(l’Alguer, 27 octubre 1924 – 6 juny 2006)
Escriptora. Secretària del Centre d’Estudis Algueresos (1960) i presidenta (1974), ha estat guanyadora de nombrosos premis de poesia algueresa: als jocs florals de l’Alguer del 1961 i del 1962, als jocs florals de París del 1965 i del Premio Ozieri dels anys 1962, 1963, 1967 i 1969.
El 1969 organitzà el Cor del Centre d’Estudis Algueresos.
(Castelló de la Plana, 20 febrer 1920 – València, 20 maig 2006)
Violinista. Germana de Matilde. Estudià amb el seu pare, amb Abel Mus i, a París, amb René Benedetti i George Enescu. Ha realitzat actuacions com a solista amb orquestres i per a emissores de ràdio de tota Europa. Ha dedicat una importància especial a la música hispànica del s XVIII i a la música contemporània.
Ha estat professora als cursos de Música en Compostela i actuà en la Setmana de Música Contemporània de Barcelona del 1975. Catedràtica de violí a l’Institut Musical Òscar Esplà, d’Alacant.
(Palma de Mallorca, 15 desembre 1930 – 12 desembre 2006)
Pintor i dramaturg. de formació autodidàctica, ha exposat amb èxit a Alemanya, Holanda, Estats Units i París (1963). Obtingué la Medalla d’Or del XXII Saló de Tardor.
Com a escriptor, és autor d’obres còmiques i costumistes.
Fou també dissenyador de vestuari teatral.
(Caudiel, Alt Palància, 25 agost 1922 – Benicàssim, Plana Alta, 17 abril 2006)
Pintor. Estudià pintura i escultura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Treballà de professor en diversos centres.
Fou especialista en la pintura de murals, els quals es troben, principalment, a Castelló de la Plana.
(Elx, Baix Vinalopó, 13 juliol 1919 – París, França, 17 juliol 2006)
Escriptora. És autora de la novel·la Siete puertas (1964), presentada com a primera part d’una tetralogia narrativa.
(Palma de Mallorca, 24 agost 1931 – Madrid, 29 octubre 2006)
Compositor. Deixeble de Lluís Maria Millet, Joan Pich, G. Camins, Joaquim Zamacois i Eduard Toldrà, estudià al Conservatori Municipal de Barcelona. Professor de composició al Real Conservatorio de Madrid, catedràtic de contrapunt i fuga a Sevilla i assessor, a Madrid, de la Dirección General de Música.
Ha compost música també per a ràdio, cinema i televisió i ha rebut nombrosos premis. De la seva gran producció cal esmentar: Poemas de la Baja Andalucía, Rondó de danses breus, El cant de Lorelei, Simfonia de cambra, Salms còsmics, etc.
La seva estètica, molt eclèctica i personal, es dibuixa dins un pantonalisme lliure i una subtilesa en la continuïtat sonora.
(Lima, Perú, 4 octubre 1914 – Perpinyà, 23 gener 2006)
Polític. El seu pare era diplomàtic. Estudià lletres i dret a Montpeller i a París. Es diplomà en estudis superiors d’economia política. Fou agregat de l’ambaixada francesa a Ankara (1942). En 1943 passà al costat de la França lliure i exercí altres missions diplomàtiques. Militant al partit socialista francès, hi ha tingut un paper de relleu. En 1947 fou elegit conseller de la Unió Francesa. Presidí el grup socialista a l’Assemblea Nacional de França de 1947 a 1956. Ha estat diputat diverses vegades.
Ha estat conseller cantonal a Prats de Molló i Perpinyà. En 1970 ha estat reelegit conseller general del cantó de Perpinyà-est. En 1959 era elegit alcalde de Perpinyà, fou reelegit el 1965. Ha destacat com a defensor de la cultura catalana al Rosselló.
És autor d’un projecte de llei (1969) que atribueix a les llengües minoritàries de França, i en particular al català, un estatut de llengua oficial tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació.
(Figueres, Alt Empordà, 9 octubre 1916 – 31 desembre 2006)
Pintor i arquitecte. Fill de Josep Bonaterra i Gras. Com a arquitecte municipal, és autor d’una sèrie notable d’edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal.
Com a pintor ha conreat de preferència l’aquarel·la.
(Barcelona, 1918 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 gener 2006)
Escriptor. Intervingué en el premi Juan Boscán i fou conseller de l’Instituto de Cultura Hispánica. Inicià la col·lecció catalana “Atzavara” (1951).
La seva poesia –Tannkas del somni (1952), Atzavara (1953), Poemes (1957)- respon a un delicat postsimbolisme.
Conreà la crítica d’art en diverses publicacions.
(Girona, 26 juliol 1935 – 17 febrer 2006)
Polític i assagista. S’ha destacat en les seves campanyes i accions per la defensa dels drets nacionals de Catalunya.
Ha publicat, entre altres treballs, La persecució política de la llengua catalana (1985) i, en col·laboració amb F. Cruañas, Els drets lingüístics dels catalans.
A partir del 1977 ha estat repetides vegades senador per Girona en les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya i també diputat al Parlament de Catalunya per ERC.
Dades dels Països Catalans 