, amb una reconeguda categoria internacional. És autor dels paraments d’orfebreria del monestir de Montserrat. Ha estat professor de l’especialitat a l’Escola Massana.

Fou el pare de Joaquim Maria Capdevila i Gaya.

Cañellas i Balcells, Anton

1 Resposta

(Barcelona, 4 octubre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 27 agost 2006)

Polític. Membre d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i de la Unió Europea Demòcrata-cristiana. Fou secretari de l’equip Demòcrata-cristià de l’estat espanyol i un dels principals representants d’aquesta ideologia en la transició espanyola (1975-77).

Diputat i líder d’UDC (1977-79), defensà l’opció d’integrar el partit en un centrisme català patrocinat per la Unión de Centro Democrático. En no aconseguir-ho abandonà UDC, amb alguns partidaris seus (Unió Democràtica Centre Ampli), i ocupà la presidència de Centristes de Catalunya-UCD (1979). Per aquest partit fou elegit diputat a corts (1979) i al Parlament de Catalunya (1980-84).

Allunyat progressivament de la política, fou elegit Síndic de Greuges el 1993 i el 1998.

Artís i Tomàs, Andreu Avel·lí

4 Respostes

(Barcelona, 12 juny 1908 – Sitges, Garraf, 2 juliol 2006)

“Sempronio“  Periodista i comediògraf. Fill de Josep Artís i Balaguer. Col·laborà a la “Revista de Catalunya” i, després del 1939, al “Diario de Barcelona” i “Destino”.

Fou el primer director del diari “Tele/eXprés” (1964) i el setmanari en català “Tele-estel” (1966).

Ha escrit teatre: Els fugitius de la plaça Reial (1964, comèdia), novel·la i alguns llibres com Retrat de Ramon Casas (1970), L’art de viure al dia (1970), Clar i Català (1972) i Aquella entremaliada Barcelona era una festa (1978).

El 1972 l’Ajuntament de Barcelona el va nomenar Cronista Oficial de la ciutat. A partir de la seva inauguració l’any 1976, col·laborà a Ràdio 4.