(Llagostera, Gironès, 1 agost 1911 – Barcelona, 16 novembre 2001)
Escriptor. Comediògraf i autor popular, ha escrit també teatre per a infants.
D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Guspireig d’estrelles (1956), El millor dependent del món (1957), La casa ensorrada (1959, premi “La Faràndula”, de Sabadell) i Benvingut, mossèn Vidal (1965).
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1954 – Barcelona, desembre 2001)
Artista plàstic. Estudià a la Llotja de Barcelona (1973-78).
Des del 1989 fou professor de l’Escola Massana. Ha estat vinculat al col·lectiu d’artistes USQUAM.
La seva obra és desenvolupa dins l’àmbit escultòric, són inventaris d’objectes quotidians descontextualitzats, com els Objets Trouvés, com els mostrats a la Galeria des Archives de París (1992), o els seus Models d’ús, adreçats a persones concretes.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 juliol 1909 – Barcelona, 22 setembre 2001)
Pintor paisatgista. Deixeble de Joaquim Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés.
El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou).
Fou director de l’Escola Massana del 1956 al 1976.
(Barcelona, 1911 – 25 agost 2001)
Pintor. Es formà en l’estudi dels postimpressionistes i els fauves, i fou decisiu en la seva formació el mestratge de Raoul Dufy el 1945, a París.
Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault. Fundà l’Associació d’Artistes Actuals i el Saló de Maig. El 1960 participà a la biennal de Venècia.
La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria.
(Barcelona, 1916 – 2001)
Pedagoga. Estudià magisteri a Barcelona.
Creà, amb un grup d’amigues, un centre on feien cercles d’estudis, adreçats especialment a les joves de la classe mitjana barcelonina. Posteriorment eixamplaren el nombre d’activitats i ensenyaren també labors casolanes.
Quan el grup ja prengué cos definitivament, ampliaren encara més les activitats i, partint sempre d’una base d’apostolat, crearen una Institució Cultural, paral·lela al primer grup, que havia estat anomenat Centre d’Influència Catòlica Femenina.
El nombre d’activitats realitzades és molt divers: escola de secretariat, residència d’estudiants, escola de jardineres, escola d’art i disseny, estudis lliures de magisteri, escola de periodisme de l’Església, que li és confiada pel bisbat de Barcelona, i Escola Superior de Didàctica religiosa, també dependent del bisbat.
(Vilaplana, Baix Camp, 3 febrer 1907 – Reus, Baix Camp, 27 desembre 2001)
Pintor. Destacà per les seves natures mortes i els seus temes florals.
(Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)
Bronzista i repussador. Fou l’iniciador d’una família d’artistes. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram.
Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París.
Fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Els seus fills i continuadors foren Xavier i Valeri Corberó i Trepat (Barcelona, 1908 – 2001) Pintor i decorador. Es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans (1936).
(Barcelona, 1985 – 2001)
Editorial. Fundada per Miquel Alzueta, Àlex Susanna i A. Tàpies i Barba, entre d’altres. És dedica sobretot a la traducció d’obres al català.
L’any 2001 fou adquirida pel Grup Planeta i fou englobada dins del Grup 62.
(Barcelona, 8 novembre 1915 – 6 agost 2001)
Músic i compositor. Fundador de l’Orfeó Laudate (1924), de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983).
Ha donat a conèixer, a Catalunya, nombrosos oratoris i ha realitzat moltes harmonitzacions per a cor.
Fou el pare d’Edmon Colomer i Soler.
(Martorell, Baix Llobregat, 1913 – 7 febrer 2001)
Cronista de la seva vila natal, d’on fou conservador del Museu Municipal Vicenç Ros (1945) i director del museu anomenat L’Enrajolada (1967).
Ha publicat Resumen histórico de Martorell (1945), Anecdotologi de Francesc Pujols (1953), El invicto conde del Llobregat y los hombres de Cataluña en la guerra de la Independencia (1961), Retaule històric de Molins de Rei (1953), etc.
Dades dels Països Catalans 