Arxiu d'etiquetes: 2001

Esteve i Gálvez, Francesc

(Castelló de la Plana, 1907 – 20 març 2001)

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana. Ha estudiat la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre.

Entre altres obres seves cal destacar Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Jonquera (1965), La cueva sepulcral del Calvario d’Amposta (1966), La necrópolis de El Bovalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969) i La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974).

Delsors i Mangrané, Manuela

(Tortosa, Baix Ebre, 1918 – 2001)

Pintora. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1945.

Ha conreat el paisatge, els temes florals i les natures mortes.

Armengol i Armengol, Domènec

(Terrassa, Vallès Occidental, 3 maig 1912 – 27 setembre 2001)

Pintor. Conreà sobretot el paisatge.

Pascual i Xufré, Griselda

(Barcelona, 11 febrer 1926 – 9 juny 2001)

(o Pasqual) Matemàtica. Fou catedràtica de Matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona.

Participà activament en els moviments de reforma de Didàctica de les Matemàtiques a Catalunya i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà.

La seva línia bàsica de recerca fou la Teoria algèbrica de nombres. Traduí al català i prologà (1996) les Disquisitiones Arithmeticae (1801) de Karl Friedrich Gauss.

Fluvià i Mas, Joan

(Barcelona, 1911 – 25 agost 2001)

Pintor. Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves, i fou decisiu en la seva formació el mestratge de Raoul Dufy el 1945, a París.

Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault. Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig. El 1960 participà a la biennal de Venècia.

La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria.

Farré i Escofet, Maria Rosa

(Barcelona, 1916 – 2001)

Pedagoga. Estudià magisteri a Barcelona.

Creà, amb un grup d’amigues, un centre on feien cercles d’estudis, adreçats especialment a les joves de la classe mitjana barcelonina. Posteriorment eixamplaren el nombre d’activitats i ensenyaren també labors casolanes.

Quan el grup ja prengué cos definitivament, ampliaren encara més les activitats i, partint sempre d’una base d’apostolat, crearen una Institució Cultural, paral·lela al primer grup, que havia estat anomenat Centre d’Influència Catòlica Femenina.

El nombre d’activitats realitzades és molt divers: escola de secretariat, residència d’estudiants, escola de jardineres, escola d’art i disseny, estudis lliures de magisteri, escola de periodisme de l’Església, que li és confiada pel bisbat de Barcelona, i Escola Superior de Didàctica religiosa, també dependent del bisbat.

Ferré i Revascall, Josep

(Vilaplana, Baix Camp, 3 febrer 1907 – Reus, Baix Camp, 27 desembre 2001)

Pintor. Destacà per les seves natures mortes i els seus temes florals.

Corberó i Casals, Pere

(Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)

Bronzista i repussador. Fou l’iniciador d’una família d’artistes. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram.

Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París.

Fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Els seus fills i continuadors foren Xavier i Valeri Corberó i Trepat  (Barcelona, 1908 – 2001)  Pintor i decorador. Es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans (1936).

Columna Edicions

(Barcelona, 1985 – 2001)

Editorial. Fundada per Miquel Alzueta, Àlex Susanna i A. Tàpies i Barba, entre d’altres. És dedica sobretot a la traducció d’obres al català.

L’any 2001 fou adquirida pel Grup Planeta i fou englobada dins del Grup 62.

Colomer i del Romero, Àngel

(Barcelona, 8 novembre 1915 – 6 agost 2001)

Músic i compositor. Fundador de l’Orfeó Laudate (1924), de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983).

Ha donat a conèixer, a Catalunya, nombrosos oratoris i ha realitzat moltes harmonitzacions per a cor.

Fou el pare d’Edmon Colomer i Soler.