Arxiu d'etiquetes: 1993

Asland, Companyia

11 Respostes

(Barcelona, 15 juliol 1901 – 1993)

Societat. Fundada amb un capital inicial de 2.500.000 ptes que posteriorment fou ampliat fins als 402 milions el 1967. Dedicada a la fabricació de ciment, en especial el tipus pòrtland.

Té una capacitat de producció que la converteix en una de les fàbriques de ciment més grans de l’estat espanyol. La companyia té fàbriques a Castellar de N’Hug (Berguedà), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i a Castella.

Té participació majoritària en d’altres empreses a l’estat espanyol: Cementos Asland SA (Bilbao); Comercial Asland SA (Badajoz), i Asland Asociada SA (Còrdova), i participació a Central de Ventas de Cemento SA; Cementos Portland Morata de Jalón SA i Comercial de Materiales de Construcción SA.

Els anys 1970 prengué una forta empenta la seva activitat internacional, tant exportadora com de participacions industrials.

El 1993 fou comprada per l’empresa francesa Lafarge, que l’any 1996 la va vendre a la Generalitat de Catalunya per un preu simbòlic. El 2002 s’inaugurà a la fàbrica de Castellar de N’Hug el Museu del Ciment.

Enllaç web:  Museu del Ciment

Arnalot, Manuel J.

1 Resposta

(Barcelona, 1927 – 1993)

(Manuel Jiménez i Arnalot)  Dibuixant. De formació autodidacta. Col·laborà durant alguns anys a la premsa infantil. Desenvolupà posteriorment una activitat remarcable com a cartellista.

Obtingué el segon premi per al cartell anunciador de les Festes de la Mercè de Barcelona de 1958 i el primer en 1959. També en 1960, i per votació pública, guanyà el primer premi per un cartell anunciant el Parc Zoològic barceloní.

Fou il·lustrador de contes infantils, bona part dels quals han estat editats per ell mateix i han aconseguit un gran èxit. L’esmentat any 1960 li foren atorgats a Madrid dos premis “Lazarillo”, corresponents al millor il·lustrador i al millor editor d’obres per a infants.

Anglada i Rubí, Rafael

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Farners, Selva, 11 febrer 1921 – Barcelona, 23 juny 1993)

Actor i comediògraf. S’inicià a la ràdio i s’incorporà després a l’escena, on de seguida hi destacà principalment com a intèrpret de personatges còmics, gairebé sempre en català.

Escriví també algunes peces de teatre costumista, com Ocells de pis (1956) i L’amor venia en taxi (1959), i col·laborà a la televisió.

Mesos abans de morir li va ser concedit el Premi Nacional d’Arts Escèniques 1992 que atorguen la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i, a títol pòstum, la medalla d’or al mèrit en Belles Arts.

Alsina i Clota, Josep

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 14 gener 1926 – Barcelona, 4 juny 1993)

Catedràtic de grec a la universitat de Barcelona. Ha traduït Teòcrit i Eurípides al català per a la Fundació Bernat Metge, a la qual pertanyia, i Llucià de Samosata, al castellà.

A més de col·laboracions a revistes especialitzades, és autor, entre d’altres obres, de Mitología griega (1962), i d’una Literatura griega (1967).

Albertí i Corominas, Josep

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 22 agost 1913 – 4 abril 1993)

Pintor. Els seus olis sobre tela són d’un estil molt propi, molt propers a l’expressionisme.

Ha exposat diverses vegades a Barcelona des del 1956. També ho ha fet a la seva vila natal, a Tossa i a Düsseldorf (Alemanya). Li han estat atorgats diversos premis.

Rúbies i Garrofé, Maria

Deixa un comentari

(Camarasa, Noguera, 21 novembre 1932 – Lleida, 14 gener 1993)

Mestra i política. Fou, juntament amb Jaume Miret, un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de ponent. Pionera en el camp de la matemàtica moderna, col·laborà a les escoles d’estiu i fundà el Consell Català d’Ensenyament.

En les eleccions del 1977 guanyà una acta de senadora, en les del 1979 un escó de diputada al congrés de Madrid, que renovà en les eleccions del 1982, i en les del 1984 una acta de diputada al Parlament de Catalunya, en els quatre casos per Lleida i representant CDC. En les eleccions municipals del mateix any fou elegida regidora a l’ajuntament de Lleida.

Dels seus escrits cal esmentar Fem matemàtica (1974-80), una sèrie de llibres per a estudiants d’EGB.

Bonet i Garí, Lluís

6 Respostes

(el Cros, Argentona, Maresme, 5 agost 1893 – Barcelona, 30 gener 1993)

Arquitecte. Titulat a Barcelona (1918). Es formà al costat de Josep Puig i Cadafalch, fou deixeble d’Antoni Gaudí, l’estil del qual seguí (capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona, 1929). Col·laborà en l’Obra de la Masia Catalana fins al 1936.

Fou un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme (Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona, 1949).

Protector de la cultura catalana després del 1939, tingueren lloc a casa seva, del 1941 al 1959, sessions de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d’altres activitats culturals. Publicà Les masies del Maresme (1983).

Fou el pare de Jordi i de Narcís Bonet i Armengol.

Bellmunt, Domènec de

1 Resposta

(Bellmunt d’Urgell, Noguera, 28 gener 1903 – Tolosa de Llenguadoc, França, 14 maig 1993)

(Domènec Pallerola i Munné)  Assagista i narrador. Estudià dret i s’exilià durant la Dictadura de Primo de Rivera. Publicà a París la revista de combat “El Fuet”. Retornà poc abans de la República i col·laborà assíduament a “La Publicitat”, “L’Opinió” i “La Nau”. Fou secretari de Lluís Nicolau i d’Olwer.

Va publicar unes quantes novel·les, com Les banyes del Tibidabo, o Homes de la terra (1935), entrevistes i retrats literaris, una biografia de Lluís Companys (1945) i els assaigs L’organització internacional del treball (1930), Causes de l’anticlaricalisme espanyol (1967).

Exiliat el 1939, s’establí a Tolosa i dirigí la publicació “Foc Nou”. Després va publicar Cinquanta anys de periodisme català (1975) i Anecdotari de 50 anys de periodisme (1978). Col·laborà en diverses publicacions, sobretot al diari “Avui”. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Andreu i Abelló, Josep

2 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 8 novembre 1906 – Madrid, 31 maig 1993)

Advocat i polític. Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona. Exercí d’advocat a Reus. Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus (1930), un dels centres polítics que pel març de 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya, del comitè executiu del qual fou elegit membre.

Proclamada la República, formà part de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’estatut d’autonomia que fou presentat a les corts constituents. Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat. Elegit diputat al parlament català per Tarragona (novembre 1932), fou president de la seva comissió de justícia i dret i membre de la diputació permanent.

Iniciada la guerra civil, fou designat president de l’audiència territorial de Barcelona (setembre 1936) i, el més següent, president del tribunal de cassació de Catalunya. Des d’aquests càrrecs actuà enèrgicament per mantenir l’ordre jurídic i humanitzar la guerra i la revolució. Al final del 1936, havia estat elegit president de l’Ateneu Barcelonès.

El 5 de febrer de 1939 s’exilià a França. Declarada la guerra mundial, es traslladà a Mèxic. Acabada la guerra, novament residí a França i posteriorment a Tànger. Tornà a Barcelona l’any 1964, on reprengué l’activitat professional, i també la lluita política antifranquista en nom de l’Esquerra Republicana de Catalunya, però sense integrar-se en l’organització d’aquest partit a l’interior.

Membre de l’Assemblea de Catalunya i d’altres organismes unitaris, el 1976 abandonà ERC i s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya-Congrés, pel qual fou elegit diputat a Madrid el 1977. President de l’Assemblea de Parlamentaris, de la comissió redactora de l’avantprojecte d’Estatut de Sau (1978) i, del 1977 fins al 1985, de l’Ateneu Barcelonès, fou, simultàniament, senador a Madrid (1979 i 1982) i diputat socialista al Parlament de Catalunya (1980).

Alsina i Bofill, Josep

1 Resposta

(Palafrugell, Baix Empordà, 21 juny 1904 – Calella de Palafrugell, Baix Empordà, 27 agost 1993)

Metge. S’especialitzà en medicina interna i en nefrologia. Membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1961, del qual fou president (1974-78). Presidí també la Societat Catalana de Biologia (1963-67) i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. L’any 1976 presidí el Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Perpinyà. 

Entre les seves obres destaquen: Albuminúria, la seva valoració pràctica (1935), El metge davant l’hipertens (1969) i diferents diccionaris mèdics. Col·laborador de les dues edicions del Vocabulari Mèdic (1974 i 1979), ha contribuït decisivament a les tasques de normalització del llenguatge científic.

Enllaç web:  Fundació Alsina i Bofill